Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender gener 13, 2013
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, antropologia, aprenentatge, ciutadania, col·laboració, competència, comunicació, creixement, digital, educació, emoció, entorn virtual, identitat, informació, innovació, internet, llengua, música, metodologia, societat, tecnologia, xarxa
4 comments
Editoral UOC (Universitat Oberta de Catalunya) publica en la colección Sociedad y Red el título Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender.
¿Redactas normalmente cartas o envías correos electrónicos? ¿Consultas los volúmenes de la enciclopedia o búscas tus dudas por Internet? ¿Utilizas la cámara del móvil? ¿Lees en pantallas? ¿Formas parte de alguna red social? La digitalización y el hecho de estar conectados a otras personas nos pueden ayudar a aprender lo que necesitamos, lo que nos interesa, y a desarrollar las competencias personales, comunicativas y metodológicas.
En el presente libro se exponen los marcos de referencia que sirven para desarrollar actividades interesantes e innovadoras con la ayuda de las TIC (Tecnologías de la Información y de la Comunicación). Se facilitan recursos, experiencias y propuestas para aprovechar todo este potencial al ritmo de cada uno. Las TIC permiten personalizar los aprendizajes, y al mismo tiempo, aprender socialmente. Se dirige a los docentes y a toda persona interesada en el aprendizaje, el conocimiento, la identidad, la colaboración y las nuevas tecnologías.
Connecta’t per aprendre: aprenentatge social i personalitzat novembre 16, 2012
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, antropologia, aprenentatge, ciutadania, col·laboració, competència, comunicació, digital, educació, emoció, identitat, informació, innovació, internet, llengua, metodologia, societat, tecnologia, xarxa
add a comment
Tot i que ara ens trobem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules aprofito per presentar aquest llibre.
Normalment redactes cartes o envies correus electrònics? Consultes els volums de l’enciclopèdia o cerques els teus dubtes per Internet? Llegeixes en pantalles? Formes part d’alguna xarxa social? La digitalització i el fet d’estar connectats a altres persones ens poden ajudar a aprendre allò que necessitem o que ens interessa, i a desenvolupar les competències personals, comunicatives i metodològiques. El llibre Connecta’t per Aprendre facilita recursos, experiències i propostes per aprofitar tot aquest potencial al ritme de cadascú. D’una banda, les TIC permeten personalitzar els aprenentatges, i de l’altra, aprendre socialment. S’adreça als docents i a tota persona interessada en l’aprenentatge, el coneixement, la identitat, la col•laboració i les noves tecnologies.
Ara, De la Societat Digital a les Aules desembre 16, 2010
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.Tags: ciutadania, col·laboració, creixement, emoció, innovació, llengua, xarxa
1 comment so far
Ara fa un parell d’anys vaig iniciar aquest bloc amb la intenció d’aprendre, d’explicar-me i de compartir diferents punts de vista sobre la realitat. D’aquí naixia el nom d’eclipsi, perquè aquest esdeveniment només s’observa quan els astres es miren des d’una determinada perspectiva.
Ara és el moment d’agrair-vos molt les vostres aportacions, reflexions i comentaris que han permès que aquest sigui un espai de construcció compartida de coneixement ric en mirades i sensibilitats. L’emoció personal és aquell motor que ens permet millorar i repensar la realitat col·lectiva.
Ara, tot està per fer i tot és possible. Per això, a partir d’Ara ens trobarem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules amb altres docents i ciutadans per tal de compartir els canvis que tenen lloc a la societat amb il·lusió i compromís amb el país i amb l’educació.
Portafoli Digital o Dossier Personal d’Aprenentatge novembre 26, 2010
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.Tags: aprenentatge, competència, digital, entorn virtual, informació, tecnologia
4 comments
Si partim de la definició de la Viquipèdia “un Portafoli Digital és un dossier evolutiu que recull documents digitals que descriuen i il·lustren l’itinerari, l’experiència i les competències de la persona que l’ha generat. Pot ser utilitzat amb finalitats d’aprenentatge, d’avaluació o de presentació que pot adoptar diferents formats”. Aquí tenim una bona mostra de Portafolis Validats.
La LEC, Llei d’Educació de Catalunya, en el seu Article 89, apartat 3, diu que ”el Dossier Personal d’Aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.” Afegeixo que també fóra interessant la realització del Portafoli d’aprenentatge i avaluació docent.
A més de les escoles i instituts, també les Universitats estan introduint aplicacions com el Mahara que recullen la producció intel·lectual al mateix temps que permeten avaluar l’assoliment de les competències. És interessant que el dossier tingui una cara privada per a l’autoavaluació i metareflexió; i una part externa, que mostri l’aprenentatge assolit, es comparteixi amb els companys i companyes i permeti un feed-back que millori el procés d’ensenyament-aprenentatge. El següent vídeo és una mostra d’un treball d’un alumne de primer d’ESO recreant el seu Institut, el Joan Àustria.
EL PROJECTE COMUNICATIU DE CENTRE novembre 7, 2010
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.Tags: aprenentatge, audiovisual, ciutadania, competència, comunicació, digital, informació, internet, llengua, societat
7 comments
Molts centres educatius incorporen a les seves classes l’elaboració de blocs, webs, wikis, xarxes… Elements que es sumen a mitjans de comunicació com el diari, la ràdio, el vídeo o la televisió que part de l’alumnat ja estava treballant. Aquest fet ha de permetre desenvolupar la competència digital i de tractament de la informació, així com la comunicativa lingüística i audiovisual.
Per a esdevenir un ciutadà conscient i crític en un món intercomunicat i globalitzat és imprescindible conèixer com utilitzar els mitjans de comunicació personals i de masses; i com aquests són utilitzats com a eix de poder, influència i la seva finalitat. Tenim un nou espai formatiu per repensar el paper dels prossumidors i remescladors d’informacions d’origen divers utilitzant la potencialitat de les diverses llengües i llenguatges.
Cal desenvolupar el Projecte Comunicatiu de Centre que endreci, “mapegi” i asseguri el treball de l’Educació en Comunicació, la lectura dels mitjans (des d’una perspectiva interpretativa i crítica) i l’escriptura (elaboració individual i col·laborativa) en els mitjans de comunicació que el centre considera indispensables. També pot incloure la comunicació entre docents, famílies i la comunitat educativa en general, amb coordinació de la zona educativa. (Vídeo de la BSO de la pel·lícula The Social Network)
2010 + School 2.0 = 1 to 1? octubre 23, 2010
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.Tags: audiovisual, col·laboració, competència, innovació, internet, metodologia, societat
3 comments
Abans de l’any 2000, el segle passat, tenia la imatge del futur com un lloc fascinant i ple de reptes. I vull suposar que així és avui en dia. En l’àmbit formatiu, però, les pràctiques educatives no han variat gaire. Estem al 2010 i encara és comú que molts docents i centres educatius continuen ensenyant tal com ho feien i no aprofiten el potencial de les eines que tenen a l’abast ni la capacitat d’aprendre a aprendre en una societat dinàmica. Isaac Asimov apuntava algunes d’aquestes possibilitats el 1988.
.
L’expansió de la tecnologia domèstica, el seu abaratiment i la seva constant evolució ha fet que moltes institucions i entitats educatives es plantegin plans 1 a 1, on cada alumne té una eina personal, mòbil i connectada que pot facilitar la col·laboració amb el món i afavorir els seus aprenentatges. El fet de tenir l’eina, però, per sí sol no garanteix una millora. Es fa necessari innovar, utilitzar noves metodologies, estratègies i enfocaments per tal de millorar els resultats acadèmics. Així, les polítiques d’1 a 1 no són bones ni dolentes de per sí, sinó que depenen de la manera com s’apliquen. Són l’única i millor opció que tenim? Fem un cop d’ull al vídeo de Ken Robinson, traduït per Verónica Vera, una reflexió sobre el sistema educatiu i el canvi de paradigmes.
Principals projectes 1 a 1 actius a dia d’avui:
- Al món: segons les dades del Banc Mundial
- A l’estat espanyol: Escuela 2.0
- A Catalunya: EduCAT1x1 Materials formatius 1 i 2
“La visualización de la actividad en Twitter en l@s docentes” #bazarlocos setembre 4, 2010
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional.Tags: antropologia, col·laboració, comunicació, emoció, identitat, xarxa
add a comment
“La visualización de la actividad en Twitter en l@s docentes” és el títol de l’article inclòs dins l’obra col•lectiva El bazar de los locos . Mostro a continuació una cita referent a cada apartat de l’article.
“Si la única herramienta que tienes es un martillo, lo normal es ver todos los problemas en forma de clavo.” Abraham Maslow.
“Ninguno ignora todo, ninguno lo sabe todo. Por eso aprendemos siempre.” Paulo Freire.
“En el grupo hay más inteligencia que en los miembros más inteligentes del grupo.” James Surowiecki.
També té uns comentaris molt interessants. Cada pájaro con su canto puede participar en una narración única i especial, como en este ejemplo musical.
Twitter com a xarxa d’interessos i la fractura digital juny 19, 2010
Posted by eclipsi in La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, col·laboració, creixement, entorn virtual, informació, metodologia, xarxa
1 comment so far
Twitter és una eina comunicativa fàcil d’utilitzar que parteix d’una idea molt simple: l’elaboració de textos de màxim 140 caràcters, gairebé com un missatge sms de mòbil. Aquestes intervencions (anomenades tuits o piulades perquè Twitter representa un ocell) s’ordenen per ordre cronològic invers, com en un bloc. Té molt èxit per tal de compartir informació i debatre sobre temes d’interès comú, com si fos un xat gegantí. Al Twitter hi trobem canals de tot tipus: personals, d’administracions, de música, esportius, mitjans de comunicació… També hi ha la possibilitat de demanar ajudes, manuals, consells, feina, programes, activitats… Ens interessa tot allò que ens ajudi a créixer. Diuen que els semblants s’atrauen i les informacions interessants es pesquen com els peixos en un riu. És impossible seguir a tothom, però podem seleccionar i crear llistes. N’hi ha una de molt interessant creada en una wiki amb docents i aplicacions educatives http://edutwitter.wikispaces.com . Hi ha serveis menys públics i més acotats. El https://www.yammer.com és un servei de microblogging específic per a col·lectius amb correu coorporatiu i http://www.twiducate.com , per exemple, pot servir per un grup-classe.
Elements comunicatius que cal conèixer:
- L’ús d’Emoticones ;-)
- El nom usuari @gencat és l’enllaç http://twitter.com/gencat
- RT vol dir Re-Tweet, una cita, serveixen com a marcador social
- Etiqueta o hashtags #twitter serveixen per a la cerca
- #FollowFriday s’utilitza per recomanar persones interessants
- DM és un Missatge Directe
- Escurçadors d’adreces: http://bit.ly , http://ow.ly , http://ves.cat …
- Crear un llibre en PDF de les intervencions: http://tweetbook.in
Així, el coneixement i les competències personals, socials i professionals augmenten amb un bon ús de l’eina, compartint informació valuosa amb d’altres persones i creant coneixement. En el vídeo podem visualitzar (tot i la caricatura) que es pot vèncer la Fractura o escletxa digital econòmica, social, de gènere, idiomàtica, cultural, generacional…
Interès per les presentacions digitals juny 6, 2010
Posted by eclipsi in La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, competència, identitat, innovació, llengua, tecnologia
1 comment so far
El creixement de la quantitat d’informació i la facilitat d’accés que hi tenim fa augmentar l’interès per les formes en que la visualitzem. La presentació de dades, idees, sentiments i conceptes implica una gestió de la informació que inclou elements d’anàlisi, de contrast, de selecció, d’hibridació, d’edició, de collage, d’estructura… En una anterior entrada ja vam comentar la importància de la Narració digital: creació i emoció
L’ús adequat dels aspectes formals potencien la bona entesa dels missatges. La mancança d’elements formals o l’excés d’espectacularitat va en contra dels continguts. Per sort, tenim molts recursos que ens ajuden a adequar l’eina al missatge i no al revés. Així considero que, en general, no hi ha mala eina sinó mala adequació en el seu ús. Enllaços relacionats: bloc, comparativa d’eines, ús d’infografies, opinions sobre Prezi i Powerpoint.
Lluny de caure en la saturació d’informació deguda a la quantitat de fonts que utilitzem i eines que tenim a l’abast, hem de veure els seus usos creatius i les possibilitats innovadores que ens serveixen per afrontar els reptes de la societat actual. I res millor, que la ironia i el sentit de l’humor per vèncer les pors, les inseguretats i els neguits amb intel·ligència.
Espai públic digital i Extimitat març 15, 2010
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional.Tags: ciutadania, comunicació, educació, identitat, internet, societat
add a comment
El pedagog Francesco Tonucci sosté que els espais públics són més segurs quan menys vigilància oficial tenen. Normalment, les persones ens tornem més co-responsables quan la seguretat i els usos dels espais amb menors d’edat depèn de nosaltres. Destaca que la major part de l’espai públic està ocupat per usos privats, fins a l’extrem que a moltes places de pobles i ciutats es prohibeix jugar-hi als infants i se’ls ubica en espais reduïts amb aquesta finalitat.
A la societat digital podem entendre internet com el carrer en el qual els ciutadans digitals passegem. Hi hem de deixar enregistrades les nostres interaccions socials? Són espais segurs pels menors d’edat? S’han de moure en zones públiques? El terme extimitat (extret del psicoanalista Jaques Lacan, encara que amb un sentit diferent) designa la forma d’exterioritzar la intimitat pròpia de les eines (web 2.0, blocs, fotoblocs, videoblocs i xarxes socials) que projecten enfora fets, sentiments i emocions.
En l’àmbit educatiu també ens podem plantejar si la comunicació ha de ser pública o privada. Hem de deixar en obert els treballs del professorat i de l’alumnat, com poden ser blocs, wikis o Moodles per tal de mostrar-los i compartir-los, o bé, hem de protegir la seva obra? En el cas de la facultat de comunicació UQAM del Québec han fet un lipdub, una mena de playback massiu, amb la col·laboració de més de 170 estudiants i han rebut més de 5 milions de visites.
Eclipsi
