jump to navigation

Espai públic digital i Extimitat març 15, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional.
Tags: , , , , ,
add a comment

El pedagog Francesco Tonucci sosté que els espais públics són més segurs quan menys vigilància oficial tenen. Normalment, les persones ens tornem més co-responsables quan la seguretat i els usos dels espais amb menors d’edat depèn de nosaltres. Destaca que la major part de l’espai públic està ocupat per usos privats, fins a l’extrem que a moltes places de pobles i ciutats es prohibeix jugar-hi als infants i se’ls ubica en espais reduïts amb aquesta finalitat.

A la societat digital podem entendre internet com el carrer en el qual els ciutadans digitals passegem. Hi hem de deixar enregistrades les nostres interaccions socials? Són espais segurs pels menors d’edat? S’han de moure en zones públiques? El terme extimitat (extret del psicoanalista Jaques Lacan, encara que amb un sentit diferent) designa la forma d’exterioritzar la intimitat pròpia de les eines (web 2.0, blocs, fotoblocs, videoblocs i xarxes socials) que projecten enfora fets, sentiments i emocions.

En l’àmbit educatiu també ens podem plantejar si la comunicació ha de ser pública o privada. Hem de deixar en obert els treballs del professorat i de l’alumnat, com poden ser blocs, wikis o Moodles per tal de mostrar-los i compartir-los, o bé, hem de protegir la seva obra? En el cas de la facultat de comunicació UQAM del Québec han fet un lipdub, una mena de playback massiu, amb la col·laboració de més de 170 estudiants i han rebut més de 5 milions de visites.

Innovació o Reproducció: “les coses sempre s’han fet així” gener 8, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , ,
11 comments

Quantes vegades hem sentit a dir “les coses sempre s’han fet així”? La següent presentació exposa com vells paradigmes segueixen reproduint en organitzacions i institucions maneres de fer i pensar que no tenen sentit en el dia d’avui. Costa desaprendre velles pràctiques per a repensar-se i aprendre com optimitzar els recursos en les noves situacions. En quin paradigma ens trobem? Fem un cop d’ull al bloc de la Neus Lorenzo. El temps passa ràpid i aquest bloc ja arriba a l’any de vida ampliant els continguts a l’apartat Educació 2.0.

El Departament d’Educació considera la innovació com un dels motors de canvi del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l’evolució social planteja. Considera que una educació innovadora és aquella que incideix en el que s’ensenya i en com s’aprèn, que prioritza el gust per aprendre, l’estímul a pensar i l’esforç per entendre i que ajuda a despertar el sentit crític de l’alumnat i del professorat. Però les finalitats bàsiques de qualsevol innovació han de ser millorar l’èxit escolar de tot l’alumnat, incloent-hi els més desafavorits, i promoure l’esforç de tots per aconseguir l’excel·lència educativa. Enguany ha estat interessant participar en l’organització del I Congrés de Pràctiques Educatives Innovadores.

Innovació és un terme d’apropiació atractiva i alhora d’ús arriscat. Per un costat, implica millora i, per l’altre, novetat. Si aquests condicionants es presenten per separat perden la seva essència. Per exemple, comentàvem a Escriure la nostra felicitat que en Guardiola plantejava nous i més eficaços mètodes. Veiem la narració curta Validació i II. Podem millorar el que fem o fem les coses “com sempre s’han fet”?

Quines pantalles uses i com? setembre 1, 2009

Posted by eclipsi in La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
6 comments

esolFa uns dies, un senyor de gairebé 90 anys explicava que havia tingut una vida plena, però no en tenia prou. Necessitava viure més per a veure els triomfs del Barça per la televisió. Apart d’informar, comunicar o interactuar, la caixa tonta ens pot emocionar fins a donar-nos les ganes de viure. Aquesta pantalla, però, ha anat deixant pas a d’altres que creen identitat a la nostra llar, com la de l’ordinador, la del mòbil, la de les videoconsoles, la dels mp4, PDAs, tablets, les càmeres de fotos, de vídeo… i les que ens trobem en espais públics com caixers, autobusos, trens, avions, autopistes… Fins i tot, les pantalles poden arribar a la premsa escrita.  Algú podria afirmar que són un mirall de nosaltres: “digues quines pantalles uses i et diré qui ets”.

ellunaCada vegada més, utilitzar les pantalles significa interactuar, jugar, experimentar, modificar… Participem de la revolució tàctil que comenta El País i l’evolució no s’atura: podem veure el Reactable (instrument musical desenvolupat a la UPF), la inquietant Visió del Futur de Microsoft, el dispositiu prim i flexible OLED de SONY i la fàcil comunicació del Projecte Natal sense comandaments de la consola XBOX.

eclipLa societat actual inverteix molt més en oci que en educació, però això no treu el potencial educatiu que tenen aquestes eines. Podem veure’n un exemple concret en la Mesosfera. Val la pena que ens plantegem si amb les noves pantalles a les aules dels centres educatius volem continuar amb els usos com a llibres de text (ara digitalitzats) o treure’n un rendiment més interessant. Us recomano un cop d’ull a l’article d’en Boris Mir i al vídeo “Reset, reset, res de res” de la classe de 5è del CEIP Saavedra. Feliç inici de curs! ! !

Escoles d’Estiu agost 1, 2009

Posted by eclipsi in La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

esolSempre és agradable trobar i retrobar persones interessants a les Escoles d’Estiu. Aquestes escoles acostumen a ser un espai propici a l’intercanvi d’experiències i d’activitats innovadores.  Malgrat el desgast de tot el curs, encara queden forces per a compartir i millorar la nostra formació docent.

ellunaHe pogut participar en dues escoles on he trobat moltes ganes d’aprendre i de buscar  solucions a les dificultats actuals. La llàstima és que no tots els docents s’apunten a aquestes escoles ni emprenen formacions que ajudin a millorar les competències o a innovar en la seva tasca professional.

eclipEls temes que hem tractat giren entorn de la comunicació humana i les seves aplicacions didàctiques: els audiovisuals, la imatge digital, els entorns col·laboratius, les eines 2.0, les xarxes socials… I la pràctica ens ha portat a corroborar bona part de les afirmacions que fa el filòsof tunisià Pierre Lévy.

Narració Digital: creació i emoció juliol 8, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , ,
3 comments

esolM’agrada molt la música, sobretot la música en viu perquè em transmet una energia especial. Les cançons ens permeten explicar històries complexes d’una manera propera i còmplice. Actualment, bona part del públic registra aquests concerts i comparteix les fotografies, vídeos i muntatges a la xarxa, com és el cas d’aquest concert d’U2 a Barcelona, on s’utilitzen nombrosos elements espectaculars i emocionals: Beautiful Day i One de Barça-UNICEF.

ellunaLes noves comunicacions i les noves narracions digitals, com les creades i desenvolupades a través del Twitter o el Facebook, ens permeten explicar i influir en el que està passant al nostre entorn proper o llunyà en temps real. Un camí que porta cap a la democratització de la informació.

eclipEns cal desaprendre els nostres límits conceptuals, emocionals, físics… que anem incorporant i que ens han estat imposats. Els centres educatius són un bon espai per a donar eines i recursos per a fomentar la creativitat, l’expressió emocional, plantejar nous paradigmes i aprofitar la nova comunicació que permeten les xarxes. Aquests centres estan educant a alumnes que tindran feines que avui encara no s’han inventat.

Escriure la nostra Felicitat juny 7, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

esolEl millor guionista actual que conec ha escrit la història emocional que hem viscut aquests dies. Partint d’una situació d’incertesa, ha generat intriga i ha resolt amb un clímax insuperable el desafiament que havia plantejat. Només un gran coneixedor de la comunicació pot generar aquest relat identitari a l’altura dels que els vells rondallaires eren capaços de fer-nos somniar.

ellunaUtilitzant la creativitat, la confiança, l’esforç de superació, l’equilibri entre individu i col•lectiu, el compromís, la humilitat, la mentalitat, l’atreviment i l’actitud d’aprendre de tot i en tot moment, ha modelat aquesta llegenda dins l’imaginari col•lectiu. El 2 a 6 empetiteix el 0 a 5, el gol d’Iniesta al Chelsea supera el de Bakero i guanyar una final de la Copa d’Europa jugant amb l’estil propi, corona amb èxit el triplet d’en Guardiola.

eclipA escala global, també podem escriure una altra història, amb final feliç, passant dels problemes a les oportunitats. Obama és un bon comunicador, però hem d’esperar que ens faci de guionista o il•lusionista? O podem fer coses nosaltres essent ciutadans creatius i innovadors? La pel•lícula HOME de Yann Arthus-Bertrand ens mostra belles imatges aèries acompanyades d’interessants reflexions. Clica http://www.youtube.com/homeprojectes

La llum i la boira maig 15, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
8 comments

esolRecordo una escena de quan era petit, a l’escola. Era un dia d’hivern fred i gris, de boira espessa. El sol va sortir després de dos dies de foscor. A la classe, la nostra reacció va ser cridar i abaixar les persianes. Ens molestava molt la llum. La mestra ens deia que el sol era bo. Potser preferíem allò que ens era còmode i conegut. Vam deixar les persianes abaixades.

ellunaInternet i les aplicacions que anomenem web 2.0 ens permeten col·laborar i compartir el coneixement, tenen un gran potencial social, intel·lectual i competencial. Hi ha qui, com l’Angel Fidalgo, parla de l’escola 2.0. En definitiva, crec que aprofitar el concepte 2.0 és una qüestió d’actitud innovadora.

eclipL’aposta per a la digitalització dels continguts educatius pot ser un bon moment per a millorar les coses. És molt interessant el seguiment que es fa de notícies sobre llibres digitals. Reproduir models anteriors no ens farà millorar. I tenim una bona base per a treballar amb entitats com ESPIRAL, projectes com ESPURNA, grups d’investigació com DEHISI@, xarxes com EDUTAC, jornades com EDUCLIP (aquest és el vídeo guanyador) i molts professionals que realitzen excel·lents experiències que ens aporten llum i que aprofito per a felicitar.

Per a tota la vida abril 21, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
5 comments

esolUna feina per a tota la vida, una parella per a tota la vida, una casa per a tota la vida… Són fonaments d’altres temps que potser trontollen en el dia a dia.

ellunaLa velocitat dels canvis en la societat actual prima la immediatesa del consum. Quants mòbils hem tingut? Recordo que, no fa tant, no en teníem.

eclipEl consum ens acompanya tota la vida, per tant, cal ser-ne conscients i crítics. L’ús de la tecnologia i la comunicació amb imatges pot ser ben creativa, com en aquesta publicitat de LEDs. O bé transmetre missatges que cal descodificar, com en el següent vídeo. El consum ens acompanya a la vida. I el nostre cos, també.

La paraula: comunicació viva abril 15, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , , ,
3 comments

esolEl tsunami que va afectar les costes d’Indonèsia va tenir greus conseqüències. A les illes Andaman, moltes comunitats indígenes es van salvar perquè van seguir les indicacions que els marcaven els mites i llegendes que coneixien per l’experiència de generacions anteriors. Van córrer cap a zones elevades quan van veure que el mar es retirava. La transmissió oral els va salvar d’una situació que no havien viscut mai.

ellunaMoltes llengües minoritàries i/o minoritzades han trobat a la xarxa un espai propi. Internet els ha permès mostrar-se, conviure i aglutinar comunitats lingüístiques. Contra molts pronòstics, internet no ha acabat amb la llengua escrita, al contrari, l’ha enriquida amb nous usos, formats i gèneres. I la seva digitalització ha permès la combinació amb altres elements comunicatius, la creació de narracions com les digital storytellings, els podcasts o les videoconferències.

eclipLa paraula neix per a comunicar el pacte, el compromís, segons Punset. I ens serveix per a millorar, per a mantenir la memòria viva amb la il·lusió dels ideals com ens mostren aquests sis nens i avis, nenes i àvies. Sense societat, no hauríem après la paraula i sense societat no tindria aquest sentit.

La realitat co-construïda abril 13, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , , ,
2 comments

esolEn poc temps hem passat de tenir dificultats d’accés a la informació a, potser, patir-ne un excés. Avui en dia, a internet tothom pot editar nova informació i ser-ne un prosumidor (productor i consumidor alhora). Contínuament, com a destinataris que som, hem de controlar la informació que ens interessa i la fiabilitat que ens ofereix. Es tracta més de saber mirar, que és selectiu, que de veure, que és indiscriminat. Potser aquesta és una de les diferències entre ser competent o no, ser alfabet digitalment parlant, o patir la fractura digital (no tant en l’accés a les eines com en l’ús d’elles).

ellunaPercebem la realitat a partir de les vivències personals i les experiències compartides. El diari o la televisió ens donen una selecció feta, una mirada concreta i parcial del que hi ha al món. Avui tenim moltes altres fonts per a poder contrastar les dades, les experiències i les opinions. Per exemple, la biblioteca digital mundial, gratuïta, multimèdia i multilíngue, amb seu a París.

eclipA les aules, els llibres de text no poden ser els únics referents, el docent que coneix l’alumnat és qui ha de guiar els fluxos de fonts diverses i dels mateixos alumnes. D’aquí neix la iniciativa del dia sense llibres de text. La realitat no és només la que ens diuen, sinó el mosaic de les nostres construccions mentals i socials que co-construïm a les aules i a les nostres xarxes socials. Us deixo un mambo d’en Bernstein interpretat a Londres per l’orquestra de joves Simón Bolívar, on, a part de consideracions polítiques, donen un sentit col·lectiu a l’obra, on tothom és important.

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.