¿Qué funciona realmente en la nueva educación?

¿Qué funciona realmente en la nueva educación? La voz de los investigadores #NuevaEducación16 con @ftsaez @juanjovergara @JordiJubany & Juan Ignacio Pozo en la Institución Libre de Enseñanza – Fundación Francisco Giner de los Ríos.14590259_1665041967159352_5491304514258521510_n

Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender

Editoral UOC (Universitat Oberta de Catalunya) publica en la colección Sociedad y Red el título Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender.

¿Redactas normalmente cartas o envías correos electrónicos? ¿Consultas los volúmenes de la enciclopedia o búscas tus dudas por Internet? ¿Utilizas la cámara del móvil? ¿Lees en pantallas? ¿Formas parte de alguna red social? La digitalización y el hecho de estar conectados a otras personas nos pueden ayudar a aprender lo que necesitamos, lo que nos interesa, y a desarrollar las competencias personales, comunicativas y metodológicas.

En el presente libro se exponen los marcos de referencia que sirven para desarrollar actividades interesantes e innovadoras con la ayuda de las TIC (Tecnologías de la Información y de la Comunicación). Se facilitan recursos, experiencias y propuestas para aprovechar todo este potencial al ritmo de cada uno. Las TIC permiten personalizar los aprendizajes, y al mismo tiempo, aprender socialmente. Se dirige a los docentes y a toda persona interesada en el aprendizaje, el conocimiento, la identidad, la colaboración y las nuevas tecnologías.

Únete a la página de Facebook para compartir publicaciones, reflexiones e ideas sobre Educación y Comunicación 2.0

Connecta’t per aprendre: aprenentatge social i personalitzat

Tot i que ara ens trobem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules aprofito per presentar aquest llibre.

Normalment redactes cartes o envies correus electrònics? Consultes els volums de l’enciclopèdia o cerques els teus dubtes per Internet? Llegeixes en pantalles? Formes part d’alguna xarxa social? La digitalització i el fet d’estar connectats a altres persones ens poden ajudar a aprendre allò que necessitem o que ens interessa, i a desenvolupar les competències personals, comunicatives i metodològiques. El llibre Connecta’t per Aprendre facilita recursos, experiències i propostes per aprofitar tot aquest potencial al ritme de cadascú. D’una banda, les TIC permeten personalitzar els aprenentatges, i de l’altra, aprendre socialment. S’adreça als docents i a tota persona interessada en l’aprenentatge, el coneixement, la identitat, la col•laboració i les noves tecnologies.

connectat

2010 + School 2.0 = 1 to 1?

Abans de l’any 2000, el segle passat, tenia la imatge del futur com un lloc fascinant i ple de reptes. I vull suposar que així és avui en dia. En l’àmbit formatiu, però, les pràctiques educatives no han variat gaire. Estem al 2010 i encara és comú que molts docents i centres educatius continuen ensenyant tal com ho feien i no aprofiten el potencial de les eines que tenen a l’abast ni la capacitat d’aprendre a aprendre en una societat dinàmica. Isaac Asimov apuntava algunes d’aquestes possibilitats el 1988.
.


L’expansió de la tecnologia domèstica, el seu abaratiment i la seva constant evolució ha fet que moltes institucions i entitats educatives es plantegin plans 1 a 1, on cada alumne té una eina personal, mòbil i connectada que pot facilitar la col·laboració amb el món i afavorir els seus aprenentatges. El fet de tenir l’eina, però, per sí sol no garanteix una millora. Es fa necessari innovar, utilitzar noves metodologies, estratègies i enfocaments per tal de millorar els resultats acadèmics. Així, les polítiques d’1 a 1 no són bones ni dolentes de per sí, sinó que depenen de la manera com s’apliquen. Són l’única i millor opció que tenim? Fem un cop d’ull al vídeo de Ken Robinson, traduït per Verónica Vera, una reflexió sobre el sistema educatiu i el canvi de paradigmes.

Principals projectes 1 a 1 actius a dia d’avui:

Twitter com a xarxa d’interessos i la fractura digital

Twitter és una eina comunicativa fàcil d’utilitzar que parteix d’una idea molt simple: l’elaboració de textos de màxim 140 caràcters, gairebé com un missatge sms de mòbil. Aquestes intervencions (anomenades tuits o piulades perquè Twitter representa un ocell) s’ordenen per ordre cronològic invers, com en un bloc. Té molt èxit per tal de compartir informació i debatre sobre temes d’interès comú, com si fos un xat gegantí. Al Twitter hi trobem canals de tot tipus: personals, d’administracions, de música, esportius, mitjans de comunicació… També hi ha la possibilitat de demanar ajudes, manuals, consells, feina, programes, activitats… Ens interessa tot allò que ens ajudi a créixer. Diuen que els semblants s’atrauen i les informacions interessants es pesquen com els peixos en un riu. És impossible seguir a tothom, però podem seleccionar i crear llistes. N’hi ha una de molt interessant creada en una wiki amb docents i aplicacions educatives http://edutwitter.wikispaces.com . Hi ha serveis menys públics i més acotats. El https://www.yammer.com és un servei de microblogging específic per a col·lectius amb correu coorporatiu i http://www.twiducate.com , per exemple, pot servir per un grup-classe.

Elements comunicatius que cal conèixer:

  • L’ús d’Emoticones😉
  • El nom usuari @gencat és l’enllaç http://twitter.com/gencat
  • RT vol dir Re-Tweet, una cita,  serveixen com a marcador social
  • Etiqueta o hashtags #twitter serveixen per a la cerca
  • #FollowFriday s’utilitza per recomanar persones interessants
  • DM és un Missatge Directe
  • Escurçadors d’adreces: http://bit.ly , http://ow.ly , http://ves.cat
  • Crear un llibre en PDF de les intervencions: http://tweetbook.in

Així, el coneixement i les competències personals, socials i professionals augmenten amb un bon ús de l’eina, compartint informació valuosa amb d’altres persones i creant coneixement. En el vídeo podem visualitzar (tot i la caricatura) que es pot vèncer la Fractura o escletxa digital econòmica, social, de gènere, idiomàtica, cultural, generacional…

La llum i la boira

esolRecordo una escena de quan era petit, a l’escola. Era un dia d’hivern fred i gris, de boira espessa. El sol va sortir després de dos dies de foscor. A la classe, la nostra reacció va ser cridar i abaixar les persianes. Ens molestava molt la llum. La mestra ens deia que el sol era bo. Potser preferíem allò que ens era còmode i conegut. Vam deixar les persianes abaixades.

ellunaInternet i les aplicacions que anomenem web 2.0 ens permeten col·laborar i compartir el coneixement, tenen un gran potencial social, intel·lectual i competencial. Hi ha qui, com l’Angel Fidalgo, parla de l’escola 2.0. En definitiva, crec que aprofitar el concepte 2.0 és una qüestió d’actitud innovadora.

eclipL’aposta per a la digitalització dels continguts educatius pot ser un bon moment per a millorar les coses. És molt interessant el seguiment que es fa de notícies sobre llibres digitals. Reproduir models anteriors no ens farà millorar. I tenim una bona base per a treballar amb entitats com ESPIRAL, projectes com ESPURNA, grups d’investigació com DEHISI@, xarxes com EDUTAC, jornades com EDUCLIP (aquest és el vídeo guanyador) i molts professionals que realitzen excel·lents experiències que ens aporten llum i que aprofito per a felicitar.

La paraula: comunicació viva

esolEl tsunami que va afectar les costes d’Indonèsia va tenir greus conseqüències. A les illes Andaman, moltes comunitats indígenes es van salvar perquè van seguir les indicacions que els marcaven els mites i llegendes que coneixien per l’experiència de generacions anteriors. Van córrer cap a zones elevades quan van veure que el mar es retirava. La transmissió oral els va salvar d’una situació que no havien viscut mai.

ellunaMoltes llengües minoritàries i/o minoritzades han trobat a la xarxa un espai propi. Internet els ha permès mostrar-se, conviure i aglutinar comunitats lingüístiques. Contra molts pronòstics, internet no ha acabat amb la llengua escrita, al contrari, l’ha enriquida amb nous usos, formats i gèneres. I la seva digitalització ha permès la combinació amb altres elements comunicatius, la creació de narracions com les digital storytellings, els podcasts o les videoconferències.

eclipLa paraula neix per a comunicar el pacte, el compromís, segons Punset. I ens serveix per a millorar, per a mantenir la memòria viva amb la il·lusió dels ideals com ens mostren aquests sis nens i avis, nenes i àvies. Sense societat, no hauríem après la paraula i sense societat no tindria aquest sentit.