¿Qué funciona realmente en la nueva educación?

¿Qué funciona realmente en la nueva educación? La voz de los investigadores #NuevaEducación16 con @ftsaez @juanjovergara @JordiJubany & Juan Ignacio Pozo en la Institución Libre de Enseñanza – Fundación Francisco Giner de los Ríos.14590259_1665041967159352_5491304514258521510_n

Ressenya de La Família en Digital

Ressenya de Toni Portell, direcor del Centre d’Innovació i Formació en Educació:

El llibre La Família en Digital aporta de manera molt distesa i amena tot un seguit de reflexions acompanyades d’interessants referències i il.lustratius exemples que de ben segur seran d’utilitat a pares i mares. I també a mestres i professors. Es tracta al cap i a la fi d’un llibre que parla de la família i s’adreça a les famílies, per bé que penso que en ell s’hi explica va més enllà i en destaco el seu interès educatiu també per a als mestres, especialment en l’àmbit de l’acció tutorial, però també en general. Un llibre que en cap cas pretén ser un manual d’ús i que en canvi aporta interessants idees que de ben segur seran ben acollides per pares i mares a l’hora d’encarar aquest complex tema amb els seus fills i filles, ja siguin aquests infants o adolescents.

I és que el primer que deixa clar és que el món digital ha arribat a les nostres vides per quedar-s’hi. I partint d’aquesta constatació el seu propòsit és aportar arguments i exemples que ens animin a treure’n profit i servir-nos-en de manera que totes i tots ens hi sentim còmodes. Però al mateix temps informats i amb coneixement de causa, ja que en cap cas cau en el cofoisme i juntament amb les moltes virtuts que sosté i argumenta que ens aporten les tecnologies, també fa un repàs als riscos i en documenta interessants precaucions que com pares hem de tenir. Destaco aquí la idea que aporta l’autor de l’interessant pròleg, en Carles Capdevila, quan parla dels pares ‘papa-nates’ i els pares ‘pare-noics’.

I en Jubany no només en referència als més menuts de la casa. Perquè aquest és l’altre aspecte que destaco del llibre, la seva transversalitat pel que fa als temes tractats, així com com la seva transgeneracionalitat, ja que fa un passeig des dels més menuts de la casa fins als més granadets. I ho fa prenent com a fil conductor el cas de la família García Morell. I també ho fa des d’una mirada ben àmplia, amb la intenció de connectar amb les diferents realitats familiars.

L’estructura del llibre, de lectura àgil i còmoda, permet que es pugui llegir de cop amb poc temps i al mateix temps anima a la pausada relectura de determinats capítols segons els interessos del lector. Cada capítol, a més, es tanca amb l’aportació d’idees a mode del que a mi m’agrada dir-ne ‘per saber-ne més’, ja sigui en forma d’aplicacions, programari i enllaços recomanats o també a través de codis QR que ens porten a vídeos que exemplifiquen i contextualitzen el que s’ha tractat al capítol. I amb una mini-fitxa que ens situa en el seu contingut, temàtica i durada. Tot plegat en el que és un clar exemple per ell mateix de l’era digital en què vivim, ja que dins del llibre imprès que tenim a les mans, a mida que l’anem llegint anem descobrint-ne un altre que es converteix en un veritable banc de recursos digitals i que podem consultar al mateix moment o més tard. I els podem visitar i revisitar. Destaco també els diversos qüestionaris i tests que proporciona al llarg de les seves pàgines i que ens poden ser de gran utilitat a l’hora de situar els nostres hàbits i les nostres pràctiques en relació a la tecnologia i tots els ginys que tenim a l’abast. Felicito també en aquest sentit el caràcter singular de l’obra i que li aporta un molt interessant valor afegit.

En definitiva, un llibre de caràcter divulgatiu i adreçat al gran públic familiar, ja que d’una manera o altra tots en formem part, que penso que a mida que s’avança en la seva lectura i a través de les seves pàgines i comentaris hom es va fent conscient de l’immens bagatge professional i coneixements que l’autor té en relació al món de les tecnologies. I com aquell que no vol la cosa i a través d’un llenguatge proper i fàcil de seguir, mica en mica es va erigint en un veritable expert que ens aporta molt a totes i a tots. Felicito també en aquest sentit en Jordi Jubany.

http://www.eumoeditorial.com/la-familia-en-digital-171767

Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender

Editoral UOC (Universitat Oberta de Catalunya) publica en la colección Sociedad y Red el título Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender.

¿Redactas normalmente cartas o envías correos electrónicos? ¿Consultas los volúmenes de la enciclopedia o búscas tus dudas por Internet? ¿Utilizas la cámara del móvil? ¿Lees en pantallas? ¿Formas parte de alguna red social? La digitalización y el hecho de estar conectados a otras personas nos pueden ayudar a aprender lo que necesitamos, lo que nos interesa, y a desarrollar las competencias personales, comunicativas y metodológicas.

En el presente libro se exponen los marcos de referencia que sirven para desarrollar actividades interesantes e innovadoras con la ayuda de las TIC (Tecnologías de la Información y de la Comunicación). Se facilitan recursos, experiencias y propuestas para aprovechar todo este potencial al ritmo de cada uno. Las TIC permiten personalizar los aprendizajes, y al mismo tiempo, aprender socialmente. Se dirige a los docentes y a toda persona interesada en el aprendizaje, el conocimiento, la identidad, la colaboración y las nuevas tecnologías.

Únete a la página de Facebook para compartir publicaciones, reflexiones e ideas sobre Educación y Comunicación 2.0

Connecta’t per aprendre: aprenentatge social i personalitzat

Tot i que ara ens trobem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules aprofito per presentar aquest llibre.

Normalment redactes cartes o envies correus electrònics? Consultes els volums de l’enciclopèdia o cerques els teus dubtes per Internet? Llegeixes en pantalles? Formes part d’alguna xarxa social? La digitalització i el fet d’estar connectats a altres persones ens poden ajudar a aprendre allò que necessitem o que ens interessa, i a desenvolupar les competències personals, comunicatives i metodològiques. El llibre Connecta’t per Aprendre facilita recursos, experiències i propostes per aprofitar tot aquest potencial al ritme de cadascú. D’una banda, les TIC permeten personalitzar els aprenentatges, i de l’altra, aprendre socialment. S’adreça als docents i a tota persona interessada en l’aprenentatge, el coneixement, la identitat, la col•laboració i les noves tecnologies.

connectat

EL PROJECTE COMUNICATIU DE CENTRE

Molts centres educatius incorporen a les seves classes l’elaboració de blocs, webs, wikis, xarxes… Elements que es sumen a mitjans de comunicació com el diari, la ràdio, el vídeo o la televisió que part de l’alumnat ja estava treballant. Aquest fet ha de permetre desenvolupar la competència digital i de tractament de la informació, així com la comunicativa lingüística i audiovisual.

Per a esdevenir un ciutadà conscient i crític en un món intercomunicat i globalitzat és imprescindible conèixer com utilitzar els mitjans de comunicació personals i de masses; i com aquests són utilitzats com a eix de poder, influència i la seva finalitat. Tenim un nou espai  formatiu per repensar el paper dels prossumidors i remescladors d’informacions d’origen divers utilitzant la potencialitat de les diverses llengües i llenguatges.

Cal desenvolupar el Projecte Comunicatiu de Centre que endreci, “mapegi” i asseguri el treball de l’Educació en Comunicació, la lectura dels mitjans (des d’una perspectiva interpretativa i crítica) i l’escriptura (elaboració individual i col·laborativa) en els mitjans de comunicació que el centre considera indispensables.  També pot incloure la comunicació entre docents, famílies i la comunitat educativa en general, amb coordinació  de la zona educativa.  (Vídeo de la BSO de la pel·lícula The Social Network)

2010 + School 2.0 = 1 to 1?

Abans de l’any 2000, el segle passat, tenia la imatge del futur com un lloc fascinant i ple de reptes. I vull suposar que així és avui en dia. En l’àmbit formatiu, però, les pràctiques educatives no han variat gaire. Estem al 2010 i encara és comú que molts docents i centres educatius continuen ensenyant tal com ho feien i no aprofiten el potencial de les eines que tenen a l’abast ni la capacitat d’aprendre a aprendre en una societat dinàmica. Isaac Asimov apuntava algunes d’aquestes possibilitats el 1988.
.


L’expansió de la tecnologia domèstica, el seu abaratiment i la seva constant evolució ha fet que moltes institucions i entitats educatives es plantegin plans 1 a 1, on cada alumne té una eina personal, mòbil i connectada que pot facilitar la col·laboració amb el món i afavorir els seus aprenentatges. El fet de tenir l’eina, però, per sí sol no garanteix una millora. Es fa necessari innovar, utilitzar noves metodologies, estratègies i enfocaments per tal de millorar els resultats acadèmics. Així, les polítiques d’1 a 1 no són bones ni dolentes de per sí, sinó que depenen de la manera com s’apliquen. Són l’única i millor opció que tenim? Fem un cop d’ull al vídeo de Ken Robinson, traduït per Verónica Vera, una reflexió sobre el sistema educatiu i el canvi de paradigmes.

Principals projectes 1 a 1 actius a dia d’avui:

Espai públic digital i Extimitat

El pedagog Francesco Tonucci sosté que els espais públics són més segurs quan menys vigilància oficial tenen. Normalment, les persones ens tornem més co-responsables quan la seguretat i els usos dels espais amb menors d’edat depèn de nosaltres. Destaca que la major part de l’espai públic està ocupat per usos privats, fins a l’extrem que a moltes places de pobles i ciutats es prohibeix jugar-hi als infants i se’ls ubica en espais reduïts amb aquesta finalitat.

A la societat digital podem entendre internet com el carrer en el qual els ciutadans digitals passegem. Hi hem de deixar enregistrades les nostres interaccions socials? Són espais segurs pels menors d’edat? S’han de moure en zones públiques? El terme extimitat (extret del psicoanalista Jaques Lacan, encara que amb un sentit diferent) designa la forma d’exterioritzar la intimitat pròpia de les eines (web 2.0, blocs, fotoblocs, videoblocs i xarxes socials) que projecten enfora fets, sentiments i emocions.

En l’àmbit educatiu també ens podem plantejar si la comunicació ha de ser pública o privada. Hem de deixar en obert els treballs del professorat i de l’alumnat, com poden ser blocs, wikis o Moodles per tal de mostrar-los i compartir-los, o bé, hem de protegir la seva obra? En el cas de la facultat de comunicació UQAM del Québec han fet un lipdub, una mena de playback massiu, amb la col·laboració de més de 170 estudiants i han rebut més de 5 milions de visites.