jump to navigation

Ressenya de La Família en Digital Mai 10, 2016

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , , , , , , , ,
add a comment

Ressenya de Toni Portell, direcor del Centre d’Innovació i Formació en Educació:

El llibre La Família en Digital aporta de manera molt distesa i amena tot un seguit de reflexions acompanyades d’interessants referències i il.lustratius exemples que de ben segur seran d’utilitat a pares i mares. I també a mestres i professors. Es tracta al cap i a la fi d’un llibre que parla de la família i s’adreça a les famílies, per bé que penso que en ell s’hi explica va més enllà i en destaco el seu interès educatiu també per a als mestres, especialment en l’àmbit de l’acció tutorial, però també en general. Un llibre que en cap cas pretén ser un manual d’ús i que en canvi aporta interessants idees que de ben segur seran ben acollides per pares i mares a l’hora d’encarar aquest complex tema amb els seus fills i filles, ja siguin aquests infants o adolescents.

I és que el primer que deixa clar és que el món digital ha arribat a les nostres vides per quedar-s’hi. I partint d’aquesta constatació el seu propòsit és aportar arguments i exemples que ens animin a treure’n profit i servir-nos-en de manera que totes i tots ens hi sentim còmodes. Però al mateix temps informats i amb coneixement de causa, ja que en cap cas cau en el cofoisme i juntament amb les moltes virtuts que sosté i argumenta que ens aporten les tecnologies, també fa un repàs als riscos i en documenta interessants precaucions que com pares hem de tenir. Destaco aquí la idea que aporta l’autor de l’interessant pròleg, en Carles Capdevila, quan parla dels pares ‘papa-nates’ i els pares ‘pare-noics’.

I en Jubany no només en referència als més menuts de la casa. Perquè aquest és l’altre aspecte que destaco del llibre, la seva transversalitat pel que fa als temes tractats, així com com la seva transgeneracionalitat, ja que fa un passeig des dels més menuts de la casa fins als més granadets. I ho fa prenent com a fil conductor el cas de la família García Morell. I també ho fa des d’una mirada ben àmplia, amb la intenció de connectar amb les diferents realitats familiars.

L’estructura del llibre, de lectura àgil i còmoda, permet que es pugui llegir de cop amb poc temps i al mateix temps anima a la pausada relectura de determinats capítols segons els interessos del lector. Cada capítol, a més, es tanca amb l’aportació d’idees a mode del que a mi m’agrada dir-ne ‘per saber-ne més’, ja sigui en forma d’aplicacions, programari i enllaços recomanats o també a través de codis QR que ens porten a vídeos que exemplifiquen i contextualitzen el que s’ha tractat al capítol. I amb una mini-fitxa que ens situa en el seu contingut, temàtica i durada. Tot plegat en el que és un clar exemple per ell mateix de l’era digital en què vivim, ja que dins del llibre imprès que tenim a les mans, a mida que l’anem llegint anem descobrint-ne un altre que es converteix en un veritable banc de recursos digitals i que podem consultar al mateix moment o més tard. I els podem visitar i revisitar. Destaco també els diversos qüestionaris i tests que proporciona al llarg de les seves pàgines i que ens poden ser de gran utilitat a l’hora de situar els nostres hàbits i les nostres pràctiques en relació a la tecnologia i tots els ginys que tenim a l’abast. Felicito també en aquest sentit el caràcter singular de l’obra i que li aporta un molt interessant valor afegit.

En definitiva, un llibre de caràcter divulgatiu i adreçat al gran públic familiar, ja que d’una manera o altra tots en formem part, que penso que a mida que s’avança en la seva lectura i a través de les seves pàgines i comentaris hom es va fent conscient de l’immens bagatge professional i coneixements que l’autor té en relació al món de les tecnologies. I com aquell que no vol la cosa i a través d’un llenguatge proper i fàcil de seguir, mica en mica es va erigint en un veritable expert que ens aporta molt a totes i a tots. Felicito també en aquest sentit en Jordi Jubany.

http://www.eumoeditorial.com/la-familia-en-digital-171767

La Família en Digital #LaFamíliaenDigital Febrer 13, 2016

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , , , , , ,
add a comment

La família d’avui viu també en digital. I és que la societat canvia de pressa i les noves tecnologies arriben a tots els sectors i a totes les persones. La proliferació de mòbils, tauletes i ordinadors connectats a Internet està canviant la nostra forma d’organitzar-nos, divertir-nos, llegir, aprendre, comunicar-nos, cuidar-nos i, fins i tot, de viatjar.

El llibre La família en digital, ens convida a pensar què estem fent i com ho estem fent, tal com diu en Carles Capdevila al pròleg; si ens apropem a la tecnologia com un problema o bé com una oportunitat que podem aprofitar. I cadascú des de la seva mirada particular. Es tracta d’un llibre útil per reflexionar sobre com les diverses generacions podem acostar-nos plegats a la cultura digital (creant, participant, compartint) i ens orienta, per tal de saber gestionar la dispersió i la desconnexió.

El text posa de relleu la importància d’entendre el nou entorn perquè té conseqüències a les nostres vides. Posem dos exemples de mal ús de les xarxes socials: 1. El Barça descarta el fitxatge d’un jove futbolista que havia fet uns tuits ofensius i 2. Despatxen un professor universitari (una persona adulta i, se suposa, amb més criteri) per haver insultat a les xarxes socials.

FenD portada

Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender gener 13, 2013

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
4 comments

Editoral UOC (Universitat Oberta de Catalunya) publica en la colección Sociedad y Red el título Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender.

¿Redactas normalmente cartas o envías correos electrónicos? ¿Consultas los volúmenes de la enciclopedia o búscas tus dudas por Internet? ¿Utilizas la cámara del móvil? ¿Lees en pantallas? ¿Formas parte de alguna red social? La digitalización y el hecho de estar conectados a otras personas nos pueden ayudar a aprender lo que necesitamos, lo que nos interesa, y a desarrollar las competencias personales, comunicativas y metodológicas.

En el presente libro se exponen los marcos de referencia que sirven para desarrollar actividades interesantes e innovadoras con la ayuda de las TIC (Tecnologías de la Información y de la Comunicación). Se facilitan recursos, experiencias y propuestas para aprovechar todo este potencial al ritmo de cada uno. Las TIC permiten personalizar los aprendizajes, y al mismo tiempo, aprender socialmente. Se dirige a los docentes y a toda persona interesada en el aprendizaje, el conocimiento, la identidad, la colaboración y las nuevas tecnologías.

Aprendizaje social y personalizado from Jordi Jubany i Vila
Únete a la página de Facebook para compartir publicaciones, reflexiones e ideas sobre Educación y Comunicación 2.0

Connecta’t per aprendre: aprenentatge social i personalitzat Novembre 16, 2012

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
add a comment

Tot i que ara ens trobem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules aprofito per presentar aquest llibre.

Normalment redactes cartes o envies correus electrònics? Consultes els volums de l’enciclopèdia o cerques els teus dubtes per Internet? Llegeixes en pantalles? Formes part d’alguna xarxa social? La digitalització i el fet d’estar connectats a altres persones ens poden ajudar a aprendre allò que necessitem o que ens interessa, i a desenvolupar les competències personals, comunicatives i metodològiques. El llibre Connecta’t per Aprendre facilita recursos, experiències i propostes per aprofitar tot aquest potencial al ritme de cadascú. D’una banda, les TIC permeten personalitzar els aprenentatges, i de l’altra, aprendre socialment. S’adreça als docents i a tota persona interessada en l’aprenentatge, el coneixement, la identitat, la col•laboració i les noves tecnologies.

Presentació: Connecta’t per Aprendre from Jordi Jubany i Vila
connectat

Ara, De la Societat Digital a les Aules Desembre 16, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

Ara fa un parell d’anys vaig iniciar aquest bloc amb la intenció d’aprendre, d’explicar-me i de compartir diferents punts de vista sobre la realitat. D’aquí naixia el nom d’eclipsi, perquè aquest esdeveniment només s’observa quan els astres es miren des d’una determinada perspectiva.

Ara és el moment d’agrair-vos molt les vostres aportacions, reflexions i comentaris que han permès que aquest sigui un espai de construcció compartida de coneixement ric en mirades i sensibilitats. L’emoció personal és aquell motor que ens permet millorar i repensar la realitat col·lectiva.

Ara, tot està per fer i tot és possible. Per això, a partir d’Ara ens trobarem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules amb altres docents i ciutadans per tal de compartir els canvis que tenen lloc a la societat amb il·lusió i compromís amb el país i amb l’educació.

2010 + School 2.0 = 1 to 1? Octubre 23, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , ,
3 comments

Abans de l’any 2000, el segle passat, tenia la imatge del futur com un lloc fascinant i ple de reptes. I vull suposar que així és avui en dia. En l’àmbit formatiu, però, les pràctiques educatives no han variat gaire. Estem al 2010 i encara és comú que molts docents i centres educatius continuen ensenyant tal com ho feien i no aprofiten el potencial de les eines que tenen a l’abast ni la capacitat d’aprendre a aprendre en una societat dinàmica. Isaac Asimov apuntava algunes d’aquestes possibilitats el 1988.
.


L’expansió de la tecnologia domèstica, el seu abaratiment i la seva constant evolució ha fet que moltes institucions i entitats educatives es plantegin plans 1 a 1, on cada alumne té una eina personal, mòbil i connectada que pot facilitar la col·laboració amb el món i afavorir els seus aprenentatges. El fet de tenir l’eina, però, per sí sol no garanteix una millora. Es fa necessari innovar, utilitzar noves metodologies, estratègies i enfocaments per tal de millorar els resultats acadèmics. Així, les polítiques d’1 a 1 no són bones ni dolentes de per sí, sinó que depenen de la manera com s’apliquen. Són l’única i millor opció que tenim? Fem un cop d’ull al vídeo de Ken Robinson, traduït per Verónica Vera, una reflexió sobre el sistema educatiu i el canvi de paradigmes.

Principals projectes 1 a 1 actius a dia d’avui:

Interès per les presentacions digitals Juny 6, 2010

Posted by eclipsi in La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

El creixement de la quantitat d’informació i la facilitat d’accés que hi tenim fa augmentar l’interès per les formes en que la visualitzem. La presentació de dades, idees, sentiments i conceptes implica una gestió de la informació que inclou elements d’anàlisi, de contrast, de selecció, d’hibridació, d’edició, de collage, d’estructura… En una anterior entrada ja vam comentar la importància de la Narració digital: creació i emoció

L’ús adequat dels aspectes formals potencien la bona entesa dels missatges. La mancança d’elements formals o l’excés d’espectacularitat va en contra dels continguts. Per sort, tenim molts recursos que ens ajuden a adequar l’eina al missatge i no al revés. Així considero que, en general, no hi ha mala eina sinó mala adequació en el seu ús. Enllaços relacionats: bloc, comparativa d’eines, ús d’infografies, opinions sobre Prezi i Powerpoint.

Lluny de caure en la saturació d’informació deguda a la quantitat de fonts que utilitzem i eines que tenim a l’abast, hem de veure els seus usos creatius i les possibilitats innovadores que ens serveixen per afrontar els reptes de la societat actual. I res millor, que la ironia i el sentit de l’humor per vèncer les pors, les inseguretats i els neguits amb intel·ligència.

Innovació o Reproducció: “les coses sempre s’han fet així” gener 8, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , ,
11 comments

Quantes vegades hem sentit a dir “les coses sempre s’han fet així”? La següent presentació exposa com vells paradigmes segueixen reproduint en organitzacions i institucions maneres de fer i pensar que no tenen sentit en el dia d’avui. Costa desaprendre velles pràctiques per a repensar-se i aprendre com optimitzar els recursos en les noves situacions. En quin paradigma ens trobem? Fem un cop d’ull al bloc de la Neus Lorenzo. El temps passa ràpid i aquest bloc ja arriba a l’any de vida ampliant els continguts a l’apartat Educació 2.0.

El Departament d’Educació considera la innovació com un dels motors de canvi del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l’evolució social planteja. Considera que una educació innovadora és aquella que incideix en el que s’ensenya i en com s’aprèn, que prioritza el gust per aprendre, l’estímul a pensar i l’esforç per entendre i que ajuda a despertar el sentit crític de l’alumnat i del professorat. Però les finalitats bàsiques de qualsevol innovació han de ser millorar l’èxit escolar de tot l’alumnat, incloent-hi els més desafavorits, i promoure l’esforç de tots per aconseguir l’excel·lència educativa. Enguany ha estat interessant participar en l’organització del I Congrés de Pràctiques Educatives Innovadores.

Innovació és un terme d’apropiació atractiva i alhora d’ús arriscat. Per un costat, implica millora i, per l’altre, novetat. Si aquests condicionants es presenten per separat perden la seva essència. Per exemple, comentàvem a Escriure la nostra felicitat que en Guardiola plantejava nous i més eficaços mètodes. Veiem la narració curta Validació i II. Podem millorar el que fem o fem les coses “com sempre s’han fet”?

Quines pantalles uses i com? Setembre 1, 2009

Posted by eclipsi in La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
6 comments

esolFa uns dies, un senyor de gairebé 90 anys explicava que havia tingut una vida plena, però no en tenia prou. Necessitava viure més per a veure els triomfs del Barça per la televisió. Apart d’informar, comunicar o interactuar, la caixa tonta ens pot emocionar fins a donar-nos les ganes de viure. Aquesta pantalla, però, ha anat deixant pas a d’altres que creen identitat a la nostra llar, com la de l’ordinador, la del mòbil, la de les videoconsoles, la dels mp4, PDAs, tablets, les càmeres de fotos, de vídeo… i les que ens trobem en espais públics com caixers, autobusos, trens, avions, autopistes… Fins i tot, les pantalles poden arribar a la premsa escrita.  Algú podria afirmar que són un mirall de nosaltres: “digues quines pantalles uses i et diré qui ets”.

ellunaCada vegada més, utilitzar les pantalles significa interactuar, jugar, experimentar, modificar… Participem de la revolució tàctil que comenta El País i l’evolució no s’atura: podem veure el Reactable (instrument musical desenvolupat a la UPF), la inquietant Visió del Futur de Microsoft, el dispositiu prim i flexible OLED de SONY i la fàcil comunicació del Projecte Natal sense comandaments de la consola XBOX.

eclipLa societat actual inverteix molt més en oci que en educació, però això no treu el potencial educatiu que tenen aquestes eines. Podem veure’n un exemple concret en la Mesosfera. Val la pena que ens plantegem si amb les noves pantalles a les aules dels centres educatius volem continuar amb els usos com a llibres de text (ara digitalitzats) o treure’n un rendiment més interessant. Us recomano un cop d’ull a l’article d’en Boris Mir i al vídeo “Reset, reset, res de res” de la classe de 5è del CEIP Saavedra. Feliç inici de curs! ! !

Narració Digital: creació i emoció Juliol 8, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , ,
3 comments

esolM’agrada molt la música, sobretot la música en viu perquè em transmet una energia especial. Les cançons ens permeten explicar històries complexes d’una manera propera i còmplice. Actualment, bona part del públic registra aquests concerts i comparteix les fotografies, vídeos i muntatges a la xarxa, com és el cas d’aquest concert d’U2 a Barcelona, on s’utilitzen nombrosos elements espectaculars i emocionals: Beautiful Day i One de Barça-UNICEF.

ellunaLes noves comunicacions i les noves narracions digitals, com les creades i desenvolupades a través del Twitter o el Facebook, ens permeten explicar i influir en el que està passant al nostre entorn proper o llunyà en temps real. Un camí que porta cap a la democratització de la informació.

eclipEns cal desaprendre els nostres límits conceptuals, emocionals, físics… que anem incorporant i que ens han estat imposats. Els centres educatius són un bon espai per a donar eines i recursos per a fomentar la creativitat, l’expressió emocional, plantejar nous paradigmes i aprofitar la nova comunicació que permeten les xarxes. Aquests centres estan educant a alumnes que tindran feines que avui encara no s’han inventat.