Ressenya de La Família en Digital

Ressenya de Toni Portell, direcor del Centre d’Innovació i Formació en Educació:

El llibre La Família en Digital aporta de manera molt distesa i amena tot un seguit de reflexions acompanyades d’interessants referències i il.lustratius exemples que de ben segur seran d’utilitat a pares i mares. I també a mestres i professors. Es tracta al cap i a la fi d’un llibre que parla de la família i s’adreça a les famílies, per bé que penso que en ell s’hi explica va més enllà i en destaco el seu interès educatiu també per a als mestres, especialment en l’àmbit de l’acció tutorial, però també en general. Un llibre que en cap cas pretén ser un manual d’ús i que en canvi aporta interessants idees que de ben segur seran ben acollides per pares i mares a l’hora d’encarar aquest complex tema amb els seus fills i filles, ja siguin aquests infants o adolescents.

I és que el primer que deixa clar és que el món digital ha arribat a les nostres vides per quedar-s’hi. I partint d’aquesta constatació el seu propòsit és aportar arguments i exemples que ens animin a treure’n profit i servir-nos-en de manera que totes i tots ens hi sentim còmodes. Però al mateix temps informats i amb coneixement de causa, ja que en cap cas cau en el cofoisme i juntament amb les moltes virtuts que sosté i argumenta que ens aporten les tecnologies, també fa un repàs als riscos i en documenta interessants precaucions que com pares hem de tenir. Destaco aquí la idea que aporta l’autor de l’interessant pròleg, en Carles Capdevila, quan parla dels pares ‘papa-nates’ i els pares ‘pare-noics’.

I en Jubany no només en referència als més menuts de la casa. Perquè aquest és l’altre aspecte que destaco del llibre, la seva transversalitat pel que fa als temes tractats, així com com la seva transgeneracionalitat, ja que fa un passeig des dels més menuts de la casa fins als més granadets. I ho fa prenent com a fil conductor el cas de la família García Morell. I també ho fa des d’una mirada ben àmplia, amb la intenció de connectar amb les diferents realitats familiars.

L’estructura del llibre, de lectura àgil i còmoda, permet que es pugui llegir de cop amb poc temps i al mateix temps anima a la pausada relectura de determinats capítols segons els interessos del lector. Cada capítol, a més, es tanca amb l’aportació d’idees a mode del que a mi m’agrada dir-ne ‘per saber-ne més’, ja sigui en forma d’aplicacions, programari i enllaços recomanats o també a través de codis QR que ens porten a vídeos que exemplifiquen i contextualitzen el que s’ha tractat al capítol. I amb una mini-fitxa que ens situa en el seu contingut, temàtica i durada. Tot plegat en el que és un clar exemple per ell mateix de l’era digital en què vivim, ja que dins del llibre imprès que tenim a les mans, a mida que l’anem llegint anem descobrint-ne un altre que es converteix en un veritable banc de recursos digitals i que podem consultar al mateix moment o més tard. I els podem visitar i revisitar. Destaco també els diversos qüestionaris i tests que proporciona al llarg de les seves pàgines i que ens poden ser de gran utilitat a l’hora de situar els nostres hàbits i les nostres pràctiques en relació a la tecnologia i tots els ginys que tenim a l’abast. Felicito també en aquest sentit el caràcter singular de l’obra i que li aporta un molt interessant valor afegit.

En definitiva, un llibre de caràcter divulgatiu i adreçat al gran públic familiar, ja que d’una manera o altra tots en formem part, que penso que a mida que s’avança en la seva lectura i a través de les seves pàgines i comentaris hom es va fent conscient de l’immens bagatge professional i coneixements que l’autor té en relació al món de les tecnologies. I com aquell que no vol la cosa i a través d’un llenguatge proper i fàcil de seguir, mica en mica es va erigint en un veritable expert que ens aporta molt a totes i a tots. Felicito també en aquest sentit en Jordi Jubany.

http://www.eumoeditorial.com/la-familia-en-digital-171767

Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender

Editoral UOC (Universitat Oberta de Catalunya) publica en la colección Sociedad y Red el título Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender.

¿Redactas normalmente cartas o envías correos electrónicos? ¿Consultas los volúmenes de la enciclopedia o búscas tus dudas por Internet? ¿Utilizas la cámara del móvil? ¿Lees en pantallas? ¿Formas parte de alguna red social? La digitalización y el hecho de estar conectados a otras personas nos pueden ayudar a aprender lo que necesitamos, lo que nos interesa, y a desarrollar las competencias personales, comunicativas y metodológicas.

En el presente libro se exponen los marcos de referencia que sirven para desarrollar actividades interesantes e innovadoras con la ayuda de las TIC (Tecnologías de la Información y de la Comunicación). Se facilitan recursos, experiencias y propuestas para aprovechar todo este potencial al ritmo de cada uno. Las TIC permiten personalizar los aprendizajes, y al mismo tiempo, aprender socialmente. Se dirige a los docentes y a toda persona interesada en el aprendizaje, el conocimiento, la identidad, la colaboración y las nuevas tecnologías.

Únete a la página de Facebook para compartir publicaciones, reflexiones e ideas sobre Educación y Comunicación 2.0

Connecta’t per aprendre: aprenentatge social i personalitzat

Tot i que ara ens trobem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules aprofito per presentar aquest llibre.

Normalment redactes cartes o envies correus electrònics? Consultes els volums de l’enciclopèdia o cerques els teus dubtes per Internet? Llegeixes en pantalles? Formes part d’alguna xarxa social? La digitalització i el fet d’estar connectats a altres persones ens poden ajudar a aprendre allò que necessitem o que ens interessa, i a desenvolupar les competències personals, comunicatives i metodològiques. El llibre Connecta’t per Aprendre facilita recursos, experiències i propostes per aprofitar tot aquest potencial al ritme de cadascú. D’una banda, les TIC permeten personalitzar els aprenentatges, i de l’altra, aprendre socialment. S’adreça als docents i a tota persona interessada en l’aprenentatge, el coneixement, la identitat, la col•laboració i les noves tecnologies.

connectat

Portafoli Digital o Dossier Personal d’Aprenentatge

Si partim de la definició de la Viquipèdia “un Portafoli Digital és un dossier evolutiu que recull documents digitals que descriuen i il·lustren l’itinerari, l’experiència i les competències de la persona que l’ha generat. Pot ser utilitzat amb finalitats d’aprenentatge, d’avaluació o de presentació  que pot adoptar diferents formats”. Aquí tenim una bona mostra de Portafolis Validats.

La LEC, Llei d’Educació de Catalunya, en el seu Article 89, apartat 3, diu que ”el Dossier Personal d’Aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.” Afegeixo que també fóra interessant la realització del Portafoli d’aprenentatge i avaluació docent.

A més de les escoles i instituts, també les Universitats estan introduint aplicacions com el Mahara que recullen la producció intel·lectual al mateix temps que permeten avaluar l’assoliment de les competències. És interessant que el dossier tingui una cara privada per a l’autoavaluació i metareflexió; i una part externa, que mostri l’aprenentatge assolit, es comparteixi amb els companys i companyes i permeti un feed-back que millori el procés d’ensenyament-aprenentatge. El següent vídeo és una mostra d’un treball d’un alumne de primer d’ESO recreant el seu Institut, el Joan Àustria.

 

EL PROJECTE COMUNICATIU DE CENTRE

Molts centres educatius incorporen a les seves classes l’elaboració de blocs, webs, wikis, xarxes… Elements que es sumen a mitjans de comunicació com el diari, la ràdio, el vídeo o la televisió que part de l’alumnat ja estava treballant. Aquest fet ha de permetre desenvolupar la competència digital i de tractament de la informació, així com la comunicativa lingüística i audiovisual.

Per a esdevenir un ciutadà conscient i crític en un món intercomunicat i globalitzat és imprescindible conèixer com utilitzar els mitjans de comunicació personals i de masses; i com aquests són utilitzats com a eix de poder, influència i la seva finalitat. Tenim un nou espai  formatiu per repensar el paper dels prossumidors i remescladors d’informacions d’origen divers utilitzant la potencialitat de les diverses llengües i llenguatges.

Cal desenvolupar el Projecte Comunicatiu de Centre que endreci, “mapegi” i asseguri el treball de l’Educació en Comunicació, la lectura dels mitjans (des d’una perspectiva interpretativa i crítica) i l’escriptura (elaboració individual i col·laborativa) en els mitjans de comunicació que el centre considera indispensables.  També pot incloure la comunicació entre docents, famílies i la comunitat educativa en general, amb coordinació  de la zona educativa.  (Vídeo de la BSO de la pel·lícula The Social Network)

Twitter com a xarxa d’interessos i la fractura digital

Twitter és una eina comunicativa fàcil d’utilitzar que parteix d’una idea molt simple: l’elaboració de textos de màxim 140 caràcters, gairebé com un missatge sms de mòbil. Aquestes intervencions (anomenades tuits o piulades perquè Twitter representa un ocell) s’ordenen per ordre cronològic invers, com en un bloc. Té molt èxit per tal de compartir informació i debatre sobre temes d’interès comú, com si fos un xat gegantí. Al Twitter hi trobem canals de tot tipus: personals, d’administracions, de música, esportius, mitjans de comunicació… També hi ha la possibilitat de demanar ajudes, manuals, consells, feina, programes, activitats… Ens interessa tot allò que ens ajudi a créixer. Diuen que els semblants s’atrauen i les informacions interessants es pesquen com els peixos en un riu. És impossible seguir a tothom, però podem seleccionar i crear llistes. N’hi ha una de molt interessant creada en una wiki amb docents i aplicacions educatives http://edutwitter.wikispaces.com . Hi ha serveis menys públics i més acotats. El https://www.yammer.com és un servei de microblogging específic per a col·lectius amb correu coorporatiu i http://www.twiducate.com , per exemple, pot servir per un grup-classe.

Elements comunicatius que cal conèixer:

  • L’ús d’Emoticones😉
  • El nom usuari @gencat és l’enllaç http://twitter.com/gencat
  • RT vol dir Re-Tweet, una cita,  serveixen com a marcador social
  • Etiqueta o hashtags #twitter serveixen per a la cerca
  • #FollowFriday s’utilitza per recomanar persones interessants
  • DM és un Missatge Directe
  • Escurçadors d’adreces: http://bit.ly , http://ow.ly , http://ves.cat
  • Crear un llibre en PDF de les intervencions: http://tweetbook.in

Així, el coneixement i les competències personals, socials i professionals augmenten amb un bon ús de l’eina, compartint informació valuosa amb d’altres persones i creant coneixement. En el vídeo podem visualitzar (tot i la caricatura) que es pot vèncer la Fractura o escletxa digital econòmica, social, de gènere, idiomàtica, cultural, generacional…

La realitat co-construïda

esolEn poc temps hem passat de tenir dificultats d’accés a la informació a, potser, patir-ne un excés. Avui en dia, a internet tothom pot editar nova informació i ser-ne un prosumidor (productor i consumidor alhora). Contínuament, com a destinataris que som, hem de controlar la informació que ens interessa i la fiabilitat que ens ofereix. Es tracta més de saber mirar, que és selectiu, que de veure, que és indiscriminat. Potser aquesta és una de les diferències entre ser competent o no, ser alfabet digitalment parlant, o patir la fractura digital (no tant en l’accés a les eines com en l’ús d’elles).

ellunaPercebem la realitat a partir de les vivències personals i les experiències compartides. El diari o la televisió ens donen una selecció feta, una mirada concreta i parcial del que hi ha al món. Avui tenim moltes altres fonts per a poder contrastar les dades, les experiències i les opinions. Per exemple, la biblioteca digital mundial, gratuïta, multimèdia i multilíngue, amb seu a París.

eclipA les aules, els llibres de text no poden ser els únics referents, el docent que coneix l’alumnat és qui ha de guiar els fluxos de fonts diverses i dels mateixos alumnes. D’aquí neix la iniciativa del dia sense llibres de text. La realitat no és només la que ens diuen, sinó el mosaic de les nostres construccions mentals i socials que co-construïm a les aules i a les nostres xarxes socials. Us deixo un mambo d’en Bernstein interpretat a Londres per l’orquestra de joves Simón Bolívar, on, a part de consideracions polítiques, donen un sentit col·lectiu a l’obra, on tothom és important.