Ressenya de La Família en Digital Mai 10, 2016
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: antropologia, aprenentatge, ciutadania, col·laboració, comunicació, creixement, digital, informació, innovació, internet, societat, tecnologia, xarxa
add a comment
Ressenya de Toni Portell, direcor del Centre d’Innovació i Formació en Educació:
El llibre La Família en Digital aporta de manera molt distesa i amena tot un seguit de reflexions acompanyades d’interessants referències i il.lustratius exemples que de ben segur seran d’utilitat a pares i mares. I també a mestres i professors. Es tracta al cap i a la fi d’un llibre que parla de la família i s’adreça a les famílies, per bé que penso que en ell s’hi explica va més enllà i en destaco el seu interès educatiu també per a als mestres, especialment en l’àmbit de l’acció tutorial, però també en general. Un llibre que en cap cas pretén ser un manual d’ús i que en canvi aporta interessants idees que de ben segur seran ben acollides per pares i mares a l’hora d’encarar aquest complex tema amb els seus fills i filles, ja siguin aquests infants o adolescents.
I és que el primer que deixa clar és que el món digital ha arribat a les nostres vides per quedar-s’hi. I partint d’aquesta constatació el seu propòsit és aportar arguments i exemples que ens animin a treure’n profit i servir-nos-en de manera que totes i tots ens hi sentim còmodes. Però al mateix temps informats i amb coneixement de causa, ja que en cap cas cau en el cofoisme i juntament amb les moltes virtuts que sosté i argumenta que ens aporten les tecnologies, també fa un repàs als riscos i en documenta interessants precaucions que com pares hem de tenir. Destaco aquí la idea que aporta l’autor de l’interessant pròleg, en Carles Capdevila, quan parla dels pares ‘papa-nates’ i els pares ‘pare-noics’.
I en Jubany no només en referència als més menuts de la casa. Perquè aquest és l’altre aspecte que destaco del llibre, la seva transversalitat pel que fa als temes tractats, així com com la seva transgeneracionalitat, ja que fa un passeig des dels més menuts de la casa fins als més granadets. I ho fa prenent com a fil conductor el cas de la família García Morell. I també ho fa des d’una mirada ben àmplia, amb la intenció de connectar amb les diferents realitats familiars.
L’estructura del llibre, de lectura àgil i còmoda, permet que es pugui llegir de cop amb poc temps i al mateix temps anima a la pausada relectura de determinats capítols segons els interessos del lector. Cada capítol, a més, es tanca amb l’aportació d’idees a mode del que a mi m’agrada dir-ne ‘per saber-ne més’, ja sigui en forma d’aplicacions, programari i enllaços recomanats o també a través de codis QR que ens porten a vídeos que exemplifiquen i contextualitzen el que s’ha tractat al capítol. I amb una mini-fitxa que ens situa en el seu contingut, temàtica i durada. Tot plegat en el que és un clar exemple per ell mateix de l’era digital en què vivim, ja que dins del llibre imprès que tenim a les mans, a mida que l’anem llegint anem descobrint-ne un altre que es converteix en un veritable banc de recursos digitals i que podem consultar al mateix moment o més tard. I els podem visitar i revisitar. Destaco també els diversos qüestionaris i tests que proporciona al llarg de les seves pàgines i que ens poden ser de gran utilitat a l’hora de situar els nostres hàbits i les nostres pràctiques en relació a la tecnologia i tots els ginys que tenim a l’abast. Felicito també en aquest sentit el caràcter singular de l’obra i que li aporta un molt interessant valor afegit.
En definitiva, un llibre de caràcter divulgatiu i adreçat al gran públic familiar, ja que d’una manera o altra tots en formem part, que penso que a mida que s’avança en la seva lectura i a través de les seves pàgines i comentaris hom es va fent conscient de l’immens bagatge professional i coneixements que l’autor té en relació al món de les tecnologies. I com aquell que no vol la cosa i a través d’un llenguatge proper i fàcil de seguir, mica en mica es va erigint en un veritable expert que ens aporta molt a totes i a tots. Felicito també en aquest sentit en Jordi Jubany.
La Família en Digital #LaFamíliaenDigital Febrer 13, 2016
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: antropologia, aprenentatge, col·laboració, competència, digital, educació, identitat, innovació, societat, tecnologia, xarxa
add a comment
La família d’avui viu també en digital. I és que la societat canvia de pressa i les noves tecnologies arriben a tots els sectors i a totes les persones. La proliferació de mòbils, tauletes i ordinadors connectats a Internet està canviant la nostra forma d’organitzar-nos, divertir-nos, llegir, aprendre, comunicar-nos, cuidar-nos i, fins i tot, de viatjar.
El llibre La família en digital, ens convida a pensar què estem fent i com ho estem fent, tal com diu en Carles Capdevila al pròleg; si ens apropem a la tecnologia com un problema o bé com una oportunitat que podem aprofitar. I cadascú des de la seva mirada particular. Es tracta d’un llibre útil per reflexionar sobre com les diverses generacions podem acostar-nos plegats a la cultura digital (creant, participant, compartint) i ens orienta, per tal de saber gestionar la dispersió i la desconnexió.
El text posa de relleu la importància d’entendre el nou entorn perquè té conseqüències a les nostres vides. Posem dos exemples de mal ús de les xarxes socials: 1. El Barça descarta el fitxatge d’un jove futbolista que havia fet uns tuits ofensius i 2. Despatxen un professor universitari (una persona adulta i, se suposa, amb més criteri) per haver insultat a les xarxes socials.
Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender gener 13, 2013
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, antropologia, aprenentatge, ciutadania, col·laboració, competència, comunicació, creixement, digital, educació, emoció, entorn virtual, identitat, informació, innovació, internet, llengua, música, metodologia, societat, tecnologia, xarxa
4 comments
Editoral UOC (Universitat Oberta de Catalunya) publica en la colección Sociedad y Red el título Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender.
¿Redactas normalmente cartas o envías correos electrónicos? ¿Consultas los volúmenes de la enciclopedia o búscas tus dudas por Internet? ¿Utilizas la cámara del móvil? ¿Lees en pantallas? ¿Formas parte de alguna red social? La digitalización y el hecho de estar conectados a otras personas nos pueden ayudar a aprender lo que necesitamos, lo que nos interesa, y a desarrollar las competencias personales, comunicativas y metodológicas.
En el presente libro se exponen los marcos de referencia que sirven para desarrollar actividades interesantes e innovadoras con la ayuda de las TIC (Tecnologías de la Información y de la Comunicación). Se facilitan recursos, experiencias y propuestas para aprovechar todo este potencial al ritmo de cada uno. Las TIC permiten personalizar los aprendizajes, y al mismo tiempo, aprender socialmente. Se dirige a los docentes y a toda persona interesada en el aprendizaje, el conocimiento, la identidad, la colaboración y las nuevas tecnologías.
Connecta’t per aprendre: aprenentatge social i personalitzat Novembre 16, 2012
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, antropologia, aprenentatge, ciutadania, col·laboració, competència, comunicació, digital, educació, emoció, identitat, informació, innovació, internet, llengua, metodologia, societat, tecnologia, xarxa
add a comment
Tot i que ara ens trobem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules aprofito per presentar aquest llibre.
Normalment redactes cartes o envies correus electrònics? Consultes els volums de l’enciclopèdia o cerques els teus dubtes per Internet? Llegeixes en pantalles? Formes part d’alguna xarxa social? La digitalització i el fet d’estar connectats a altres persones ens poden ajudar a aprendre allò que necessitem o que ens interessa, i a desenvolupar les competències personals, comunicatives i metodològiques. El llibre Connecta’t per Aprendre facilita recursos, experiències i propostes per aprofitar tot aquest potencial al ritme de cadascú. D’una banda, les TIC permeten personalitzar els aprenentatges, i de l’altra, aprendre socialment. S’adreça als docents i a tota persona interessada en l’aprenentatge, el coneixement, la identitat, la col•laboració i les noves tecnologies.
Portafoli Digital o Dossier Personal d’Aprenentatge Novembre 26, 2010
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.Tags: aprenentatge, competència, digital, entorn virtual, informació, tecnologia
4 comments
Si partim de la definició de la Viquipèdia “un Portafoli Digital és un dossier evolutiu que recull documents digitals que descriuen i il·lustren l’itinerari, l’experiència i les competències de la persona que l’ha generat. Pot ser utilitzat amb finalitats d’aprenentatge, d’avaluació o de presentació que pot adoptar diferents formats”. Aquí tenim una bona mostra de Portafolis Validats.
La LEC, Llei d’Educació de Catalunya, en el seu Article 89, apartat 3, diu que ”el Dossier Personal d’Aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.” Afegeixo que també fóra interessant la realització del Portafoli d’aprenentatge i avaluació docent.
A més de les escoles i instituts, també les Universitats estan introduint aplicacions com el Mahara que recullen la producció intel·lectual al mateix temps que permeten avaluar l’assoliment de les competències. És interessant que el dossier tingui una cara privada per a l’autoavaluació i metareflexió; i una part externa, que mostri l’aprenentatge assolit, es comparteixi amb els companys i companyes i permeti un feed-back que millori el procés d’ensenyament-aprenentatge. El següent vídeo és una mostra d’un treball d’un alumne de primer d’ESO recreant el seu Institut, el Joan Àustria.
EL PROJECTE COMUNICATIU DE CENTRE Novembre 7, 2010
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.Tags: aprenentatge, audiovisual, ciutadania, competència, comunicació, digital, informació, internet, llengua, societat
7 comments
Molts centres educatius incorporen a les seves classes l’elaboració de blocs, webs, wikis, xarxes… Elements que es sumen a mitjans de comunicació com el diari, la ràdio, el vídeo o la televisió que part de l’alumnat ja estava treballant. Aquest fet ha de permetre desenvolupar la competència digital i de tractament de la informació, així com la comunicativa lingüística i audiovisual.
Per a esdevenir un ciutadà conscient i crític en un món intercomunicat i globalitzat és imprescindible conèixer com utilitzar els mitjans de comunicació personals i de masses; i com aquests són utilitzats com a eix de poder, influència i la seva finalitat. Tenim un nou espai formatiu per repensar el paper dels prossumidors i remescladors d’informacions d’origen divers utilitzant la potencialitat de les diverses llengües i llenguatges.
Cal desenvolupar el Projecte Comunicatiu de Centre que endreci, “mapegi” i asseguri el treball de l’Educació en Comunicació, la lectura dels mitjans (des d’una perspectiva interpretativa i crítica) i l’escriptura (elaboració individual i col·laborativa) en els mitjans de comunicació que el centre considera indispensables. També pot incloure la comunicació entre docents, famílies i la comunitat educativa en general, amb coordinació de la zona educativa. (Vídeo de la BSO de la pel·lícula The Social Network)
Quines pantalles uses i com? Setembre 1, 2009
Posted by eclipsi in La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: audiovisual, comunicació, digital, emoció, identitat, innovació
6 comments
Fa uns dies, un senyor de gairebé 90 anys explicava que havia tingut una vida plena, però no en tenia prou. Necessitava viure més per a veure els triomfs del Barça per la televisió. Apart d’informar, comunicar o interactuar, la caixa tonta ens pot emocionar fins a donar-nos les ganes de viure. Aquesta pantalla, però, ha anat deixant pas a d’altres que creen identitat a la nostra llar, com la de l’ordinador, la del mòbil, la de les videoconsoles, la dels mp4, PDAs, tablets, les càmeres de fotos, de vídeo… i les que ens trobem en espais públics com caixers, autobusos, trens, avions, autopistes… Fins i tot, les pantalles poden arribar a la premsa escrita. Algú podria afirmar que són un mirall de nosaltres: “digues quines pantalles uses i et diré qui ets”.
Cada vegada més, utilitzar les pantalles significa interactuar, jugar, experimentar, modificar… Participem de la revolució tàctil que comenta El País i l’evolució no s’atura: podem veure el Reactable (instrument musical desenvolupat a la UPF), la inquietant Visió del Futur de Microsoft, el dispositiu prim i flexible OLED de SONY i la fàcil comunicació del Projecte Natal sense comandaments de la consola XBOX.
La societat actual inverteix molt més en oci que en educació, però això no treu el potencial educatiu que tenen aquestes eines. Podem veure’n un exemple concret en la Mesosfera. Val la pena que ens plantegem si amb les noves pantalles a les aules dels centres educatius volem continuar amb els usos com a llibres de text (ara digitalitzats) o treure’n un rendiment més interessant. Us recomano un cop d’ull a l’article d’en Boris Mir i al vídeo “Reset, reset, res de res” de la classe de 5è del CEIP Saavedra. Feliç inici de curs! ! !
Escoles d’Estiu Agost 1, 2009
Posted by eclipsi in La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, audiovisual, competència, digital, entorn virtual, internet
1 comment so far
Sempre és agradable trobar i retrobar persones interessants a les Escoles d’Estiu. Aquestes escoles acostumen a ser un espai propici a l’intercanvi d’experiències i d’activitats innovadores. Malgrat el desgast de tot el curs, encara queden forces per a compartir i millorar la nostra formació docent.
He pogut participar en dues escoles on he trobat moltes ganes d’aprendre i de buscar solucions a les dificultats actuals. La llàstima és que no tots els docents s’apunten a aquestes escoles ni emprenen formacions que ajudin a millorar les competències o a innovar en la seva tasca professional.
Els temes que hem tractat giren entorn de la comunicació humana i les seves aplicacions didàctiques: els audiovisuals, la imatge digital, els entorns col·laboratius, les eines 2.0, les xarxes socials… I la pràctica ens ha portat a corroborar bona part de les afirmacions que fa el filòsof tunisià Pierre Lévy.
La realitat co-construïda Abril 13, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.Tags: aprenentatge, ciutadania, col·laboració, comunicació, digital, educació, informació, xarxa
2 comments
En poc temps hem passat de tenir dificultats d’accés a la informació a, potser, patir-ne un excés. Avui en dia, a internet tothom pot editar nova informació i ser-ne un prosumidor (productor i consumidor alhora). Contínuament, com a destinataris que som, hem de controlar la informació que ens interessa i la fiabilitat que ens ofereix. Es tracta més de saber mirar, que és selectiu, que de veure, que és indiscriminat. Potser aquesta és una de les diferències entre ser competent o no, ser alfabet digitalment parlant, o patir la fractura digital (no tant en l’accés a les eines com en l’ús d’elles).
Percebem la realitat a partir de les vivències personals i les experiències compartides. El diari o la televisió ens donen una selecció feta, una mirada concreta i parcial del que hi ha al món. Avui tenim moltes altres fonts per a poder contrastar les dades, les experiències i les opinions. Per exemple, la biblioteca digital mundial, gratuïta, multimèdia i multilíngue, amb seu a París.
A les aules, els llibres de text no poden ser els únics referents, el docent que coneix l’alumnat és qui ha de guiar els fluxos de fonts diverses i dels mateixos alumnes. D’aquí neix la iniciativa del dia sense llibres de text. La realitat no és només la que ens diuen, sinó el mosaic de les nostres construccions mentals i socials que co-construïm a les aules i a les nostres xarxes socials. Us deixo un mambo d’en Bernstein interpretat a Londres per l’orquestra de joves Simón Bolívar, on, a part de consideracions polítiques, donen un sentit col·lectiu a l’obra, on tothom és important.
La nova mentalitat Març 4, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.Tags: competència, comunicació, digital, emoció, entorn virtual, informació, innovació, metodologia
4 comments
La societat canvia i molts centres educatius tendeixen a reproduir models socials i educatius que corresponen a un temps passat. És curiós observar com unes institucions que ensenyen a aprendre i a comunicar, els costa tant aprendre i comunicar. I els docents tendim a ensenyar tal com hem estat educats. Hem de valorar més paraules com desaprendre, reaprendre, repensar, acompanyament, estratègia, competència, creativitat, flexibilitat, reflexió, rols, valors, emocions, intel·ligències…
El curs Acompanyament telemàtic formadors/es TAC amb Pràctica reflexiva ens ha servit per a ser més conscients de la complexitat de la formació a distància. Alguns aspectes que han sortit:
– MENTALITAT: cal ampliar l’estructura de classe tradicional cap a noves formes de construcció compartida del coneixement, veure els avantatges que comporta aprendre de l’intercanvi, de la col·laboració i de totes les aportacions de la comunitat. El camí de la pràctica reflexiva i les seves implicacions ha de ser clar per a alumnes i docents.
– MATERIALS: han de passar de ser només instructius a contemplar l’aprenentatge col·laboratiu i a fomentar l’intercanvi significatiu, de manera més funcional.
– ENTORNS: no han de reproduir la classe física amb la jerarquia i control de continguts per part dels docents. La informació unidireccional pot deixar lloc a la comunicació multidireccional incorporant les eines pròpies de la web 2.0 com xats, fòrums, blocs, wikis, portafolis, gestors d’enllaços, d’imatges, so, vídeos… Moltes xarxes socials digitals ja ho permeten.
– TUTORS: la seva intercomunicació és necessària per tal de donar resposta coordinada als alumnes i avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
– SOCIALITZACIÓ: seria important una sessió inicial presencial que servís de presentació del curs i dels participants amb diferents dinàmiques de grup per tal de conèixer’s. El sentiment de pertinença al grup és important per a no trobar-se aïllat i desmotivat per la distància. Aniria bé fer una altra trobada a la meitat i una al final de cloenda per a consolidar les relacions i posar en comú l’aprenentatge fet.
– IDENTITAT DIGITAL: és important poder personalitzar l’espai de treball, veure el dels companys i establir relacions personals informals amb aquests i els tutors. També cal fomentar les habilitats socials com l’escolta activa, l’empatia, l’assertivitat o la resiliència.
– METODOLOGIA: en el procés d’ensenyament-aprenentatge cal sistematitzar i planificar les accions. Cal incloure l’aprenentatge col·laboratiu, compartir experiències, reflexions, sentiments, emocions, intercanvi significatiu d’aplicació a la vida real i a les aules. Es fa necessari visualitzar les tres parts del procés reflexiu: autoanàlisi, contrast i redescripció de la pràctica. Seria molt útil fer visibles els treballs dels companys, compartir-los i valorar el seu progrés.
– ACCIÓ TUTORIAL: Acompanyament que pot incloure registre de participacions personals. Potenciar la gestió dels fòrums i les seves intervencions. Immediatesa de les respostes. Recapitular, resumir, reflexionar i ajudar a la presa de consciència del seu procés formatiu. Motivar. Tenir flexibilitat i capacitat d’adaptació a les necessitats de l’alumne, les dates, les entregues… i perquè no preveure diferents tipus de certificacions i capacitacions adaptades al treball fet i necessitats mostrades.
– AVALUACIÓ: inicial, formativa i final. Ha de preveure com millorar el procés realimentant el curs mentre es desenvolupa i dissenyant el del curs següent.
– TEMPS: tenir-ne el necessari i una mica més.
– SALUT, DINERS i AMOR: ja posats a demanar…
Noves tecnologies i noves metodologies com a conseqüència d’una nova mentalitat. Aquest tràiler del recull de 15 vídeos recull una entrevista als directors del CE Jacint Verdaguer, premi Educació 2008, i una visita a diferents aules exemples de les diferents metodologies que el centre fa servir. Gràcies per compartir-ho i per la col·laboració. Per a veure’ls tots els vídeos, cal clicar el play quan acaba el primer.
Eclipsi
