Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender gener 13, 2013
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, antropologia, aprenentatge, ciutadania, col·laboració, competència, comunicació, creixement, digital, educació, emoció, entorn virtual, identitat, informació, innovació, internet, llengua, música, metodologia, societat, tecnologia, xarxa
4 comments
Editoral UOC (Universitat Oberta de Catalunya) publica en la colección Sociedad y Red el título Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender.
¿Redactas normalmente cartas o envías correos electrónicos? ¿Consultas los volúmenes de la enciclopedia o búscas tus dudas por Internet? ¿Utilizas la cámara del móvil? ¿Lees en pantallas? ¿Formas parte de alguna red social? La digitalización y el hecho de estar conectados a otras personas nos pueden ayudar a aprender lo que necesitamos, lo que nos interesa, y a desarrollar las competencias personales, comunicativas y metodológicas.
En el presente libro se exponen los marcos de referencia que sirven para desarrollar actividades interesantes e innovadoras con la ayuda de las TIC (Tecnologías de la Información y de la Comunicación). Se facilitan recursos, experiencias y propuestas para aprovechar todo este potencial al ritmo de cada uno. Las TIC permiten personalizar los aprendizajes, y al mismo tiempo, aprender socialmente. Se dirige a los docentes y a toda persona interesada en el aprendizaje, el conocimiento, la identidad, la colaboración y las nuevas tecnologías.
Connecta’t per aprendre: aprenentatge social i personalitzat novembre 16, 2012
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, antropologia, aprenentatge, ciutadania, col·laboració, competència, comunicació, digital, educació, emoció, identitat, informació, innovació, internet, llengua, metodologia, societat, tecnologia, xarxa
add a comment
Tot i que ara ens trobem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules aprofito per presentar aquest llibre.
Normalment redactes cartes o envies correus electrònics? Consultes els volums de l’enciclopèdia o cerques els teus dubtes per Internet? Llegeixes en pantalles? Formes part d’alguna xarxa social? La digitalització i el fet d’estar connectats a altres persones ens poden ajudar a aprendre allò que necessitem o que ens interessa, i a desenvolupar les competències personals, comunicatives i metodològiques. El llibre Connecta’t per Aprendre facilita recursos, experiències i propostes per aprofitar tot aquest potencial al ritme de cadascú. D’una banda, les TIC permeten personalitzar els aprenentatges, i de l’altra, aprendre socialment. S’adreça als docents i a tota persona interessada en l’aprenentatge, el coneixement, la identitat, la col•laboració i les noves tecnologies.
Portafoli Digital o Dossier Personal d’Aprenentatge novembre 26, 2010
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.Tags: aprenentatge, competència, digital, entorn virtual, informació, tecnologia
4 comments
Si partim de la definició de la Viquipèdia “un Portafoli Digital és un dossier evolutiu que recull documents digitals que descriuen i il·lustren l’itinerari, l’experiència i les competències de la persona que l’ha generat. Pot ser utilitzat amb finalitats d’aprenentatge, d’avaluació o de presentació que pot adoptar diferents formats”. Aquí tenim una bona mostra de Portafolis Validats.
La LEC, Llei d’Educació de Catalunya, en el seu Article 89, apartat 3, diu que ”el Dossier Personal d’Aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.” Afegeixo que també fóra interessant la realització del Portafoli d’aprenentatge i avaluació docent.
A més de les escoles i instituts, també les Universitats estan introduint aplicacions com el Mahara que recullen la producció intel·lectual al mateix temps que permeten avaluar l’assoliment de les competències. És interessant que el dossier tingui una cara privada per a l’autoavaluació i metareflexió; i una part externa, que mostri l’aprenentatge assolit, es comparteixi amb els companys i companyes i permeti un feed-back que millori el procés d’ensenyament-aprenentatge. El següent vídeo és una mostra d’un treball d’un alumne de primer d’ESO recreant el seu Institut, el Joan Àustria.
EL PROJECTE COMUNICATIU DE CENTRE novembre 7, 2010
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.Tags: aprenentatge, audiovisual, ciutadania, competència, comunicació, digital, informació, internet, llengua, societat
7 comments
Molts centres educatius incorporen a les seves classes l’elaboració de blocs, webs, wikis, xarxes… Elements que es sumen a mitjans de comunicació com el diari, la ràdio, el vídeo o la televisió que part de l’alumnat ja estava treballant. Aquest fet ha de permetre desenvolupar la competència digital i de tractament de la informació, així com la comunicativa lingüística i audiovisual.
Per a esdevenir un ciutadà conscient i crític en un món intercomunicat i globalitzat és imprescindible conèixer com utilitzar els mitjans de comunicació personals i de masses; i com aquests són utilitzats com a eix de poder, influència i la seva finalitat. Tenim un nou espai formatiu per repensar el paper dels prossumidors i remescladors d’informacions d’origen divers utilitzant la potencialitat de les diverses llengües i llenguatges.
Cal desenvolupar el Projecte Comunicatiu de Centre que endreci, “mapegi” i asseguri el treball de l’Educació en Comunicació, la lectura dels mitjans (des d’una perspectiva interpretativa i crítica) i l’escriptura (elaboració individual i col·laborativa) en els mitjans de comunicació que el centre considera indispensables. També pot incloure la comunicació entre docents, famílies i la comunitat educativa en general, amb coordinació de la zona educativa. (Vídeo de la BSO de la pel·lícula The Social Network)
Quines pantalles uses i com? setembre 1, 2009
Posted by eclipsi in La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: audiovisual, comunicació, digital, emoció, identitat, innovació
6 comments
Fa uns dies, un senyor de gairebé 90 anys explicava que havia tingut una vida plena, però no en tenia prou. Necessitava viure més per a veure els triomfs del Barça per la televisió. Apart d’informar, comunicar o interactuar, la caixa tonta ens pot emocionar fins a donar-nos les ganes de viure. Aquesta pantalla, però, ha anat deixant pas a d’altres que creen identitat a la nostra llar, com la de l’ordinador, la del mòbil, la de les videoconsoles, la dels mp4, PDAs, tablets, les càmeres de fotos, de vídeo… i les que ens trobem en espais públics com caixers, autobusos, trens, avions, autopistes… Fins i tot, les pantalles poden arribar a la premsa escrita. Algú podria afirmar que són un mirall de nosaltres: “digues quines pantalles uses i et diré qui ets”.
Cada vegada més, utilitzar les pantalles significa interactuar, jugar, experimentar, modificar… Participem de la revolució tàctil que comenta El País i l’evolució no s’atura: podem veure el Reactable (instrument musical desenvolupat a la UPF), la inquietant Visió del Futur de Microsoft, el dispositiu prim i flexible OLED de SONY i la fàcil comunicació del Projecte Natal sense comandaments de la consola XBOX.
La societat actual inverteix molt més en oci que en educació, però això no treu el potencial educatiu que tenen aquestes eines. Podem veure’n un exemple concret en la Mesosfera. Val la pena que ens plantegem si amb les noves pantalles a les aules dels centres educatius volem continuar amb els usos com a llibres de text (ara digitalitzats) o treure’n un rendiment més interessant. Us recomano un cop d’ull a l’article d’en Boris Mir i al vídeo “Reset, reset, res de res” de la classe de 5è del CEIP Saavedra. Feliç inici de curs! ! !
Escoles d’Estiu agost 1, 2009
Posted by eclipsi in La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, audiovisual, competència, digital, entorn virtual, internet
1 comment so far
Sempre és agradable trobar i retrobar persones interessants a les Escoles d’Estiu. Aquestes escoles acostumen a ser un espai propici a l’intercanvi d’experiències i d’activitats innovadores. Malgrat el desgast de tot el curs, encara queden forces per a compartir i millorar la nostra formació docent.
He pogut participar en dues escoles on he trobat moltes ganes d’aprendre i de buscar solucions a les dificultats actuals. La llàstima és que no tots els docents s’apunten a aquestes escoles ni emprenen formacions que ajudin a millorar les competències o a innovar en la seva tasca professional.
Els temes que hem tractat giren entorn de la comunicació humana i les seves aplicacions didàctiques: els audiovisuals, la imatge digital, els entorns col·laboratius, les eines 2.0, les xarxes socials… I la pràctica ens ha portat a corroborar bona part de les afirmacions que fa el filòsof tunisià Pierre Lévy.
La realitat co-construïda abril 13, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.Tags: aprenentatge, ciutadania, col·laboració, comunicació, digital, educació, informació, xarxa
2 comments
En poc temps hem passat de tenir dificultats d’accés a la informació a, potser, patir-ne un excés. Avui en dia, a internet tothom pot editar nova informació i ser-ne un prosumidor (productor i consumidor alhora). Contínuament, com a destinataris que som, hem de controlar la informació que ens interessa i la fiabilitat que ens ofereix. Es tracta més de saber mirar, que és selectiu, que de veure, que és indiscriminat. Potser aquesta és una de les diferències entre ser competent o no, ser alfabet digitalment parlant, o patir la fractura digital (no tant en l’accés a les eines com en l’ús d’elles).
Percebem la realitat a partir de les vivències personals i les experiències compartides. El diari o la televisió ens donen una selecció feta, una mirada concreta i parcial del que hi ha al món. Avui tenim moltes altres fonts per a poder contrastar les dades, les experiències i les opinions. Per exemple, la biblioteca digital mundial, gratuïta, multimèdia i multilíngue, amb seu a París.
A les aules, els llibres de text no poden ser els únics referents, el docent que coneix l’alumnat és qui ha de guiar els fluxos de fonts diverses i dels mateixos alumnes. D’aquí neix la iniciativa del dia sense llibres de text. La realitat no és només la que ens diuen, sinó el mosaic de les nostres construccions mentals i socials que co-construïm a les aules i a les nostres xarxes socials. Us deixo un mambo d’en Bernstein interpretat a Londres per l’orquestra de joves Simón Bolívar, on, a part de consideracions polítiques, donen un sentit col·lectiu a l’obra, on tothom és important.
La nova mentalitat març 4, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.Tags: competència, comunicació, digital, emoció, entorn virtual, informació, innovació, metodologia
4 comments
La societat canvia i molts centres educatius tendeixen a reproduir models socials i educatius que corresponen a un temps passat. És curiós observar com unes institucions que ensenyen a aprendre i a comunicar, els costa tant aprendre i comunicar. I els docents tendim a ensenyar tal com hem estat educats. Hem de valorar més paraules com desaprendre, reaprendre, repensar, acompanyament, estratègia, competència, creativitat, flexibilitat, reflexió, rols, valors, emocions, intel·ligències…
El curs Acompanyament telemàtic formadors/es TAC amb Pràctica reflexiva ens ha servit per a ser més conscients de la complexitat de la formació a distància. Alguns aspectes que han sortit:
– MENTALITAT: cal ampliar l’estructura de classe tradicional cap a noves formes de construcció compartida del coneixement, veure els avantatges que comporta aprendre de l’intercanvi, de la col·laboració i de totes les aportacions de la comunitat. El camí de la pràctica reflexiva i les seves implicacions ha de ser clar per a alumnes i docents.
– MATERIALS: han de passar de ser només instructius a contemplar l’aprenentatge col·laboratiu i a fomentar l’intercanvi significatiu, de manera més funcional.
– ENTORNS: no han de reproduir la classe física amb la jerarquia i control de continguts per part dels docents. La informació unidireccional pot deixar lloc a la comunicació multidireccional incorporant les eines pròpies de la web 2.0 com xats, fòrums, blocs, wikis, portafolis, gestors d’enllaços, d’imatges, so, vídeos… Moltes xarxes socials digitals ja ho permeten.
– TUTORS: la seva intercomunicació és necessària per tal de donar resposta coordinada als alumnes i avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
– SOCIALITZACIÓ: seria important una sessió inicial presencial que servís de presentació del curs i dels participants amb diferents dinàmiques de grup per tal de conèixer’s. El sentiment de pertinença al grup és important per a no trobar-se aïllat i desmotivat per la distància. Aniria bé fer una altra trobada a la meitat i una al final de cloenda per a consolidar les relacions i posar en comú l’aprenentatge fet.
– IDENTITAT DIGITAL: és important poder personalitzar l’espai de treball, veure el dels companys i establir relacions personals informals amb aquests i els tutors. També cal fomentar les habilitats socials com l’escolta activa, l’empatia, l’assertivitat o la resiliència.
– METODOLOGIA: en el procés d’ensenyament-aprenentatge cal sistematitzar i planificar les accions. Cal incloure l’aprenentatge col·laboratiu, compartir experiències, reflexions, sentiments, emocions, intercanvi significatiu d’aplicació a la vida real i a les aules. Es fa necessari visualitzar les tres parts del procés reflexiu: autoanàlisi, contrast i redescripció de la pràctica. Seria molt útil fer visibles els treballs dels companys, compartir-los i valorar el seu progrés.
– ACCIÓ TUTORIAL: Acompanyament que pot incloure registre de participacions personals. Potenciar la gestió dels fòrums i les seves intervencions. Immediatesa de les respostes. Recapitular, resumir, reflexionar i ajudar a la presa de consciència del seu procés formatiu. Motivar. Tenir flexibilitat i capacitat d’adaptació a les necessitats de l’alumne, les dates, les entregues… i perquè no preveure diferents tipus de certificacions i capacitacions adaptades al treball fet i necessitats mostrades.
– AVALUACIÓ: inicial, formativa i final. Ha de preveure com millorar el procés realimentant el curs mentre es desenvolupa i dissenyant el del curs següent.
– TEMPS: tenir-ne el necessari i una mica més.
– SALUT, DINERS i AMOR: ja posats a demanar…
Noves tecnologies i noves metodologies com a conseqüència d’una nova mentalitat. Aquest tràiler del recull de 15 vídeos recull una entrevista als directors del CE Jacint Verdaguer, premi Educació 2008, i una visita a diferents aules exemples de les diferents metodologies que el centre fa servir. Gràcies per compartir-ho i per la col·laboració. Per a veure’ls tots els vídeos, cal clicar el play quan acaba el primer.
La informació, la tecnologia i la metodologia gener 26, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: aprenentatge, digital, informació, internet, metodologia, tecnologia
2 comments
A internet, continuament estem generant i cercant informació digitalitzada. Crec que no som prou conscients de la quantitat i qualitat de les dades que donem a empreses privades. Per a posar un exemple, Google publica una part de les cerques realitzades per països en el Zeitgeist. quins usos li donen a totes les dades que no publiquen? No ho sabem.
La tecnologia actual ens permet tenir-hi accés a un volum d’informació que ens hauria estat difícil d’imaginar fa un temps. Saps quines notícies es van publicar el dia que vas néixer? Ho pots mirar a l’Hemeroteca de La Vanguardia, si vas néixer després des del 1881, això sí. Saps què han publicat els diaris avui a tot el món? Fes una petita cerca al quiosc virtual i en tres clics accedeix a qualsevol diari.
Tot aquest volum informatiu ens serà útil si som alfabets informacionals i treballem l’educació en comunicació. Hem de ser capaços de fer estudis sincrònics i diacrònics per a veure com es tracten les notícies, conèixer els interessos comercials en la selecció de continguts, el paper de la publicitat i els valors que aporten… Avui, la selecció i qualitat l’ha de valorar el receptor, perquè gràcies a la tecnologia tothom és capaç d’editar continguts. La tecnologia sola no ens garanteix ni aprenentatge ni innovació si seguim fent coses de la mateixa manera que sempre hem fet. Ens cal un canvi metodològic real, no un canvi de discurs.
La percepció del temps vital i la docència gener 25, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: aprenentatge, col·laboració, creixement, digital, innovació, societat
1 comment so far
La veritat és que el temps passa molt de pressa i, de tant en tant, aprofito per a fer una pausa: fer una mirada al passat, rellegir diaris personals antics, correus i fotografies; i a repensar o visualitzar el que ha de venir. I torna la pregunta : aprofitem prou el temps?
Podries comptar quants professors i professores has tingut durant la teva vida? I d’aquests, quants t’han marcat realment, quants t’han transmès actituds vitals?
El següent vídeo és l’última conferència de Randy Pausch, que va fer sabent que havia de morir. Parla de relacions socials, creixement personal, educació, tecnologia… a través dels seus somnis vitals. No és que estigui d’acord amb tot el que diu, però és interessant el missatge que val més lluitar que queixar-se, que podem fer feliç el nostre entorn i transmetre les ganes d’aprendre. D’aquí surt la idea (de l’editorial) de crear una xarxa optimista.
Eclipsi
