Ressenya de La Família en Digital

Ressenya de Toni Portell, direcor del Centre d’Innovació i Formació en Educació:

El llibre La Família en Digital aporta de manera molt distesa i amena tot un seguit de reflexions acompanyades d’interessants referències i il.lustratius exemples que de ben segur seran d’utilitat a pares i mares. I també a mestres i professors. Es tracta al cap i a la fi d’un llibre que parla de la família i s’adreça a les famílies, per bé que penso que en ell s’hi explica va més enllà i en destaco el seu interès educatiu també per a als mestres, especialment en l’àmbit de l’acció tutorial, però també en general. Un llibre que en cap cas pretén ser un manual d’ús i que en canvi aporta interessants idees que de ben segur seran ben acollides per pares i mares a l’hora d’encarar aquest complex tema amb els seus fills i filles, ja siguin aquests infants o adolescents.

I és que el primer que deixa clar és que el món digital ha arribat a les nostres vides per quedar-s’hi. I partint d’aquesta constatació el seu propòsit és aportar arguments i exemples que ens animin a treure’n profit i servir-nos-en de manera que totes i tots ens hi sentim còmodes. Però al mateix temps informats i amb coneixement de causa, ja que en cap cas cau en el cofoisme i juntament amb les moltes virtuts que sosté i argumenta que ens aporten les tecnologies, també fa un repàs als riscos i en documenta interessants precaucions que com pares hem de tenir. Destaco aquí la idea que aporta l’autor de l’interessant pròleg, en Carles Capdevila, quan parla dels pares ‘papa-nates’ i els pares ‘pare-noics’.

I en Jubany no només en referència als més menuts de la casa. Perquè aquest és l’altre aspecte que destaco del llibre, la seva transversalitat pel que fa als temes tractats, així com com la seva transgeneracionalitat, ja que fa un passeig des dels més menuts de la casa fins als més granadets. I ho fa prenent com a fil conductor el cas de la família García Morell. I també ho fa des d’una mirada ben àmplia, amb la intenció de connectar amb les diferents realitats familiars.

L’estructura del llibre, de lectura àgil i còmoda, permet que es pugui llegir de cop amb poc temps i al mateix temps anima a la pausada relectura de determinats capítols segons els interessos del lector. Cada capítol, a més, es tanca amb l’aportació d’idees a mode del que a mi m’agrada dir-ne ‘per saber-ne més’, ja sigui en forma d’aplicacions, programari i enllaços recomanats o també a través de codis QR que ens porten a vídeos que exemplifiquen i contextualitzen el que s’ha tractat al capítol. I amb una mini-fitxa que ens situa en el seu contingut, temàtica i durada. Tot plegat en el que és un clar exemple per ell mateix de l’era digital en què vivim, ja que dins del llibre imprès que tenim a les mans, a mida que l’anem llegint anem descobrint-ne un altre que es converteix en un veritable banc de recursos digitals i que podem consultar al mateix moment o més tard. I els podem visitar i revisitar. Destaco també els diversos qüestionaris i tests que proporciona al llarg de les seves pàgines i que ens poden ser de gran utilitat a l’hora de situar els nostres hàbits i les nostres pràctiques en relació a la tecnologia i tots els ginys que tenim a l’abast. Felicito també en aquest sentit el caràcter singular de l’obra i que li aporta un molt interessant valor afegit.

En definitiva, un llibre de caràcter divulgatiu i adreçat al gran públic familiar, ja que d’una manera o altra tots en formem part, que penso que a mida que s’avança en la seva lectura i a través de les seves pàgines i comentaris hom es va fent conscient de l’immens bagatge professional i coneixements que l’autor té en relació al món de les tecnologies. I com aquell que no vol la cosa i a través d’un llenguatge proper i fàcil de seguir, mica en mica es va erigint en un veritable expert que ens aporta molt a totes i a tots. Felicito també en aquest sentit en Jordi Jubany.

http://www.eumoeditorial.com/la-familia-en-digital-171767

Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender

Editoral UOC (Universitat Oberta de Catalunya) publica en la colección Sociedad y Red el título Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender.

¿Redactas normalmente cartas o envías correos electrónicos? ¿Consultas los volúmenes de la enciclopedia o búscas tus dudas por Internet? ¿Utilizas la cámara del móvil? ¿Lees en pantallas? ¿Formas parte de alguna red social? La digitalización y el hecho de estar conectados a otras personas nos pueden ayudar a aprender lo que necesitamos, lo que nos interesa, y a desarrollar las competencias personales, comunicativas y metodológicas.

En el presente libro se exponen los marcos de referencia que sirven para desarrollar actividades interesantes e innovadoras con la ayuda de las TIC (Tecnologías de la Información y de la Comunicación). Se facilitan recursos, experiencias y propuestas para aprovechar todo este potencial al ritmo de cada uno. Las TIC permiten personalizar los aprendizajes, y al mismo tiempo, aprender socialmente. Se dirige a los docentes y a toda persona interesada en el aprendizaje, el conocimiento, la identidad, la colaboración y las nuevas tecnologías.

Únete a la página de Facebook para compartir publicaciones, reflexiones e ideas sobre Educación y Comunicación 2.0

Ara, De la Societat Digital a les Aules

Ara fa un parell d’anys vaig iniciar aquest bloc amb la intenció d’aprendre, d’explicar-me i de compartir diferents punts de vista sobre la realitat. D’aquí naixia el nom d’eclipsi, perquè aquest esdeveniment només s’observa quan els astres es miren des d’una determinada perspectiva.

Ara és el moment d’agrair-vos molt les vostres aportacions, reflexions i comentaris que han permès que aquest sigui un espai de construcció compartida de coneixement ric en mirades i sensibilitats. L’emoció personal és aquell motor que ens permet millorar i repensar la realitat col·lectiva.

Ara, tot està per fer i tot és possible. Per això, a partir d’Ara ens trobarem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules amb altres docents i ciutadans per tal de compartir els canvis que tenen lloc a la societat amb il·lusió i compromís amb el país i amb l’educació.

Twitter com a xarxa d’interessos i la fractura digital

Twitter és una eina comunicativa fàcil d’utilitzar que parteix d’una idea molt simple: l’elaboració de textos de màxim 140 caràcters, gairebé com un missatge sms de mòbil. Aquestes intervencions (anomenades tuits o piulades perquè Twitter representa un ocell) s’ordenen per ordre cronològic invers, com en un bloc. Té molt èxit per tal de compartir informació i debatre sobre temes d’interès comú, com si fos un xat gegantí. Al Twitter hi trobem canals de tot tipus: personals, d’administracions, de música, esportius, mitjans de comunicació… També hi ha la possibilitat de demanar ajudes, manuals, consells, feina, programes, activitats… Ens interessa tot allò que ens ajudi a créixer. Diuen que els semblants s’atrauen i les informacions interessants es pesquen com els peixos en un riu. És impossible seguir a tothom, però podem seleccionar i crear llistes. N’hi ha una de molt interessant creada en una wiki amb docents i aplicacions educatives http://edutwitter.wikispaces.com . Hi ha serveis menys públics i més acotats. El https://www.yammer.com és un servei de microblogging específic per a col·lectius amb correu coorporatiu i http://www.twiducate.com , per exemple, pot servir per un grup-classe.

Elements comunicatius que cal conèixer:

  • L’ús d’Emoticones😉
  • El nom usuari @gencat és l’enllaç http://twitter.com/gencat
  • RT vol dir Re-Tweet, una cita,  serveixen com a marcador social
  • Etiqueta o hashtags #twitter serveixen per a la cerca
  • #FollowFriday s’utilitza per recomanar persones interessants
  • DM és un Missatge Directe
  • Escurçadors d’adreces: http://bit.ly , http://ow.ly , http://ves.cat
  • Crear un llibre en PDF de les intervencions: http://tweetbook.in

Així, el coneixement i les competències personals, socials i professionals augmenten amb un bon ús de l’eina, compartint informació valuosa amb d’altres persones i creant coneixement. En el vídeo podem visualitzar (tot i la caricatura) que es pot vèncer la Fractura o escletxa digital econòmica, social, de gènere, idiomàtica, cultural, generacional…

Innovació o Reproducció: “les coses sempre s’han fet així”

Quantes vegades hem sentit a dir “les coses sempre s’han fet així”? La següent presentació exposa com vells paradigmes segueixen reproduint en organitzacions i institucions maneres de fer i pensar que no tenen sentit en el dia d’avui. Costa desaprendre velles pràctiques per a repensar-se i aprendre com optimitzar els recursos en les noves situacions. En quin paradigma ens trobem? Fem un cop d’ull al bloc de la Neus Lorenzo. El temps passa ràpid i aquest bloc ja arriba a l’any de vida ampliant els continguts a l’apartat Educació 2.0.

El Departament d’Educació considera la innovació com un dels motors de canvi del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l’evolució social planteja. Considera que una educació innovadora és aquella que incideix en el que s’ensenya i en com s’aprèn, que prioritza el gust per aprendre, l’estímul a pensar i l’esforç per entendre i que ajuda a despertar el sentit crític de l’alumnat i del professorat. Però les finalitats bàsiques de qualsevol innovació han de ser millorar l’èxit escolar de tot l’alumnat, incloent-hi els més desafavorits, i promoure l’esforç de tots per aconseguir l’excel·lència educativa. Enguany ha estat interessant participar en l’organització del I Congrés de Pràctiques Educatives Innovadores.

Innovació és un terme d’apropiació atractiva i alhora d’ús arriscat. Per un costat, implica millora i, per l’altre, novetat. Si aquests condicionants es presenten per separat perden la seva essència. Per exemple, comentàvem a Escriure la nostra felicitat que en Guardiola plantejava nous i més eficaços mètodes. Veiem la narració curta Validació i II. Podem millorar el que fem o fem les coses “com sempre s’han fet”?

Ciutadans competents i/o competitius

esolDedicar una part de temps a escriure en el bloc m’aporta més del que em pensava. El primer objectiu era el de compartir, però m’adono que també em serveix per a pensar, repensar-me i donar estructura a tots els estímuls que estic rebent, que puc assegurar que afortunadament en aquests moments són molts i diversos. El bloc es vesteix com un portafoli personal obert que rep la imatge que li retorna un mirall de persones que ajuda a tornar a reflexionar, ara ja de forma col·lectiva, construint coneixement compartit.

ellunaNombroses reformes socials (laborals, econòmiques, acadèmiques…) es succeeixen en els temps actuals. Les paraules i els bons propòsits moltes vegades no van acompanyades de les actuacions corresponents. Calen canvis. Cal millorar, d’acord. Cap a on? Podem pactar-ho? Parlem-ne. Quan ens referim a les Competències dels ciutadans potser els donem significats diferents. Per un costat, hi ha qui creu que s’han de potenciar totes les competències (de manera semblant a les intel•ligències múltiples) per a viure en la societat de manera activa i crítica. D’altra banda, hi ha qui pensa que cal potenciar aquelles que en les que una persona destaca, de manera que esdevingui competitiu en el mercat laboral. Quins valors volem per a quina societat?

eclipEn el vídeo podem veure una petita selecció de les 10 xerrades més aplaudides de les conferències TED on persones donen a conèixer les seves idees. A la web en trobareu més de 400  obertes a compartir els punts de vista. A http://dotsub.com en trobareu algunes de subtitulades.

La percepció del temps vital i la docència

esolLa veritat és que el temps passa molt de pressa i, de tant en tant, aprofito per a fer una pausa: fer una mirada al passat, rellegir diaris personals antics, correus i fotografies; i a repensar o visualitzar el que ha de venir.  I torna la pregunta : aprofitem prou el temps?

ellunaPodries comptar quants professors i professores has tingut durant la teva vida? I d’aquests, quants t’han marcat realment, quants t’han transmès actituds vitals?

eclipEl següent vídeo és l’última conferència de Randy Pausch, que va fer sabent que havia de morir. Parla de relacions socials, creixement personal, educació, tecnologia… a través dels seus somnis vitals. No és que estigui d’acord amb tot el que diu, però és interessant el missatge que val més lluitar que queixar-se, que podem fer feliç el nostre entorn i transmetre les ganes d’aprendre. D’aquí surt la idea (de l’editorial) de crear una xarxa optimista.