EL PROJECTE COMUNICATIU DE CENTRE

Molts centres educatius incorporen a les seves classes l’elaboració de blocs, webs, wikis, xarxes… Elements que es sumen a mitjans de comunicació com el diari, la ràdio, el vídeo o la televisió que part de l’alumnat ja estava treballant. Aquest fet ha de permetre desenvolupar la competència digital i de tractament de la informació, així com la comunicativa lingüística i audiovisual.

Per a esdevenir un ciutadà conscient i crític en un món intercomunicat i globalitzat és imprescindible conèixer com utilitzar els mitjans de comunicació personals i de masses; i com aquests són utilitzats com a eix de poder, influència i la seva finalitat. Tenim un nou espai  formatiu per repensar el paper dels prossumidors i remescladors d’informacions d’origen divers utilitzant la potencialitat de les diverses llengües i llenguatges.

Cal desenvolupar el Projecte Comunicatiu de Centre que endreci, “mapegi” i asseguri el treball de l’Educació en Comunicació, la lectura dels mitjans (des d’una perspectiva interpretativa i crítica) i l’escriptura (elaboració individual i col·laborativa) en els mitjans de comunicació que el centre considera indispensables.  També pot incloure la comunicació entre docents, famílies i la comunitat educativa en general, amb coordinació  de la zona educativa.  (Vídeo de la BSO de la pel·lícula The Social Network)

2010 + School 2.0 = 1 to 1?

Abans de l’any 2000, el segle passat, tenia la imatge del futur com un lloc fascinant i ple de reptes. I vull suposar que així és avui en dia. En l’àmbit formatiu, però, les pràctiques educatives no han variat gaire. Estem al 2010 i encara és comú que molts docents i centres educatius continuen ensenyant tal com ho feien i no aprofiten el potencial de les eines que tenen a l’abast ni la capacitat d’aprendre a aprendre en una societat dinàmica. Isaac Asimov apuntava algunes d’aquestes possibilitats el 1988.
.


L’expansió de la tecnologia domèstica, el seu abaratiment i la seva constant evolució ha fet que moltes institucions i entitats educatives es plantegin plans 1 a 1, on cada alumne té una eina personal, mòbil i connectada que pot facilitar la col·laboració amb el món i afavorir els seus aprenentatges. El fet de tenir l’eina, però, per sí sol no garanteix una millora. Es fa necessari innovar, utilitzar noves metodologies, estratègies i enfocaments per tal de millorar els resultats acadèmics. Així, les polítiques d’1 a 1 no són bones ni dolentes de per sí, sinó que depenen de la manera com s’apliquen. Són l’única i millor opció que tenim? Fem un cop d’ull al vídeo de Ken Robinson, traduït per Verónica Vera, una reflexió sobre el sistema educatiu i el canvi de paradigmes.

Principals projectes 1 a 1 actius a dia d’avui:

Innovació o Reproducció: “les coses sempre s’han fet així”

Quantes vegades hem sentit a dir “les coses sempre s’han fet així”? La següent presentació exposa com vells paradigmes segueixen reproduint en organitzacions i institucions maneres de fer i pensar que no tenen sentit en el dia d’avui. Costa desaprendre velles pràctiques per a repensar-se i aprendre com optimitzar els recursos en les noves situacions. En quin paradigma ens trobem? Fem un cop d’ull al bloc de la Neus Lorenzo. El temps passa ràpid i aquest bloc ja arriba a l’any de vida ampliant els continguts a l’apartat Educació 2.0.

El Departament d’Educació considera la innovació com un dels motors de canvi del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l’evolució social planteja. Considera que una educació innovadora és aquella que incideix en el que s’ensenya i en com s’aprèn, que prioritza el gust per aprendre, l’estímul a pensar i l’esforç per entendre i que ajuda a despertar el sentit crític de l’alumnat i del professorat. Però les finalitats bàsiques de qualsevol innovació han de ser millorar l’èxit escolar de tot l’alumnat, incloent-hi els més desafavorits, i promoure l’esforç de tots per aconseguir l’excel·lència educativa. Enguany ha estat interessant participar en l’organització del I Congrés de Pràctiques Educatives Innovadores.

Innovació és un terme d’apropiació atractiva i alhora d’ús arriscat. Per un costat, implica millora i, per l’altre, novetat. Si aquests condicionants es presenten per separat perden la seva essència. Per exemple, comentàvem a Escriure la nostra felicitat que en Guardiola plantejava nous i més eficaços mètodes. Veiem la narració curta Validació i II. Podem millorar el que fem o fem les coses “com sempre s’han fet”?

Quines pantalles uses i com?

esolFa uns dies, un senyor de gairebé 90 anys explicava que havia tingut una vida plena, però no en tenia prou. Necessitava viure més per a veure els triomfs del Barça per la televisió. Apart d’informar, comunicar o interactuar, la caixa tonta ens pot emocionar fins a donar-nos les ganes de viure. Aquesta pantalla, però, ha anat deixant pas a d’altres que creen identitat a la nostra llar, com la de l’ordinador, la del mòbil, la de les videoconsoles, la dels mp4, PDAs, tablets, les càmeres de fotos, de vídeo… i les que ens trobem en espais públics com caixers, autobusos, trens, avions, autopistes… Fins i tot, les pantalles poden arribar a la premsa escrita.  Algú podria afirmar que són un mirall de nosaltres: “digues quines pantalles uses i et diré qui ets”.

ellunaCada vegada més, utilitzar les pantalles significa interactuar, jugar, experimentar, modificar… Participem de la revolució tàctil que comenta El País i l’evolució no s’atura: podem veure el Reactable (instrument musical desenvolupat a la UPF), la inquietant Visió del Futur de Microsoft, el dispositiu prim i flexible OLED de SONY i la fàcil comunicació del Projecte Natal sense comandaments de la consola XBOX.

eclipLa societat actual inverteix molt més en oci que en educació, però això no treu el potencial educatiu que tenen aquestes eines. Podem veure’n un exemple concret en la Mesosfera. Val la pena que ens plantegem si amb les noves pantalles a les aules dels centres educatius volem continuar amb els usos com a llibres de text (ara digitalitzats) o treure’n un rendiment més interessant. Us recomano un cop d’ull a l’article d’en Boris Mir i al vídeo “Reset, reset, res de res” de la classe de 5è del CEIP Saavedra. Feliç inici de curs! ! !

Escoles d’Estiu

esolSempre és agradable trobar i retrobar persones interessants a les Escoles d’Estiu. Aquestes escoles acostumen a ser un espai propici a l’intercanvi d’experiències i d’activitats innovadores.  Malgrat el desgast de tot el curs, encara queden forces per a compartir i millorar la nostra formació docent.

ellunaHe pogut participar en dues escoles on he trobat moltes ganes d’aprendre i de buscar  solucions a les dificultats actuals. La llàstima és que no tots els docents s’apunten a aquestes escoles ni emprenen formacions que ajudin a millorar les competències o a innovar en la seva tasca professional.

eclipEls temes que hem tractat giren entorn de la comunicació humana i les seves aplicacions didàctiques: els audiovisuals, la imatge digital, els entorns col·laboratius, les eines 2.0, les xarxes socials… I la pràctica ens ha portat a corroborar bona part de les afirmacions que fa el filòsof tunisià Pierre Lévy.

Escriure la nostra Felicitat

esolEl millor guionista actual que conec ha escrit la història emocional que hem viscut aquests dies. Partint d’una situació d’incertesa, ha generat intriga i ha resolt amb un clímax insuperable el desafiament que havia plantejat. Només un gran coneixedor de la comunicació pot generar aquest relat identitari a l’altura dels que els vells rondallaires eren capaços de fer-nos somniar.

ellunaUtilitzant la creativitat, la confiança, l’esforç de superació, l’equilibri entre individu i col•lectiu, el compromís, la humilitat, la mentalitat, l’atreviment i l’actitud d’aprendre de tot i en tot moment, ha modelat aquesta llegenda dins l’imaginari col•lectiu. El 2 a 6 empetiteix el 0 a 5, el gol d’Iniesta al Chelsea supera el de Bakero i guanyar una final de la Copa d’Europa jugant amb l’estil propi, corona amb èxit el triplet d’en Guardiola.

eclipA escala global, també podem escriure una altra història, amb final feliç, passant dels problemes a les oportunitats. Obama és un bon comunicador, però hem d’esperar que ens faci de guionista o il•lusionista? O podem fer coses nosaltres essent ciutadans creatius i innovadors? La pel•lícula HOME de Yann Arthus-Bertrand ens mostra belles imatges aèries acompanyades d’interessants reflexions. Clica http://www.youtube.com/homeprojectes

Per a tota la vida

esolUna feina per a tota la vida, una parella per a tota la vida, una casa per a tota la vida… Són fonaments d’altres temps que potser trontollen en el dia a dia.

ellunaLa velocitat dels canvis en la societat actual prima la immediatesa del consum. Quants mòbils hem tingut? Recordo que, no fa tant, no en teníem.

eclipEl consum ens acompanya tota la vida, per tant, cal ser-ne conscients i crítics. L’ús de la tecnologia i la comunicació amb imatges pot ser ben creativa, com en aquesta publicitat de LEDs. O bé transmetre missatges que cal descodificar, com en el següent vídeo. El consum ens acompanya a la vida. I el nostre cos, també.