Innovació o Reproducció: “les coses sempre s’han fet així”

Quantes vegades hem sentit a dir “les coses sempre s’han fet així”? La següent presentació exposa com vells paradigmes segueixen reproduint en organitzacions i institucions maneres de fer i pensar que no tenen sentit en el dia d’avui. Costa desaprendre velles pràctiques per a repensar-se i aprendre com optimitzar els recursos en les noves situacions. En quin paradigma ens trobem? Fem un cop d’ull al bloc de la Neus Lorenzo. El temps passa ràpid i aquest bloc ja arriba a l’any de vida ampliant els continguts a l’apartat Educació 2.0.

El Departament d’Educació considera la innovació com un dels motors de canvi del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l’evolució social planteja. Considera que una educació innovadora és aquella que incideix en el que s’ensenya i en com s’aprèn, que prioritza el gust per aprendre, l’estímul a pensar i l’esforç per entendre i que ajuda a despertar el sentit crític de l’alumnat i del professorat. Però les finalitats bàsiques de qualsevol innovació han de ser millorar l’èxit escolar de tot l’alumnat, incloent-hi els més desafavorits, i promoure l’esforç de tots per aconseguir l’excel·lència educativa. Enguany ha estat interessant participar en l’organització del I Congrés de Pràctiques Educatives Innovadores.

Innovació és un terme d’apropiació atractiva i alhora d’ús arriscat. Per un costat, implica millora i, per l’altre, novetat. Si aquests condicionants es presenten per separat perden la seva essència. Per exemple, comentàvem a Escriure la nostra felicitat que en Guardiola plantejava nous i més eficaços mètodes. Veiem la narració curta Validació i II. Podem millorar el que fem o fem les coses “com sempre s’han fet”?

11 Comments

  1. Quin gran dilema aquest per a l’èsser humà, el de la novetat i l’emoció al canvi i la segurerat en en que coneixemi la por al desconegut. De totes maneres en Educació i a la vida en general, novetat no té perquè, ésser sinònim d’innovació, ans al contrari. Però si que la innovació necessita de la novetat, i la clau és en la necessitat d’aquesta, doncs l’escola no pot circular al marge de la societat, en paral.lel. Caldrà doncs que adeqüi els processos d’ensenyament i aprenentatge a les demandes i canvis socials, no per innovar, sinó per respondre a les finalitats per les quals va ser creada.

  2. – Doncs en aquesta escola, sempre s’ha fet així…., – aquesta és la resposta de molts mestres o equips directius vers una proposta o una consulta cap a una actitud i/o activitat que es vol realitzar.

    M’he preguntat moltes vegades, i sense ànim d’ofendre a cap professional que hagi pronunciat aquestes paraules, si aquesta resposta és per “por” a fer més feina (ja que com que sempre s’ha fet així, ja està tot fet) o a les poques ganes que hi ha per realitzar coses noves. Vull pensar que és una barreja de totes dues conclusions. Però m’agradaria pensar que no i que aquesta frase inicial al text anirà desapareixent, per donar pas a – Prove’m-ho, no ho hem fet mai, pot ser positiu….

  3. Si tinguéssim una escola d’èxit, una escola de la qual els i les alumnes sortissin feliços i preparats per respondre als reptes que els planteja una societat tan complexa, contradictòria i canviant com l’actual, l’argument a la tradició tindria un innegable valor. Llavors, “com sempre” significaria “ben fet”.

    Al contrari, la insatisfacció amb el que passa a les aules i la tremenda taxa de fracàs escolar poden fer-nos abraçar “qualsevol innovació” que canviï la dinàmica actual, sense estar massa segurs dels seus efectes. Mal camí el “canvi pel canvi”.

    El tercer aspecte a considerar és atribuir a un aspecte (la necessària integració de les TIC en l’ensenyament) la capacitat per transformar radicalment les pràctiques educatives. És la fe en un catalitzador que acceleri una reacció entre els components actuals. Les TIC, hi ha massa experiències i projectes els resultats han decebut, si no van acompanyades de canvis profunds en idees i pràctiques sobre com aprenen els estudiants i com podem ajudar-los a fer-ho (això és l’ensenyament) no van a revolucionar res. Alguns docents, quan disposen de mitjans, suport, etc. són capaços d’assolir aquest objectiu, d’altres, molts, només van a “desactivar” tot el seu potencial de canvi integrant-les en les seves pràctiques de sempre i evitant qualsevol ús transformador.

    Les TIC no van a convertir molts continguts del currículum en alguna cosa interessants per a la majoria dels adolescents. I si algun professor ho aconsegueix, el mèrit és seu, no de les TIC🙂

    Hi ha moltes coses que qüestionar en l’educació que tenim. La reacció davant les TIC per part de molts docents és només un símptoma, no la malaltia.

  4. Molt d’acord en moltes de les coses que dius Jordi. Però la paraula innovació sempre m’ha semblat que te certs paranys, o que hi ha gent que s’apropia d’ella sense innovar. Hi ha moltes actuacions que tot i anomenar-se innovadores perpetuen maneres de fer, però amb entorns i eines diferents. Molts pedagogs que varen ser innovadors: Montesori, Decroly, Freinet, Freire.. ho varen ser a partir d’entorns poc convencionals que els varen permetre proposar pràctiques noves. Avui només amb noves eines no s’innova. Son les pràctiques les que innoven. Sort que hi ha moltes escoles i mestres que les estan duent a terme i institucions que les recolzen. Però no se si totes les institucions fan el mateix.

  5. Tendeixo a pensar que qualsevol temps futur serà millor. No hi ha innovació sense confiança en el futur, sense utopia.

    Seguirem treballant…

    Salutacions

  6. En l’àmbit educatiu, aconseguir innovar sense mitjans és un autèntic miracle… Per això per a mi, encara tenen més mèrit i valor tots els professionals de l’educació que es plantegen la seva manera d’ensenyar i que fan l’esforç d’integrar les noves tecnologies per aconseguir mantenir el tempo de l’escola el més a prop possible de la velocitat de l’evolució de la tecnologia al nostre entorn.

  7. Realment interessant l’apunt, sens dubte. Concís però ple d’aportacions. Pel que fa a la imatge innovadora que pretén donar el departament d’educació, puc aportar de primera mà que, per diverses raons, jo no veig que aquesta voluntat tant… “ben sonant” s’apliqui al dia a dia. Hi ha, cada cop més, la consciència de que l’educació ha d’experimentar un canvi, però no es pot fer en un dia, ni en un curs, ha de ser un canvi radical i suposo que s’ha de fer poc a poc, però no és impossible. Com a estudiant, no veig les aportacions de l’educació 2.0 (el compartir, comparar, obrir-se al món…) per enlloc. El que hi ha és el que diuen els llibres, i ja està.

    De fet, acabo d’enllestir els resultats d’un estudi en el qual puc constatar que els professors es connecten diàriament a Internet per sota de la mitjana i, per descomptat, tenen un coneixement desapercebut de les eines 2.0.

    En trobareu tota la informació aquí: http://lasocietat20.wordpress.com/resultats-de-lestudi/

  8. És evident que l’escola necessita ser innovadora per donar resposta a la nostra societat: una societst canviant, però també és veritat que no tot el professorat està preparat, i no parlo de coneixements tècnics, si no metodològics.
    Cal assegurar formació interna en els centres i que hi hagi persones en els centres que siguin capaces d’engrescar, formar i acompanyar, si no, sempre es veurà com imposició que ve de dalt.

  9. No sé si sóc jo o és la realitat, però darrerament estic una mica pessimista respecte a les possibles renovacions educatives. El contacte amb les escoles no em fa ser massa optimista.
    Sort que de tant en tant veig coses que m’agraden molt i conec mestres que m’inspiren confiança.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s