Quines pantalles uses i com?

esolFa uns dies, un senyor de gairebé 90 anys explicava que havia tingut una vida plena, però no en tenia prou. Necessitava viure més per a veure els triomfs del Barça per la televisió. Apart d’informar, comunicar o interactuar, la caixa tonta ens pot emocionar fins a donar-nos les ganes de viure. Aquesta pantalla, però, ha anat deixant pas a d’altres que creen identitat a la nostra llar, com la de l’ordinador, la del mòbil, la de les videoconsoles, la dels mp4, PDAs, tablets, les càmeres de fotos, de vídeo… i les que ens trobem en espais públics com caixers, autobusos, trens, avions, autopistes… Fins i tot, les pantalles poden arribar a la premsa escrita.  Algú podria afirmar que són un mirall de nosaltres: “digues quines pantalles uses i et diré qui ets”.

ellunaCada vegada més, utilitzar les pantalles significa interactuar, jugar, experimentar, modificar… Participem de la revolució tàctil que comenta El País i l’evolució no s’atura: podem veure el Reactable (instrument musical desenvolupat a la UPF), la inquietant Visió del Futur de Microsoft, el dispositiu prim i flexible OLED de SONY i la fàcil comunicació del Projecte Natal sense comandaments de la consola XBOX.

eclipLa societat actual inverteix molt més en oci que en educació, però això no treu el potencial educatiu que tenen aquestes eines. Podem veure’n un exemple concret en la Mesosfera. Val la pena que ens plantegem si amb les noves pantalles a les aules dels centres educatius volem continuar amb els usos com a llibres de text (ara digitalitzats) o treure’n un rendiment més interessant. Us recomano un cop d’ull a l’article d’en Boris Mir i al vídeo “Reset, reset, res de res” de la classe de 5è del CEIP Saavedra. Feliç inici de curs! ! !

6 Comments

  1. Fa un temps que tinc una petita reflexió al cap. Certament, no està quantificada ni avaluada amb propietat, així que cal agafar-la com una mena de “presentiment”. I és la següent. Tinc la sensació que, en el terreny de l’educació a primera línia, es mouen dos forces evolutives que es donen l’esquena, que haurien d’anar de bracet i complementar-se, però que en canvi s’ignoren.

    Una primera força estaria formada per tots aquells professionals apassionats que fan de les tecnologies el seu cavall de batalla per al canvi. La segona força la formen els professionals apassionats que fan de la pedagogia el seu principal argument per a promoure el canvi.

    Aquest és un resum molt sintètic de la idea, que evidentment es pot matissar. Quan parles amb professionals, o assisteixes a xerrades, o t’arriba informació sobre escoles amb un model ben treballat i atractiu, sempre acabo tenint la sensació que, o bé no saps quin és l’ús de les tecnologies (si és que tenen espai!), o bé tot és un conjunt d’eines i aplicacions, sense tenir massa clar quina és la utilitat educativa final de tot plegat.

    Qui farà de baula que uneixi aquests dues forces de canvi?

    Una abraçada i feliç inici de curs!

  2. Fantàstic el bon humor i el treball que despren el vídeo!
    La meva força i suport a tots els professionals que comenceu curs! Ànims i endavant, que feu una feina meravellosa!!

    Cal fer ‘reset’ amb el que no funciona o no ens agrada, i ‘res de res’ de sentir parlar que ens aturem!

    Petons

    Laura

  3. No estic gens d’acord amb la teoria, revestida com a reflexió del pensament, de les dues forces de canvi.
    – Primer perquè no hi ha pedagogia actual sense TIC, igual, com no podem entendre el món o la nostra societat sense elles. I SI L’OBJECTIU PRIMER I FONAMENTAL DE L’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA ÉS SOCIALITZAR ELS NENS I NENES I ELS JOVES, AQUEST PASSA PER L’INTEGRACIÓ DE LES TIC A L’ESCOLA.
    – Segon, les TIC no són més que eines al servei dels objectius educatius. Eines com la pissarra, la pilota de bàsquet, el pinzell, l’esborrador de la pissarra, el llibre de text,…. EINES PER ASSOLIR OBJECTIUS EDUCATIUS! Perquè ningú no qüestiona l’ús dels llapis de color, dels gomets, de les tisores, o de la plastilina! O es que l’ús d’aquesta, ontològicament parlant, ja és PEDAGÒGICA! Malauradament, sovint a l’escola, rere l’ús de moltes eines “tradicionals” no hi ha cap intenció educativa, només la de fer activitats i passar l’estona. Qui és capaç d’afirmar que no es pot treballar la llengua fent un guió de radio escolar?
    -Tercer, com es pot pretendre que hi hagi un CANVI o innovació pedagògica, si aquest canvi no reflexa la societat on està inserida l’escola. Es que pot haver-hi una escola allunyada de la seva societat? Quin frau d’institució seria aquesta, que no fos capaç de complir la seva primera i principal funció.

    Amb tot el respecte, qüestionar l’inclosió de les TIC a l’escola , sempre em recorda a “excuses de mal pagador”.

    Bon curs i millor vida per tothom!
    una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s