Ciutadans competents i/o competitius

esolDedicar una part de temps a escriure en el bloc m’aporta més del que em pensava. El primer objectiu era el de compartir, però m’adono que també em serveix per a pensar, repensar-me i donar estructura a tots els estímuls que estic rebent, que puc assegurar que afortunadament en aquests moments són molts i diversos. El bloc es vesteix com un portafoli personal obert que rep la imatge que li retorna un mirall de persones que ajuda a tornar a reflexionar, ara ja de forma col·lectiva, construint coneixement compartit.

ellunaNombroses reformes socials (laborals, econòmiques, acadèmiques…) es succeeixen en els temps actuals. Les paraules i els bons propòsits moltes vegades no van acompanyades de les actuacions corresponents. Calen canvis. Cal millorar, d’acord. Cap a on? Podem pactar-ho? Parlem-ne. Quan ens referim a les Competències dels ciutadans potser els donem significats diferents. Per un costat, hi ha qui creu que s’han de potenciar totes les competències (de manera semblant a les intel•ligències múltiples) per a viure en la societat de manera activa i crítica. D’altra banda, hi ha qui pensa que cal potenciar aquelles que en les que una persona destaca, de manera que esdevingui competitiu en el mercat laboral. Quins valors volem per a quina societat?

eclipEn el vídeo podem veure una petita selecció de les 10 xerrades més aplaudides de les conferències TED on persones donen a conèixer les seves idees. A la web en trobareu més de 400  obertes a compartir els punts de vista. A http://dotsub.com en trobareu algunes de subtitulades.

6 Comments

  1. A part de les idees, que bons comunicadors que són i que encarcarats que som nosaltres. Per repensar-nos moltes coses.
    I quina sort viure una època en què tens accés a tot això des del sofà de casa.

  2. Ah, i recomano a tothom que no es perdi l’exposició Il·luminacions del CCC. Una mica llarga, cal anar-hi en dues etapes perquè s’ha de pair molta cosa, però dóna una bona visió d’il·luminats que han nascut o han passat per Catalunya al llarg dels segles: Llull, Dalí, Picasso, Cerdà, Clavé, Pujols, Sert, Foix, Brossa, Perucho i un llarg etcètera d’arrauxats.

  3. >>Sóc poc de participar, però ja fa temps que precisament per això aquest blog em toca la fibra. Aquest post ho ha fet especialment. D’entrada, he de dir que no sóc del sector i crec que sé que la ignorància és molt agosarada… per això m’hi atreveixo. Tothom pot tenir un mal dia🙂

    1. L’escola s’ha de responsabilitzar de “quins valors volem per a quina societat”? Els valors que els posin els pares o l’entorn i un mateix, però a partir d’una certa edat, de l’edat en què ja podem parlar de competència i competitivitat, els “valors” ja haurien d’estar superats. Sé que és una obvietat, però m’explico (en part):

    2. No, esclar que no vull formar alumnes “competitius” potenciant-ne el que els és fàcil, però perquè és poc democràtic (a banda de poc estimulant i, segurament, massa autocomplaent). Acabaràs fent la tombarella endarrere com tothom, dominaràs l’oratòria com tothom, sabràs fer treballs en grup com tothom, t’hauràs d’espavilar a ser creatiu com tothom i memoritzaràs les declinacions llatines com tothom. És més -i aquí està la clau- per anar bé sabràs apreciar que fer vídeos d’expressió lliure és tant divertit i útil com memoritzar els reis gots i fer integrals. Això és estimular els diversos tipus d’intel·ligència? Si es vol vendre la moto així…

    1b. I un altre punt: “Per viure en la societat de manera activa”? Seran actius si volen, si els interessa i si els motiva, però això ho hauran de decidir ells. L’escola ha de posar els coneixements per poder-hi ser actiu, i les eines i el codi per poder-ho ser, esclar (que és el que possibilita ser crítics amb els altres… i amb un mateix). I aquí s’acaba la responsabilitat de l’escola.

    1 + 2. L’escola hauria d’obrir-nos al món del coneixement, els codis i les eines, que és una manera de “motivar” o obrir possibilitats. Que els alumnes, segons els seus valors, en facin el que vulguin. És la SEVA responsabilitat, que, de fet, és una part important de l’“educació”, que no és el mateix que “ensenyament”.

    >>No toco realitat, i parlo de quan jo anava a l’escola i pensant en els meus fills. Vosaltres que ho viviu cada dia… tot plegat ha canviat tant?

  4. Hola Jordi: Sóc en Francesc Cortés, el pare de la Tati Cortés. A través d’ella he pogut voltar per la teva pàgina i altres interficies que tens d’internet.
    He comprovat que hi ha moltes coses que m’interessaria conèixer i compartir amb tu. Sóc coordinador d’informàtica del CEIP Gaziel de St. Feliu de Guixols i tot i que sóc mestre de MEF també imparteixo la meva segona debilitat que és l’informàtica, amb els alumnes de Cicle Superior i he vist una activitat d’un quadrat que gira (komatiz.com) i estic molt interessat en desenvolupar-lo a l’escola al llarg del 3r trimestre, ja que ho he buscat molt i no ho havia aconseguit trobar.
    Si em poguessis transmetre infomació de com desenvolpar aquesta activitat t’estaria molt agrait.
    Felicitats per la teva tasca i espero que sigui l’inici d’una bona relació professional.
    Espero noticies.
    Moltes gràcies
    Francesc

  5. Quan penso amb les compètencies el primer que amb ve al cap és pensar si jo sóc competent. La veritat és que no m’agrada gens aquesta paraula. Penso que les persones hem de ser més aviat singulars, autèntiques. Jo no sóc igual que tú i tú no ets igual que el teu veí o el teu millor amic. Podem tenir coses semblants o afinitats semblans, gustos, però no sóc igual que tú. La meva singularitat és única i si d’això li voleu dir competència allà vosaltres. Penso que no s’ha d’educar per formar persones competents, sinó que s’ha de treballar per aconseguir que les persones s’acceptin tal i com són, i que sàpiguen quines són les seves singularitats.

  6. …per a mi: ser competent= ser capaç de desenvolupar-se en diferents situacions, trobar solucions, trobar camins, relacionar diferents aspectes…penso que això no vol dir perdre la singularitat personal és responsabilitzar-se davant la vida entre altres…

    un altre tema seria tal i com s’ha plantejat aquest tema a les escoles…podríem estar parlant-ne hores i hores i potser el secret sencillament començaria per rebaixar considerablement les ràtios…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s