La nova mentalitat
La societat canvia i molts centres educatius tendeixen a reproduir models socials i educatius que corresponen a un temps passat. És curiós observar com unes institucions que ensenyen a aprendre i a comunicar, els costa tant aprendre i comunicar. I els docents tendim a ensenyar tal com hem estat educats. Hem de valorar més paraules com desaprendre, reaprendre, repensar, acompanyament, estratègia, competència, creativitat, flexibilitat, reflexió, rols, valors, emocions, intel·ligències…
El curs Acompanyament telemàtic formadors/es TAC amb Pràctica reflexiva ens ha servit per a ser més conscients de la complexitat de la formació a distància. Alguns aspectes que han sortit:
– MENTALITAT: cal ampliar l’estructura de classe tradicional cap a noves formes de construcció compartida del coneixement, veure els avantatges que comporta aprendre de l’intercanvi, de la col·laboració i de totes les aportacions de la comunitat. El camí de la pràctica reflexiva i les seves implicacions ha de ser clar per a alumnes i docents.
– MATERIALS: han de passar de ser només instructius a contemplar l’aprenentatge col·laboratiu i a fomentar l’intercanvi significatiu, de manera més funcional.
– ENTORNS: no han de reproduir la classe física amb la jerarquia i control de continguts per part dels docents. La informació unidireccional pot deixar lloc a la comunicació multidireccional incorporant les eines pròpies de la web 2.0 com xats, fòrums, blocs, wikis, portafolis, gestors d’enllaços, d’imatges, so, vídeos… Moltes xarxes socials digitals ja ho permeten.
– TUTORS: la seva intercomunicació és necessària per tal de donar resposta coordinada als alumnes i avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
– SOCIALITZACIÓ: seria important una sessió inicial presencial que servís de presentació del curs i dels participants amb diferents dinàmiques de grup per tal de conèixer’s. El sentiment de pertinença al grup és important per a no trobar-se aïllat i desmotivat per la distància. Aniria bé fer una altra trobada a la meitat i una al final de cloenda per a consolidar les relacions i posar en comú l’aprenentatge fet.
– IDENTITAT DIGITAL: és important poder personalitzar l’espai de treball, veure el dels companys i establir relacions personals informals amb aquests i els tutors. També cal fomentar les habilitats socials com l’escolta activa, l’empatia, l’assertivitat o la resiliència.
– METODOLOGIA: en el procés d’ensenyament-aprenentatge cal sistematitzar i planificar les accions. Cal incloure l’aprenentatge col·laboratiu, compartir experiències, reflexions, sentiments, emocions, intercanvi significatiu d’aplicació a la vida real i a les aules. Es fa necessari visualitzar les tres parts del procés reflexiu: autoanàlisi, contrast i redescripció de la pràctica. Seria molt útil fer visibles els treballs dels companys, compartir-los i valorar el seu progrés.
– ACCIÓ TUTORIAL: Acompanyament que pot incloure registre de participacions personals. Potenciar la gestió dels fòrums i les seves intervencions. Immediatesa de les respostes. Recapitular, resumir, reflexionar i ajudar a la presa de consciència del seu procés formatiu. Motivar. Tenir flexibilitat i capacitat d’adaptació a les necessitats de l’alumne, les dates, les entregues… i perquè no preveure diferents tipus de certificacions i capacitacions adaptades al treball fet i necessitats mostrades.
– AVALUACIÓ: inicial, formativa i final. Ha de preveure com millorar el procés realimentant el curs mentre es desenvolupa i dissenyant el del curs següent.
– TEMPS: tenir-ne el necessari i una mica més.
– SALUT, DINERS i AMOR: ja posats a demanar…
Noves tecnologies i noves metodologies com a conseqüència d’una nova mentalitat. Aquest tràiler del recull de 15 vídeos recull una entrevista als directors del CE Jacint Verdaguer, premi Educació 2008, i una visita a diferents aules exemples de les diferents metodologies que el centre fa servir. Gràcies per compartir-ho i per la col·laboració. Per a veure’ls tots els vídeos, cal clicar el play quan acaba el primer.
Per casualitat he arribat en aquesta pàgina igual com he “conegut” al seu autor, en Jordi.
Em dic Tati si sóc mestra de Primària a Sant Antoni de CAlonge. Enguany i per 8è any consecutiu estic de tutora de 1r de Cicle Inicial, etapa en la qual es consolida, des del meu humild punt de vista, el procés de lecto-escriptura.
Però no explicaré pas la meva experiència en aquest àmbit, tot i que actualment les noves tecnologies (que és el tema que ens ocupa), ha fet que hi hagui un canvi en la metodologia d’ensenyament-aprenentage-avaluació en totes les escoles, que no, en totes les persones o docents
Des del meu punt de vista, m’agradaria trobar algun recurs tecnològic-digital, que pogues dur a terme per treballar l’hàbit lector a l’escola, en concret al cicle inicial, ja que des de fa uns quants anys, el món de la informàtica genera i genera informació que sovint, els mestres no savem portar a la pràctica.
Finalment, felicitar en Jordi per la seva tasca, compartim professió, igualment com en la majoria dles que entreu en aquest bloc.
La tasca de persones VOLCADES A DESCOBRIR com tu Jordi, ens ajudeu més del que us penseu, però el més important, ajudeu i feu descobrir el món de la tecnologia als aprenentatges dles nostres alumnes.
Una abraçada a tu i a tots els companys i companyes!!
GRÀCIES
Hola Jordi,
No entro en valoracions de la tasca que es fa des de el CEIP Jacint Verdaguer. Només conec el que ha sortit en premsa i en videos com aquest.
He fet vàries vegades la pregunta i ningú me l’ha sabut respondre. Sé que l’Ampa aporta una quota important al centre, però ningú m’ha contestat a la pregunta de quina és aquesta quota? Creus que totes les escoles podrien arribar a aquests nivells sense l’aportació de l’Administració? Quants nens i nenes s’han quedat fora d’aquest centre per no poder pagar la quota de l’AMPA? etc, etc…
Per acabar, les pizarres digitals no són la panacea. Depèn del seu ús pot ser igual que una pizarra amb els seus gixos, però amb més colorins…
Felicitats pel bloc.
Salutacions
Julia
Hola Julia! Sóc el Robert, el director d’ESO del Jacint Verdaguer.
Crec que tens molta raó sobre que les pissarres digitals no són cap panacea, igual que crec que treballar amb noves tecnologies no fan millorar els aprenentatges, serà el que realment fem amb aquestes eines el que farà millorar o no. A més de significar de per sí una finestra oberta al món, més enllà d’una pared on escriure.
Respecte a la pregunta que ningú t’ha contestat mai és ben senzilla i te la respondré doncs no hi ha res a amagar.
Els pares dels nostres alumnes c, com a tots els centres públics poden o no associar-se a l’AMPA, per fer-ho paguen una quota anual de 50€ anuals. Aquesta quaota juntament amb la quota de llibres de text (gairebé inexistents en el nostre funcionament de centre), però on també s’inclouen dossiers de treballs, materials fungibles… és inferior fins i tot a la quota dels llibres dels altres centres de Sant Sadurní, i de molts altres centres públics de Catalunya. Per tant, pensar que estem fent d’una escola pública un centre privat o concertat és del tot fals.
A més el que sí que fem és treballar els equips directius (tant de primària com de secundària) conjuntament amb l’AMPA i una vegada al mes ens ajuntem per unir esforços, plantejar cap a on ha d’anar el centre, distribuir feines i arribar a acords, és a dir els pares formen part activa del funcionament del centre.
D’aquesta manera tots els esforços sumen i ajuden a anar en una única direcció.
Cap alumne s’ha quedat fora del centre per la raó que comentes, en tot cas s’han quedat molts alumnes fora perquè hi ha una forta demanda de places per poder accedir al centre, cosa que supera les places disponibles. A més evidentment aquesta quota no l’han de pagar els que tenen germans en el centre, doncs la familia ja està afiliada a l’AMPA.
Però no creguis que únicament d’aquests diners es pot fer tot el que s’ha fet i estem fent en el nostre centre. Han estat molts anys, molta dedicació, molts projectes, molts premis, molts convenis i negociacions amb empreses, moltes aportacions del nostre centre vers a entitats que han estat recompensades… total molta dedicació. No sé si realment tots els centres públics volen tenir la mateixa feina, el que et puc dir és que les dotacions del Departament que tenim com a centre són les mateixes que qualsevol altre centre públic. Segurament no t’ho creuràs, però fins i tot vam haver d’escriure una carta al Departament dient que amb els diners que ens donen no ens arriba ni per pagar la llum, calefacció i neteja del centre… però per fer anar un centre bé tothom ens hem de possar les piles, a vegades malgrat el Departament i moltes d’altres amb el seu acompanyament i suport.
Bé, sí, crec que amb la mateixa dedicació que nosaltres hem tingut és qüestió de temps arribar-hi. Tots els centres poden fer-ho, ara bé les reticències del professorat, la formació, la gestió,… és a dir sortiran mil problemes que segur que no sempre es volen quan el més fàcil és fer el que sempre s’ha fet i a final de mes tots cobrarem el mateix, oi?
Bé, espero haver-te ajudat a conèixe’ns una mica més i a engrescar-te en continuar dins d’aquest camí tan fascinant que és l’educació, per una nova societat, la que a ells, als nostres alumnes els ha tocat viure.
Ànim i endavant!!!
Records. Robert.
Hola sóc la Montse, i després d’haver vist aquest vídeo i d’haver-ho comentat, he arribat a la conclusió que m’agradaria anar a parar a una escola on ja s’hagi fet el canvi de mentalitat cap el futur, ja que encara hi han moltes escoles on la majoria del claustre ha de fer un pas endavant.
Salutacions,
Montse