De l’antropologia i els usos de la tecnologia

esolSobre la gestió de les colònies industrials al segle XIX a la conca del Llobregat, Ignasi Terradas explica que l’aigua només produïa el 30% de l’energia necessària per al funcionament de les colònies. Malgrat els costos de desplaçament de carbó i matèries tèxtils a la zona, el negoci funcionava gràcies a la pau social, l’estabilitat, els salaris baixos i l’autoritat social de l’amo, que actuava de forma paternalista. Aquesta estructura ha perdurat per sobre de governs, monarquies i repúbliques.

ellunaA Pensar y vivir la ciudad industrial Adela García explica que els requisits dels plans de suport a la crisi del carbó suposen l’exclusió de qui no pot endeutar-se, així s’afavoreix l’apropiació dels recursos públics per part de grans empreses que sí ho poden fer. Aquestes polítiques generen xarxes clientelars, dependència i submissió, al mateix temps que la desarticulació de vincles, cohesió i xarxes socials.

eclipEn la situació política i econòmica actual veiem constantment com capitals públics passen a mans privades (subvencions directes o indirectes a bancs, empreses, clubs de futbol…) sense cap garantia que tinguin una repercussió positiva per a una majoria social. Aquests mecanismes de domini i control de la producció, de la distribució de béns, de la comunicació… ens ha de portar a plantejar si els nous usos tecnològics ens serveixen per a tornar el poder al ciutadà o per a reproduir el sistema establert. Aquí podem veure com l’etnografia digital de Michael Wesch els usos que en fan els joves.

Anuncis