jump to navigation

Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender gener 13, 2013

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
4 comments

Editoral UOC (Universitat Oberta de Catalunya) publica en la colección Sociedad y Red el título Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender.

¿Redactas normalmente cartas o envías correos electrónicos? ¿Consultas los volúmenes de la enciclopedia o búscas tus dudas por Internet? ¿Utilizas la cámara del móvil? ¿Lees en pantallas? ¿Formas parte de alguna red social? La digitalización y el hecho de estar conectados a otras personas nos pueden ayudar a aprender lo que necesitamos, lo que nos interesa, y a desarrollar las competencias personales, comunicativas y metodológicas.

En el presente libro se exponen los marcos de referencia que sirven para desarrollar actividades interesantes e innovadoras con la ayuda de las TIC (Tecnologías de la Información y de la Comunicación). Se facilitan recursos, experiencias y propuestas para aprovechar todo este potencial al ritmo de cada uno. Las TIC permiten personalizar los aprendizajes, y al mismo tiempo, aprender socialmente. Se dirige a los docentes y a toda persona interesada en el aprendizaje, el conocimiento, la identidad, la colaboración y las nuevas tecnologías.

Aprendizaje social y personalizado from Jordi Jubany i Vila
Únete a la página de Facebook para compartir publicaciones, reflexiones e ideas sobre Educación y Comunicación 2.0

Connecta’t per aprendre: aprenentatge social i personalitzat novembre 16, 2012

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
add a comment

Tot i que ara ens trobem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules aprofito per presentar aquest llibre.

Normalment redactes cartes o envies correus electrònics? Consultes els volums de l’enciclopèdia o cerques els teus dubtes per Internet? Llegeixes en pantalles? Formes part d’alguna xarxa social? La digitalització i el fet d’estar connectats a altres persones ens poden ajudar a aprendre allò que necessitem o que ens interessa, i a desenvolupar les competències personals, comunicatives i metodològiques. El llibre Connecta’t per Aprendre facilita recursos, experiències i propostes per aprofitar tot aquest potencial al ritme de cadascú. D’una banda, les TIC permeten personalitzar els aprenentatges, i de l’altra, aprendre socialment. S’adreça als docents i a tota persona interessada en l’aprenentatge, el coneixement, la identitat, la col•laboració i les noves tecnologies.

Presentació: Connecta’t per Aprendre from Jordi Jubany i Vila
connectat

EL PROJECTE COMUNICATIU DE CENTRE novembre 7, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , , , , , ,
7 comments

Molts centres educatius incorporen a les seves classes l’elaboració de blocs, webs, wikis, xarxes… Elements que es sumen a mitjans de comunicació com el diari, la ràdio, el vídeo o la televisió que part de l’alumnat ja estava treballant. Aquest fet ha de permetre desenvolupar la competència digital i de tractament de la informació, així com la comunicativa lingüística i audiovisual.

Per a esdevenir un ciutadà conscient i crític en un món intercomunicat i globalitzat és imprescindible conèixer com utilitzar els mitjans de comunicació personals i de masses; i com aquests són utilitzats com a eix de poder, influència i la seva finalitat. Tenim un nou espai  formatiu per repensar el paper dels prossumidors i remescladors d’informacions d’origen divers utilitzant la potencialitat de les diverses llengües i llenguatges.

Cal desenvolupar el Projecte Comunicatiu de Centre que endreci, “mapegi” i asseguri el treball de l’Educació en Comunicació, la lectura dels mitjans (des d’una perspectiva interpretativa i crítica) i l’escriptura (elaboració individual i col·laborativa) en els mitjans de comunicació que el centre considera indispensables.  També pot incloure la comunicació entre docents, famílies i la comunitat educativa en general, amb coordinació  de la zona educativa.  (Vídeo de la BSO de la pel·lícula The Social Network)

2010 + School 2.0 = 1 to 1? octubre 23, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , ,
3 comments

Abans de l’any 2000, el segle passat, tenia la imatge del futur com un lloc fascinant i ple de reptes. I vull suposar que així és avui en dia. En l’àmbit formatiu, però, les pràctiques educatives no han variat gaire. Estem al 2010 i encara és comú que molts docents i centres educatius continuen ensenyant tal com ho feien i no aprofiten el potencial de les eines que tenen a l’abast ni la capacitat d’aprendre a aprendre en una societat dinàmica. Isaac Asimov apuntava algunes d’aquestes possibilitats el 1988.
.


L’expansió de la tecnologia domèstica, el seu abaratiment i la seva constant evolució ha fet que moltes institucions i entitats educatives es plantegin plans 1 a 1, on cada alumne té una eina personal, mòbil i connectada que pot facilitar la col·laboració amb el món i afavorir els seus aprenentatges. El fet de tenir l’eina, però, per sí sol no garanteix una millora. Es fa necessari innovar, utilitzar noves metodologies, estratègies i enfocaments per tal de millorar els resultats acadèmics. Així, les polítiques d’1 a 1 no són bones ni dolentes de per sí, sinó que depenen de la manera com s’apliquen. Són l’única i millor opció que tenim? Fem un cop d’ull al vídeo de Ken Robinson, traduït per Verónica Vera, una reflexió sobre el sistema educatiu i el canvi de paradigmes.

Principals projectes 1 a 1 actius a dia d’avui:

Espai públic digital i Extimitat març 15, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional.
Tags: , , , , ,
add a comment

El pedagog Francesco Tonucci sosté que els espais públics són més segurs quan menys vigilància oficial tenen. Normalment, les persones ens tornem més co-responsables quan la seguretat i els usos dels espais amb menors d’edat depèn de nosaltres. Destaca que la major part de l’espai públic està ocupat per usos privats, fins a l’extrem que a moltes places de pobles i ciutats es prohibeix jugar-hi als infants i se’ls ubica en espais reduïts amb aquesta finalitat.

A la societat digital podem entendre internet com el carrer en el qual els ciutadans digitals passegem. Hi hem de deixar enregistrades les nostres interaccions socials? Són espais segurs pels menors d’edat? S’han de moure en zones públiques? El terme extimitat (extret del psicoanalista Jaques Lacan, encara que amb un sentit diferent) designa la forma d’exterioritzar la intimitat pròpia de les eines (web 2.0, blocs, fotoblocs, videoblocs i xarxes socials) que projecten enfora fets, sentiments i emocions.

En l’àmbit educatiu també ens podem plantejar si la comunicació ha de ser pública o privada. Hem de deixar en obert els treballs del professorat i de l’alumnat, com poden ser blocs, wikis o Moodles per tal de mostrar-los i compartir-los, o bé, hem de protegir la seva obra? En el cas de la facultat de comunicació UQAM del Québec han fet un lipdub, una mena de playback massiu, amb la col·laboració de més de 170 estudiants i han rebut més de 5 milions de visites.

Escoles d’Estiu agost 1, 2009

Posted by eclipsi in La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

esolSempre és agradable trobar i retrobar persones interessants a les Escoles d’Estiu. Aquestes escoles acostumen a ser un espai propici a l’intercanvi d’experiències i d’activitats innovadores.  Malgrat el desgast de tot el curs, encara queden forces per a compartir i millorar la nostra formació docent.

ellunaHe pogut participar en dues escoles on he trobat moltes ganes d’aprendre i de buscar  solucions a les dificultats actuals. La llàstima és que no tots els docents s’apunten a aquestes escoles ni emprenen formacions que ajudin a millorar les competències o a innovar en la seva tasca professional.

eclipEls temes que hem tractat giren entorn de la comunicació humana i les seves aplicacions didàctiques: els audiovisuals, la imatge digital, els entorns col·laboratius, les eines 2.0, les xarxes socials… I la pràctica ens ha portat a corroborar bona part de les afirmacions que fa el filòsof tunisià Pierre Lévy.

La paraula: comunicació viva abril 15, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , , ,
3 comments

esolEl tsunami que va afectar les costes d’Indonèsia va tenir greus conseqüències. A les illes Andaman, moltes comunitats indígenes es van salvar perquè van seguir les indicacions que els marcaven els mites i llegendes que coneixien per l’experiència de generacions anteriors. Van córrer cap a zones elevades quan van veure que el mar es retirava. La transmissió oral els va salvar d’una situació que no havien viscut mai.

ellunaMoltes llengües minoritàries i/o minoritzades han trobat a la xarxa un espai propi. Internet els ha permès mostrar-se, conviure i aglutinar comunitats lingüístiques. Contra molts pronòstics, internet no ha acabat amb la llengua escrita, al contrari, l’ha enriquida amb nous usos, formats i gèneres. I la seva digitalització ha permès la combinació amb altres elements comunicatius, la creació de narracions com les digital storytellings, els podcasts o les videoconferències.

eclipLa paraula neix per a comunicar el pacte, el compromís, segons Punset. I ens serveix per a millorar, per a mantenir la memòria viva amb la il·lusió dels ideals com ens mostren aquests sis nens i avis, nenes i àvies. Sense societat, no hauríem après la paraula i sense societat no tindria aquest sentit.

La Identitat personal i Internet març 13, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

esolAvui fa 20 anys que es va dissenyar la WWW (acrònim anglès de World Wide Web, teranyina d’abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext i connectades entre sí mitjançant vincles, de manera que formen un sol cos de coneixement pel qual s’hi pot navegar fàcilment. Hem après molt durant aquest temps, moltes possibilitats, noves paraules i conceptes redefinits. Què faríem avui sense els cercadors? De manera semblant, com podíem viure sense mòbils fa uns anys? D’alguna manera ens creem (o ens creen) la necessitat d’ús i consum. En diferents ritmes fem nostra aquesta tecnologia fins que la naturalitzem i se’ns fa transparent en el dia a dia. Des d’un punt de vista antropològic, fins i tot una sabata és una tecnologia que ens aïlla del contacte amb el terra. Però, mentre aprenem, va bé tenir una ajuda d’escriptori, quantes cares podríem posar als dos personatges!

ellunaLa nostra identitat personal es veu afectada (i fragmentada digitalment) per l’evolució d’internet. Per un costat, les eines 2.0 que possibiliten als usuaris ser editors d’informació, han permès visualitzar quines eines prefereix cada persona i com les usa, constuint una identitat individual. Al mateix temps, la interacció amb altres usuaris (en un primer moment fent el trasllat de l’espai físic al digital) i les xarxes socials (on defineixes sovint què fas, on ets i què penses) han suposat una construcció de la nostra identitat social. La podem definir en funció de la finalitat que donem a les nostre informacions i interaccions. Seguint amb el símil dels mòbils, recordo un anunci de telefonia, que deia “estás o no estás?” Crees la teva identitat o no existeixes, o el que és pitjor, poden crear-te una identitat i no tenir-ne control, tal com indica Juan Freire. Cal fer moltes consideracions respecte a la seguretat i la privacitat de les dades dels usuaris en un món on es barreja el nivell personal, el professional, el comerç, el negoci i l’oci.

eclipEs fa difícil de dir on anem i com afectarà això a la nostra identitat. Potser no es tracta tant de predir el futur, com d’observar i descriure el que està passant al nostre voltant. Podem començar per saber on estem, veure cap a quins escenaris en movem i com podem influir en la seva construcció. Es fa necessari repensar la competència digital que necessitem, tal com explica en Xavi Suñé. El següent vídeo ens pot aportar algunes pistes d’alguns canvis de tendència prou significatius.

Som consumidors de comunicació febrer 17, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
2 comments

esolEl diari Avui ens alerta dels 1235 malalts d’internet que estan en tractament a l’Hospital de Bellvitge. Amplia la notícia en les pàgines 22 i 23 a tot color. D’altres mitjans de comunicació se’n van fer ressò.  Sovint internet es presenta com un element perillós, destacant-ne només els seus aspectes negatius. Certament, l’addicció pot ser un problema greu. Però es van equivocar en les dades, els addictes a les noves tecnologies eren 78. Per tal de rectificar, l’endemà van treure unes línies a la fe d’errades.  És just esmenar un error amb aquesta desproporció?

elluna En el context actual, molts mitjans de comunicació, sobretot televisius, prioritzen l’espectacle i l’alarmisme per tal d’aconseguir audiència i tenir més ingressos publicitaris. No és un fenomen nou i resulta curiós veure com es tractava el tema en el programa de Xavier Sardà el 1994 a Tot per l’audiència, on col·laboraven Andreu Buenafente, Oriol Grau i Toni Clapés.

eclipCom a animals socials que som, els humans tenim la necessitat de comunicar-nos i cada vegada tenim més mitjans per a fer-ho. El ciutadà esdevé usuari i consumidor, conscient o no, tant en àmbits públics com privats.  L’antropòleg Claude Lévi-Strauss, que té més de cent anys en l’actualitat, en la següent entrevista realitzada el 1972  i editada pel canal Arte ja ens parla de l’acceleració dels mitjans físics i intel·lectuals de la comunicació (a partir del minut 4). En l’inici del vídeo, fa unes reflexions també interessants sobre els punts de vista i el zoom per a veure la realitat, la destrucció de societats, l’etnocentrisme  i la globalització.

De la xarxa social a l’eduxarxa febrer 3, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , ,
5 comments

esol Estem veient el ràpid creixement de xarxes socials digitals de tot tipus, per exemple,  myheritage.com, elgg.org, bebo.com, orkut.com o linkedin.com. El creixement més espectacular és el del Facebook. Recordo encara quan era tot en anglès i era difícil de trobar-hi coneguts. Ara, en canvi, et sorprens de trobar-hi a tothom. Es fa necessari educar als joves en el seu ús i en la consciència de la construcció social de la identitat digital. Per altra banda, és destacable la presència de grups que inclouen milers de mestres. És per una necessitat específica de comunicació, d’intercanvi i col·laboració?

ellunaEl connectivisme és una teoria de l’aprenentatge desenvolupada per George Siemens que pretén explicar l’efecte que la tecnologia té en la nostra manera de viure i comunicar-nos. Segons els seus principis, l’aprenentatge i el coneixement resideix en la diversitat d’opinions, on la capacitat d’augmentar el coneixement és més important que el que ja saps. Permet mantenir-te actualitzat dins d’una xarxa. Tal com diu James Surowiecki, en el grup hi ha més intel·ligència que en els membres més intel·ligents del grup.

eclipPodem aprofitar els avantatges que ens ofereixen les xarxes socials i dotar-les de finalitat educativa, incorporant elements de pràctica no presencial i web 2.0 a les aules. Dins la formació de professorat he treballat en diferents entorns virtuals com el WordPress, l’Educampus, el Moodle, grups tancats al Facebook i Ning. En la meva experiència a mesura que l’entorn permet l’intercanvi social, augmenta la implicació i la col·laboració, al mateix temps, que queden registrats els processos comunicatius, la qual cosa permet la seva avaluació en el procés educatiu.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.