Escoles d’Estiu Agost 1, 2009
Posted by eclipsi in La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, audiovisual, competència, digital, entorn virtual, internet
1 comment so far
Sempre és agradable trobar i retrobar persones interessants a les Escoles d’Estiu. Aquestes escoles acostumen a ser un espai propici a l’intercanvi d’experiències i d’activitats innovadores. Malgrat el desgast de tot el curs, encara queden forces per a compartir i millorar la nostra formació docent.
He pogut participar en dues escoles on he trobat moltes ganes d’aprendre i de buscar solucions a les dificultats actuals. La llàstima és que no tots els docents s’apunten a aquestes escoles ni emprenen formacions que ajudin a millorar les competències o a innovar en la seva tasca professional.
Els temes que hem tractat giren entorn de la comunicació humana i les seves aplicacions didàctiques: els audiovisuals, la imatge digital, els entorns col·laboratius, les eines 2.0, les xarxes socials… I la pràctica ens ha portat a corroborar bona part de les afirmacions que fa el filòsof tunisià Pierre Lévy.
La paraula: comunicació viva Abril 15, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.Tags: 2.0, audiovisual, educació, internet, literatura, llengua, metodologia
3 comments
El tsunami que va afectar les costes d’Indonèsia va tenir greus conseqüències. A les illes Andaman, moltes comunitats indígenes es van salvar perquè van seguir les indicacions que els marcaven els mites i llegendes que coneixien per l’experiència de generacions anteriors. Van córrer cap a zones elevades quan van veure que el mar es retirava. La transmissió oral els va salvar d’una situació que no havien viscut mai.
Moltes llengües minoritàries i/o minoritzades han trobat a la xarxa un espai propi. Internet els ha permès mostrar-se, conviure i aglutinar comunitats lingüístiques. Contra molts pronòstics, internet no ha acabat amb la llengua escrita, al contrari, l’ha enriquida amb nous usos, formats i gèneres. I la seva digitalització ha permès la combinació amb altres elements comunicatius, la creació de narracions com les digital storytellings, els podcasts o les videoconferències.
La paraula neix per a comunicar el pacte, el compromís, segons Punset. I ens serveix per a millorar, per a mantenir la memòria viva amb la il·lusió dels ideals com ens mostren aquests sis nens i avis, nenes i àvies. Sense societat, no hauríem après la paraula i sense societat no tindria aquest sentit.
La Identitat personal i Internet Març 13, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació.Tags: 2.0, antropologia, ciutadania, competència, identitat, internet, xarxa
1 comment so far
Avui fa 20 anys que es va dissenyar la WWW (acrònim anglès de World Wide Web, teranyina d’abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext i connectades entre sí mitjançant vincles, de manera que formen un sol cos de coneixement pel qual s’hi pot navegar fàcilment. Hem après molt durant aquest temps, moltes possibilitats, noves paraules i conceptes redefinits. Què faríem avui sense els cercadors? De manera semblant, com podíem viure sense mòbils fa uns anys? D’alguna manera ens creem (o ens creen) la necessitat d’ús i consum. En diferents ritmes fem nostra aquesta tecnologia fins que la naturalitzem i se’ns fa transparent en el dia a dia. Des d’un punt de vista antropològic, fins i tot una sabata és una tecnologia que ens aïlla del contacte amb el terra. Però, mentre aprenem, va bé tenir una ajuda d’escriptori, quantes cares podríem posar als dos personatges!
La nostra identitat personal es veu afectada (i fragmentada digitalment) per l’evolució d’internet. Per un costat, les eines 2.0 que possibiliten als usuaris ser editors d’informació, han permès visualitzar quines eines prefereix cada persona i com les usa, constuint una identitat individual. Al mateix temps, la interacció amb altres usuaris (en un primer moment fent el trasllat de l’espai físic al digital) i les xarxes socials (on defineixes sovint què fas, on ets i què penses) han suposat una construcció de la nostra identitat social. La podem definir en funció de la finalitat que donem a les nostre informacions i interaccions. Seguint amb el símil dels mòbils, recordo un anunci de telefonia, que deia “estás o no estás?” Crees la teva identitat o no existeixes, o el que és pitjor, poden crear-te una identitat i no tenir-ne control, tal com indica Juan Freire. Cal fer moltes consideracions respecte a la seguretat i la privacitat de les dades dels usuaris en un món on es barreja el nivell personal, el professional, el comerç, el negoci i l’oci.
Es fa difícil de dir on anem i com afectarà això a la nostra identitat. Potser no es tracta tant de predir el futur, com d’observar i descriure el que està passant al nostre voltant. Podem començar per saber on estem, veure cap a quins escenaris en movem i com podem influir en la seva construcció. Es fa necessari repensar la competència digital que necessitem, tal com explica en Xavi Suñé. El següent vídeo ens pot aportar algunes pistes d’alguns canvis de tendència prou significatius.
Som consumidors de comunicació Febrer 17, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: antropologia, ciutadania, comunicació, informació, internet, societat
2 comments
El diari Avui ens alerta dels 1235 malalts d’internet que estan en tractament a l’Hospital de Bellvitge. Amplia la notícia en les pàgines 22 i 23 a tot color. D’altres mitjans de comunicació se’n van fer ressò. Sovint internet es presenta com un element perillós, destacant-ne només els seus aspectes negatius. Certament, l’addicció pot ser un problema greu. Però es van equivocar en les dades, els addictes a les noves tecnologies eren 78. Per tal de rectificar, l’endemà van treure unes línies a la fe d’errades. És just esmenar un error amb aquesta desproporció?
En el context actual, molts mitjans de comunicació, sobretot televisius, prioritzen l’espectacle i l’alarmisme per tal d’aconseguir audiència i tenir més ingressos publicitaris. No és un fenomen nou i resulta curiós veure com es tractava el tema en el programa de Xavier Sardà el 1994 a Tot per l’audiència, on col·laboraven Andreu Buenafente, Oriol Grau i Toni Clapés.
Com a animals socials que som, els humans tenim la necessitat de comunicar-nos i cada vegada tenim més mitjans per a fer-ho. El ciutadà esdevé usuari i consumidor, conscient o no, tant en àmbits públics com privats. L’antropòleg Claude Lévi-Strauss, que té més de cent anys en l’actualitat, en la següent entrevista realitzada el 1972 i editada pel canal Arte ja ens parla de l’acceleració dels mitjans físics i intel·lectuals de la comunicació (a partir del minut 4). En l’inici del vídeo, fa unes reflexions també interessants sobre els punts de vista i el zoom per a veure la realitat, la destrucció de societats, l’etnocentrisme i la globalització.
De la xarxa social a l’eduxarxa Febrer 3, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, educació, entorn virtual, identitat, innovació, internet, xarxa
5 comments
Estem veient el ràpid creixement de xarxes socials digitals de tot tipus, per exemple, myheritage.com, elgg.org, bebo.com, orkut.com o linkedin.com. El creixement més espectacular és el del Facebook. Recordo encara quan era tot en anglès i era difícil de trobar-hi coneguts. Ara, en canvi, et sorprens de trobar-hi a tothom. Es fa necessari educar als joves en el seu ús i en la consciència de la construcció social de la identitat digital. Per altra banda, és destacable la presència de grups que inclouen milers de mestres. És per una necessitat específica de comunicació, d’intercanvi i col·laboració?
El connectivisme és una teoria de l’aprenentatge desenvolupada per George Siemens que pretén explicar l’efecte que la tecnologia té en la nostra manera de viure i comunicar-nos. Segons els seus principis, l’aprenentatge i el coneixement resideix en la diversitat d’opinions, on la capacitat d’augmentar el coneixement és més important que el que ja saps. Permet mantenir-te actualitzat dins d’una xarxa. Tal com diu James Surowiecki, en el grup hi ha més intel·ligència que en els membres més intel·ligents del grup.
Podem aprofitar els avantatges que ens ofereixen les xarxes socials i dotar-les de finalitat educativa, incorporant elements de pràctica no presencial i web 2.0 a les aules. Dins la formació de professorat he treballat en diferents entorns virtuals com el WordPress, l’Educampus, el Moodle, grups tancats al Facebook i Ning. En la meva experiència a mesura que l’entorn permet l’intercanvi social, augmenta la implicació i la col·laboració, al mateix temps, que queden registrats els processos comunicatius, la qual cosa permet la seva avaluació en el procés educatiu.
La informació, la tecnologia i la metodologia Gener 26, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: aprenentatge, digital, informació, internet, metodologia, tecnologia
2 comments
A internet, continuament estem generant i cercant informació digitalitzada. Crec que no som prou conscients de la quantitat i qualitat de les dades que donem a empreses privades. Per a posar un exemple, Google publica una part de les cerques realitzades per països en el Zeitgeist. quins usos li donen a totes les dades que no publiquen? No ho sabem.
La tecnologia actual ens permet tenir-hi accés a un volum d’informació que ens hauria estat difícil d’imaginar fa un temps. Saps quines notícies es van publicar el dia que vas néixer? Ho pots mirar a l’Hemeroteca de La Vanguardia, si vas néixer després des del 1881, això sí. Saps què han publicat els diaris avui a tot el món? Fes una petita cerca al quiosc virtual i en tres clics accedeix a qualsevol diari.
Tot aquest volum informatiu ens serà útil si som alfabets informacionals i treballem l’educació en comunicació. Hem de ser capaços de fer estudis sincrònics i diacrònics per a veure com es tracten les notícies, conèixer els interessos comercials en la selecció de continguts, el paper de la publicitat i els valors que aporten… Avui, la selecció i qualitat l’ha de valorar el receptor, perquè gràcies a la tecnologia tothom és capaç d’editar continguts. La tecnologia sola no ens garanteix ni aprenentatge ni innovació si seguim fent coses de la mateixa manera que sempre hem fet. Ens cal un canvi metodològic real, no un canvi de discurs.
Eclipsi
