jump to navigation

EL PROJECTE COMUNICATIU DE CENTRE novembre 7, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , , , , , ,
7 comments

Molts centres educatius incorporen a les seves classes l’elaboració de blocs, webs, wikis, xarxes… Elements que es sumen a mitjans de comunicació com el diari, la ràdio, el vídeo o la televisió que part de l’alumnat ja estava treballant. Aquest fet ha de permetre desenvolupar la competència digital i de tractament de la informació, així com la comunicativa lingüística i audiovisual.

Per a esdevenir un ciutadà conscient i crític en un món intercomunicat i globalitzat és imprescindible conèixer com utilitzar els mitjans de comunicació personals i de masses; i com aquests són utilitzats com a eix de poder, influència i la seva finalitat. Tenim un nou espai  formatiu per repensar el paper dels prossumidors i remescladors d’informacions d’origen divers utilitzant la potencialitat de les diverses llengües i llenguatges.

Cal desenvolupar el Projecte Comunicatiu de Centre que endreci, “mapegi” i asseguri el treball de l’Educació en Comunicació, la lectura dels mitjans (des d’una perspectiva interpretativa i crítica) i l’escriptura (elaboració individual i col·laborativa) en els mitjans de comunicació que el centre considera indispensables.  També pot incloure la comunicació entre docents, famílies i la comunitat educativa en general, amb coordinació  de la zona educativa.  (Vídeo de la BSO de la pel·lícula The Social Network)

2010 + School 2.0 = 1 to 1? octubre 23, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , ,
3 comments

Abans de l’any 2000, el segle passat, tenia la imatge del futur com un lloc fascinant i ple de reptes. I vull suposar que així és avui en dia. En l’àmbit formatiu, però, les pràctiques educatives no han variat gaire. Estem al 2010 i encara és comú que molts docents i centres educatius continuen ensenyant tal com ho feien i no aprofiten el potencial de les eines que tenen a l’abast ni la capacitat d’aprendre a aprendre en una societat dinàmica. Isaac Asimov apuntava algunes d’aquestes possibilitats el 1988.
.


L’expansió de la tecnologia domèstica, el seu abaratiment i la seva constant evolució ha fet que moltes institucions i entitats educatives es plantegin plans 1 a 1, on cada alumne té una eina personal, mòbil i connectada que pot facilitar la col·laboració amb el món i afavorir els seus aprenentatges. El fet de tenir l’eina, però, per sí sol no garanteix una millora. Es fa necessari innovar, utilitzar noves metodologies, estratègies i enfocaments per tal de millorar els resultats acadèmics. Així, les polítiques d’1 a 1 no són bones ni dolentes de per sí, sinó que depenen de la manera com s’apliquen. Són l’única i millor opció que tenim? Fem un cop d’ull al vídeo de Ken Robinson, traduït per Verónica Vera, una reflexió sobre el sistema educatiu i el canvi de paradigmes.

Principals projectes 1 a 1 actius a dia d’avui:

Innovació o Reproducció: “les coses sempre s’han fet així” gener 8, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , ,
11 comments

Quantes vegades hem sentit a dir “les coses sempre s’han fet així”? La següent presentació exposa com vells paradigmes segueixen reproduint en organitzacions i institucions maneres de fer i pensar que no tenen sentit en el dia d’avui. Costa desaprendre velles pràctiques per a repensar-se i aprendre com optimitzar els recursos en les noves situacions. En quin paradigma ens trobem? Fem un cop d’ull al bloc de la Neus Lorenzo. El temps passa ràpid i aquest bloc ja arriba a l’any de vida ampliant els continguts a l’apartat Educació 2.0.

El Departament d’Educació considera la innovació com un dels motors de canvi del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l’evolució social planteja. Considera que una educació innovadora és aquella que incideix en el que s’ensenya i en com s’aprèn, que prioritza el gust per aprendre, l’estímul a pensar i l’esforç per entendre i que ajuda a despertar el sentit crític de l’alumnat i del professorat. Però les finalitats bàsiques de qualsevol innovació han de ser millorar l’èxit escolar de tot l’alumnat, incloent-hi els més desafavorits, i promoure l’esforç de tots per aconseguir l’excel·lència educativa. Enguany ha estat interessant participar en l’organització del I Congrés de Pràctiques Educatives Innovadores.

Innovació és un terme d’apropiació atractiva i alhora d’ús arriscat. Per un costat, implica millora i, per l’altre, novetat. Si aquests condicionants es presenten per separat perden la seva essència. Per exemple, comentàvem a Escriure la nostra felicitat que en Guardiola plantejava nous i més eficaços mètodes. Veiem la narració curta Validació i II. Podem millorar el que fem o fem les coses “com sempre s’han fet”?

Quines pantalles uses i com? setembre 1, 2009

Posted by eclipsi in La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
6 comments

esolFa uns dies, un senyor de gairebé 90 anys explicava que havia tingut una vida plena, però no en tenia prou. Necessitava viure més per a veure els triomfs del Barça per la televisió. Apart d’informar, comunicar o interactuar, la caixa tonta ens pot emocionar fins a donar-nos les ganes de viure. Aquesta pantalla, però, ha anat deixant pas a d’altres que creen identitat a la nostra llar, com la de l’ordinador, la del mòbil, la de les videoconsoles, la dels mp4, PDAs, tablets, les càmeres de fotos, de vídeo… i les que ens trobem en espais públics com caixers, autobusos, trens, avions, autopistes… Fins i tot, les pantalles poden arribar a la premsa escrita.  Algú podria afirmar que són un mirall de nosaltres: “digues quines pantalles uses i et diré qui ets”.

ellunaCada vegada més, utilitzar les pantalles significa interactuar, jugar, experimentar, modificar… Participem de la revolució tàctil que comenta El País i l’evolució no s’atura: podem veure el Reactable (instrument musical desenvolupat a la UPF), la inquietant Visió del Futur de Microsoft, el dispositiu prim i flexible OLED de SONY i la fàcil comunicació del Projecte Natal sense comandaments de la consola XBOX.

eclipLa societat actual inverteix molt més en oci que en educació, però això no treu el potencial educatiu que tenen aquestes eines. Podem veure’n un exemple concret en la Mesosfera. Val la pena que ens plantegem si amb les noves pantalles a les aules dels centres educatius volem continuar amb els usos com a llibres de text (ara digitalitzats) o treure’n un rendiment més interessant. Us recomano un cop d’ull a l’article d’en Boris Mir i al vídeo “Reset, reset, res de res” de la classe de 5è del CEIP Saavedra. Feliç inici de curs! ! !

Escoles d’Estiu agost 1, 2009

Posted by eclipsi in La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

esolSempre és agradable trobar i retrobar persones interessants a les Escoles d’Estiu. Aquestes escoles acostumen a ser un espai propici a l’intercanvi d’experiències i d’activitats innovadores.  Malgrat el desgast de tot el curs, encara queden forces per a compartir i millorar la nostra formació docent.

ellunaHe pogut participar en dues escoles on he trobat moltes ganes d’aprendre i de buscar  solucions a les dificultats actuals. La llàstima és que no tots els docents s’apunten a aquestes escoles ni emprenen formacions que ajudin a millorar les competències o a innovar en la seva tasca professional.

eclipEls temes que hem tractat giren entorn de la comunicació humana i les seves aplicacions didàctiques: els audiovisuals, la imatge digital, els entorns col·laboratius, les eines 2.0, les xarxes socials… I la pràctica ens ha portat a corroborar bona part de les afirmacions que fa el filòsof tunisià Pierre Lévy.

Escriure la nostra Felicitat juny 7, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

esolEl millor guionista actual que conec ha escrit la història emocional que hem viscut aquests dies. Partint d’una situació d’incertesa, ha generat intriga i ha resolt amb un clímax insuperable el desafiament que havia plantejat. Només un gran coneixedor de la comunicació pot generar aquest relat identitari a l’altura dels que els vells rondallaires eren capaços de fer-nos somniar.

ellunaUtilitzant la creativitat, la confiança, l’esforç de superació, l’equilibri entre individu i col•lectiu, el compromís, la humilitat, la mentalitat, l’atreviment i l’actitud d’aprendre de tot i en tot moment, ha modelat aquesta llegenda dins l’imaginari col•lectiu. El 2 a 6 empetiteix el 0 a 5, el gol d’Iniesta al Chelsea supera el de Bakero i guanyar una final de la Copa d’Europa jugant amb l’estil propi, corona amb èxit el triplet d’en Guardiola.

eclipA escala global, també podem escriure una altra història, amb final feliç, passant dels problemes a les oportunitats. Obama és un bon comunicador, però hem d’esperar que ens faci de guionista o il•lusionista? O podem fer coses nosaltres essent ciutadans creatius i innovadors? La pel•lícula HOME de Yann Arthus-Bertrand ens mostra belles imatges aèries acompanyades d’interessants reflexions. Clica http://www.youtube.com/homeprojectes

Per a tota la vida abril 21, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
5 comments

esolUna feina per a tota la vida, una parella per a tota la vida, una casa per a tota la vida… Són fonaments d’altres temps que potser trontollen en el dia a dia.

ellunaLa velocitat dels canvis en la societat actual prima la immediatesa del consum. Quants mòbils hem tingut? Recordo que, no fa tant, no en teníem.

eclipEl consum ens acompanya tota la vida, per tant, cal ser-ne conscients i crítics. L’ús de la tecnologia i la comunicació amb imatges pot ser ben creativa, com en aquesta publicitat de LEDs. O bé transmetre missatges que cal descodificar, com en el següent vídeo. El consum ens acompanya a la vida. I el nostre cos, també.

La paraula: comunicació viva abril 15, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , , ,
3 comments

esolEl tsunami que va afectar les costes d’Indonèsia va tenir greus conseqüències. A les illes Andaman, moltes comunitats indígenes es van salvar perquè van seguir les indicacions que els marcaven els mites i llegendes que coneixien per l’experiència de generacions anteriors. Van córrer cap a zones elevades quan van veure que el mar es retirava. La transmissió oral els va salvar d’una situació que no havien viscut mai.

ellunaMoltes llengües minoritàries i/o minoritzades han trobat a la xarxa un espai propi. Internet els ha permès mostrar-se, conviure i aglutinar comunitats lingüístiques. Contra molts pronòstics, internet no ha acabat amb la llengua escrita, al contrari, l’ha enriquida amb nous usos, formats i gèneres. I la seva digitalització ha permès la combinació amb altres elements comunicatius, la creació de narracions com les digital storytellings, els podcasts o les videoconferències.

eclipLa paraula neix per a comunicar el pacte, el compromís, segons Punset. I ens serveix per a millorar, per a mantenir la memòria viva amb la il·lusió dels ideals com ens mostren aquests sis nens i avis, nenes i àvies. Sense societat, no hauríem après la paraula i sense societat no tindria aquest sentit.

Ciutadans competents i/o competitius març 31, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional.
Tags: , , , , , ,
6 comments

esolDedicar una part de temps a escriure en el bloc m’aporta més del que em pensava. El primer objectiu era el de compartir, però m’adono que també em serveix per a pensar, repensar-me i donar estructura a tots els estímuls que estic rebent, que puc assegurar que afortunadament en aquests moments són molts i diversos. El bloc es vesteix com un portafoli personal obert que rep la imatge que li retorna un mirall de persones que ajuda a tornar a reflexionar, ara ja de forma col·lectiva, construint coneixement compartit.

ellunaNombroses reformes socials (laborals, econòmiques, acadèmiques…) es succeeixen en els temps actuals. Les paraules i els bons propòsits moltes vegades no van acompanyades de les actuacions corresponents. Calen canvis. Cal millorar, d’acord. Cap a on? Podem pactar-ho? Parlem-ne. Quan ens referim a les Competències dels ciutadans potser els donem significats diferents. Per un costat, hi ha qui creu que s’han de potenciar totes les competències (de manera semblant a les intel•ligències múltiples) per a viure en la societat de manera activa i crítica. D’altra banda, hi ha qui pensa que cal potenciar aquelles que en les que una persona destaca, de manera que esdevingui competitiu en el mercat laboral. Quins valors volem per a quina societat?

eclipEn el vídeo podem veure una petita selecció de les 10 xerrades més aplaudides de les conferències TED on persones donen a conèixer les seves idees. A la web en trobareu més de 400  obertes a compartir els punts de vista. A http://dotsub.com en trobareu algunes de subtitulades.

Dels murs a les pantalles gener 28, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , ,
9 comments

esolLa pel·lícula Entre Les Murs, traduïda de manera simplista per La Classe, és una bona successora d’una tradició social francesa preocupada per l’educació, com Hoy Empieza Todo de Tavernier o Ser y Tener de Philibert. Destaca per la força del mosaic d’imatges i d’identitats que construeix el director Laurent Cantet. El professor a la vida real i en l’obra François Bégaudeau estima la seva feina davant uns alumnes que s’estimen poc i uns murs simbòlics i socials molt alts.

ellunaEstem davant l’oportunitat que ens pot presentar la llei d’Educació de Catalunya per a debatre i acordar què volem ser com a societat, quins objectius ens plantegem als centres educatius, quins mitjans i metodologies ens fan falta. Malauradament, esmercem els esforços en debats estèrils, panoràmics, fragmentats, descontextualitzats, superficials… donant una imatge de caos i desordre. Quina opinió podem treure d’aquest exemples? Debat d’en Josep Cuní a TV3, declaracions sobre la Pedagogia de la plastilina de Quim Monzó o el vídeo de l’IES Tortell Poltrona, idea de l’Empar Moliné, comentant al bloc d’en Ramon Barlam. Tot això dóna encara més mèrit a la tasca que cada dia fan milers de professionals a les nostres aules, i que tenen intenció de millorar el sistema, com amb el manifest No és veritat.

eclipPer tal de millorar la imatge social dels docents i la implicació en l’educació de les famílies no ens podem permetre el luxe d’aixecar més murs, hem d’augmentar la transparència. Els entorns virtuals a les aules no han d’esdevenir una nova eina de domini que garanteixi la jerarquia i el control. En la mesura dels possibles, han de ser oberts a la resta de docents i comunitat educativa per tal que es vegi què estem fent i que poguem col·laborar, aprendre de tots i fer que les noves eines ens ajudin a millorar el sistema i la societat actual.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.