Ara és el moment d’agrair-vos molt les vostres aportacions, reflexions i comentaris que han permès que aquest sigui un espai de construcció compartida de coneixement ric en mirades i sensibilitats. L’emoció personal és aquell motor que ens permet millorar i repensar la realitat col·lectiva.

Ara, tot està per fer i tot és possible. Per això, a partir d’Ara ens trobarem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules amb altres docents i ciutadans per tal de compartir els canvis que tenen lloc a la societat amb il·lusió i compromís amb el país i amb l’educació.

La LEC, Llei d’Educació de Catalunya, en el seu Article 89, apartat 3, diu que ”el Dossier Personal d’Aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.” Afegeixo que també fóra interessant la realització del Portafoli d’aprenentatge i avaluació docent.

A més de les escoles i instituts, també les Universitats estan introduint aplicacions com el Mahara que recullen la producció intel·lectual al mateix temps que permeten avaluar l’assoliment de les competències. És interessant que el dossier tingui una cara privada per a l’autoavaluació i metareflexió; i una part externa, que mostri l’aprenentatge assolit, es comparteixi amb els companys i companyes i permeti un feed-back que millori el procés d’ensenyament-aprenentatge. El següent vídeo és una mostra d’un treball d’un alumne de primer d’ESO recreant el seu Institut, el Joan Àustria.

Per a esdevenir un ciutadà conscient i crític en un món intercomunicat i globalitzat és imprescindible conèixer com utilitzar els mitjans de comunicació personals i de masses; i com aquests són utilitzats com a eix de poder, influència i la seva finalitat. Tenim un nou espai  formatiu per repensar el paper dels prossumidors i remescladors d’informacions d’origen divers utilitzant la potencialitat de les diverses llengües i llenguatges.

Cal desenvolupar el Projecte Comunicatiu de Centre que endreci, “mapegi” i asseguri el treball de l’Educació en Comunicació, la lectura dels mitjans (des d’una perspectiva interpretativa i crítica) i l’escriptura (elaboració individual i col·laborativa) en els mitjans de comunicació que el centre considera indispensables.  També pot incloure la comunicació entre docents, famílies i la comunitat educativa en general, amb coordinació  de la zona educativa.  (Vídeo de la BSO de la pel·lícula The Social Network)

L’expansió de la tecnologia domèstica, el seu abaratiment i la seva constant evolució ha fet que moltes institucions i entitats educatives es plantegin plans 1 a 1, on cada alumne té una eina personal, mòbil i connectada que pot facilitar la col·laboració amb el món i afavorir els seus aprenentatges. El fet de tenir l’eina, però, per sí sol no garanteix una millora. Es fa necessari innovar, utilitzar noves metodologies, estratègies i enfocaments per tal de millorar els resultats acadèmics. Així, les polítiques d’1 a 1 no són bones ni dolentes de per sí, sinó que depenen de la manera com s’apliquen. Són l’única i millor opció que tenim? Fem un cop d’ull al vídeo de Ken Robinson, traduït per Verónica Vera, una reflexió sobre el sistema educatiu i el canvi de paradigmes.

Principals projectes 1 a 1 actius a dia d’avui:

• Al món:  segons les dades del Banc Mundial
• A l’estat espanyol:  Escuela 2.0
• A Catalunya:  EduCAT1x1 Materials formatius 1 i 2

“Si la única herramienta que tienes es un martillo, lo normal es ver todos los problemas en forma de clavo.” Abraham Maslow.

“Ninguno ignora todo, ninguno lo sabe todo. Por eso aprendemos siempre.” Paulo Freire.

“En el grupo hay más inteligencia que en los miembros más inteligentes del grupo.” James Surowiecki.

També té uns comentaris molt interessants. Cada pájaro con su canto puede participar en una narración única i especial, como en este ejemplo musical.

Elements comunicatius que cal conèixer:

• L’ús d’Emoticones
• El nom usuari @gencat és l’enllaç http://twitter.com/gencat
• RT vol dir Re-Tweet, una cita,  serveixen com a marcador social
• Etiqueta o hashtags #twitter serveixen per a la cerca
• #FollowFriday s’utilitza per recomanar persones interessants
• DM és un Missatge Directe
• Escurçadors d’adreces: http://bit.ly , http://ow.ly , http://ves.cat …
• Crear un llibre en PDF de les intervencions: http://tweetbook.in

Així, el coneixement i les competències personals, socials i professionals augmenten amb un bon ús de l’eina, compartint informació valuosa amb d’altres persones i creant coneixement. En el vídeo podem visualitzar (tot i la caricatura) que es pot vèncer la Fractura o escletxa digital econòmica, social, de gènere, idiomàtica, cultural, generacional…

L’ús adequat dels aspectes formals potencien la bona entesa dels missatges. La mancança d’elements formals o l’excés d’espectacularitat va en contra dels continguts. Per sort, tenim molts recursos que ens ajuden a adequar l’eina al missatge i no al revés. Així considero que, en general, no hi ha mala eina sinó mala adequació en el seu ús. Enllaços relacionats: bloc, comparativa d’eines, ús d’infografies, opinions sobre Prezi i Powerpoint.

Lluny de caure en la saturació d’informació deguda a la quantitat de fonts que utilitzem i eines que tenim a l’abast, hem de veure els seus usos creatius i les possibilitats innovadores que ens serveixen per afrontar els reptes de la societat actual. I res millor, que la ironia i el sentit de l’humor per vèncer les pors, les inseguretats i els neguits amb intel·ligència.

A la societat digital podem entendre internet com el carrer en el qual els ciutadans digitals passegem. Hi hem de deixar enregistrades les nostres interaccions socials? Són espais segurs pels menors d’edat? S’han de moure en zones públiques? El terme extimitat (extret del psicoanalista Jaques Lacan, encara que amb un sentit diferent) designa la forma d’exterioritzar la intimitat pròpia de les eines (web 2.0, blocs, fotoblocs, videoblocs i xarxes socials) que projecten enfora fets, sentiments i emocions.

En l’àmbit educatiu també ens podem plantejar si la comunicació ha de ser pública o privada. Hem de deixar en obert els treballs del professorat i de l’alumnat, com poden ser blocs, wikis o Moodles per tal de mostrar-los i compartir-los, o bé, hem de protegir la seva obra? En el cas de la facultat de comunicació UQAM del Québec han fet un lipdub, una mena de playback massiu, amb la col·laboració de més de 170 estudiants i han rebut més de 5 milions de visites.

El Departament d’Educació considera la innovació com un dels motors de canvi del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l’evolució social planteja. Considera que una educació innovadora és aquella que incideix en el que s’ensenya i en com s’aprèn, que prioritza el gust per aprendre, l’estímul a pensar i l’esforç per entendre i que ajuda a despertar el sentit crític de l’alumnat i del professorat. Però les finalitats bàsiques de qualsevol innovació han de ser millorar l’èxit escolar de tot l’alumnat, incloent-hi els més desafavorits, i promoure l’esforç de tots per aconseguir l’excel·lència educativa. Enguany ha estat interessant participar en l’organització del I Congrés de Pràctiques Educatives Innovadores.

Innovació és un terme d’apropiació atractiva i alhora d’ús arriscat. Per un costat, implica millora i, per l’altre, novetat. Si aquests condicionants es presenten per separat perden la seva essència. Per exemple, comentàvem a Escriure la nostra felicitat que en Guardiola plantejava nous i més eficaços mètodes. Veiem la narració curta Validació i II. Podem millorar el que fem o fem les coses “com sempre s’han fet”?

Cada vegada més, utilitzar les pantalles significa interactuar, jugar, experimentar, modificar… Participem de la revolució tàctil que comenta El País i l’evolució no s’atura: podem veure el Reactable (instrument musical desenvolupat a la UPF), la inquietant Visió del Futur de Microsoft, el dispositiu prim i flexible OLED de SONY i la fàcil comunicació del Projecte Natal sense comandaments de la consola XBOX.

La societat actual inverteix molt més en oci que en educació, però això no treu el potencial educatiu que tenen aquestes eines. Podem veure’n un exemple concret en la Mesosfera. Val la pena que ens plantegem si amb les noves pantalles a les aules dels centres educatius volem continuar amb els usos com a llibres de text (ara digitalitzats) o treure’n un rendiment més interessant. Us recomano un cop d’ull a l’article d’en Boris Mir i al vídeo “Reset, reset, res de res” de la classe de 5è del CEIP Saavedra. Feliç inici de curs! ! !