Quines pantalles uses i com? Setembre 1, 2009
Posted by eclipsi in La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: audiovisual, comunicació, digital, emoció, identitat, innovació
6 comments
Fa uns dies, un senyor de gairebé 90 anys explicava que havia tingut una vida plena, però no en tenia prou. Necessitava viure més per a veure els triomfs del Barça per la televisió. Apart d’informar, comunicar o interactuar, la caixa tonta ens pot emocionar fins a donar-nos les ganes de viure. Aquesta pantalla, però, ha anat deixant pas a d’altres que creen identitat a la nostra llar, com la de l’ordinador, la del mòbil, la de les videoconsoles, la dels mp4, PDAs, tablets, les càmeres de fotos, de vídeo… i les que ens trobem en espais públics com caixers, autobusos, trens, avions, autopistes… Fins i tot, les pantalles poden arribar a la premsa escrita. Algú podria afirmar que són un mirall de nosaltres: “digues quines pantalles uses i et diré qui ets”.
Cada vegada més, utilitzar les pantalles significa interactuar, jugar, experimentar, modificar… Participem de la revolució tàctil que comenta El País i l’evolució no s’atura: podem veure el Reactable (instrument musical desenvolupat a la UPF), la inquietant Visió del Futur de Microsoft, el dispositiu prim i flexible OLED de SONY i la fàcil comunicació del Projecte Natal sense comandaments de la consola XBOX.
La societat actual inverteix molt més en oci que en educació, però això no treu el potencial educatiu que tenen aquestes eines. Podem veure’n un exemple concret en la Mesosfera. Val la pena que ens plantegem si amb les noves pantalles a les aules dels centres educatius volem continuar amb els usos com a llibres de text (ara digitalitzats) o treure’n un rendiment més interessant. Us recomano un cop d’ull a l’article d’en Boris Mir i al vídeo “Reset, reset, res de res” de la classe de 5è del CEIP Saavedra. Feliç inici de curs! ! !
Narració Digital: creació i emoció Juliol 8, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació.Tags: educació, emoció, innovació, llengua, música, xarxa
2 comments
M’agrada molt la música, sobretot la música en viu perquè em transmet una energia especial. Les cançons ens permeten explicar històries complexes d’una manera propera i còmplice. Actualment, bona part del públic registra aquests concerts i comparteix les fotografies, vídeos i muntatges a la xarxa, com és el cas d’aquest concert d’U2 a Barcelona, on s’utilitzen nombrosos elements espectaculars i emocionals: Beautiful Day i One de Barça-UNICEF.
Les noves comunicacions i les noves narracions digitals, com les creades i desenvolupades a través del Twitter o el Facebook, ens permeten explicar i influir en el que està passant al nostre entorn proper o llunyà en temps real. Un camí que porta cap a la democratització de la informació.
Ens cal desaprendre els nostres límits conceptuals, emocionals, físics… que anem incorporant i que ens han estat imposats. Els centres educatius són un bon espai per a donar eines i recursos per a fomentar la creativitat, l’expressió emocional, plantejar nous paradigmes i aprofitar la nova comunicació que permeten les xarxes. Aquests centres estan educant a alumnes que tindran feines que avui encara no s’han inventat.
Escriure la nostra Felicitat Juny 7, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, Tecnologia amb metodologia.Tags: antropologia, audiovisual, cinema, ciutadania, comunicació, emoció
add a comment
El millor guionista actual que conec ha escrit la història emocional que hem viscut aquests dies. Partint d’una situació d’incertesa, ha generat intriga i ha resolt amb un clímax insuperable el desafiament que havia plantejat. Només un gran coneixedor de la comunicació pot generar aquest relat identitari a l’altura dels que els vells rondallaires eren capaços de fer-nos somniar.
Utilitzant la creativitat, la confiança, l’esforç de superació, l’equilibri entre individu i col•lectiu, el compromís, la humilitat, la mentalitat, l’atreviment i l’actitud d’aprendre de tot i en tot moment, ha modelat aquesta llegenda dins l’imaginari col•lectiu. El 2 a 6 empetiteix el 0 a 5, el gol d’Iniesta al Chelsea supera el de Bakero i guanyar una final de la Copa d’Europa jugant amb l’estil propi, corona amb èxit el triplet d’en Guardiola.
A escala global, també podem escriure una altra història, amb final feliç, passant dels problemes a les oportunitats. Obama és un bon comunicador, però hem d’esperar que ens faci de guionista o il•lusionista? O podem fer coses nosaltres essent ciutadans creatius i innovadors? La pel•lícula HOME de Yann Arthus-Bertrand ens mostra belles imatges aèries acompanyades d’interessants reflexions. Clica http://www.youtube.com/homeprojectes
Per a tota la vida Abril 21, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, Tecnologia amb metodologia.Tags: audiovisual, ciutadania, emoció, identitat, societat, tecnologia
5 comments
Una feina per a tota la vida, una parella per a tota la vida, una casa per a tota la vida… Són fonaments d’altres temps que potser trontollen en el dia a dia.
La velocitat dels canvis en la societat actual prima la immediatesa del consum. Quants mòbils hem tingut? Recordo que, no fa tant, no en teníem.
El consum ens acompanya tota la vida, per tant, cal ser-ne conscients i crítics. L’ús de la tecnologia i la comunicació amb imatges pot ser ben creativa, com en aquesta publicitat de LEDs. O bé transmetre missatges que cal descodificar, com en el següent vídeo. El consum ens acompanya a la vida. I el nostre cos, també.
Ciutadans competents i/o competitius Març 31, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional.Tags: audiovisual, col·laboració, competència, comunicació, creixement, innovació, societat
6 comments
Dedicar una part de temps a escriure en el bloc m’aporta més del que em pensava. El primer objectiu era el de compartir, però m’adono que també em serveix per a pensar, repensar-me i donar estructura a tots els estímuls que estic rebent, que puc assegurar que afortunadament en aquests moments són molts i diversos. El bloc es vesteix com un portafoli personal obert que rep la imatge que li retorna un mirall de persones que ajuda a tornar a reflexionar, ara ja de forma col·lectiva, construint coneixement compartit.
Nombroses reformes socials (laborals, econòmiques, acadèmiques…) es succeeixen en els temps actuals. Les paraules i els bons propòsits moltes vegades no van acompanyades de les actuacions corresponents. Calen canvis. Cal millorar, d’acord. Cap a on? Podem pactar-ho? Parlem-ne. Quan ens referim a les Competències dels ciutadans potser els donem significats diferents. Per un costat, hi ha qui creu que s’han de potenciar totes les competències (de manera semblant a les intel•ligències múltiples) per a viure en la societat de manera activa i crítica. D’altra banda, hi ha qui pensa que cal potenciar aquelles que en les que una persona destaca, de manera que esdevingui competitiu en el mercat laboral. Quins valors volem per a quina societat?
En el vídeo podem veure una petita selecció de les 10 xerrades més aplaudides de les conferències TED on persones donen a conèixer les seves idees. A la web en trobareu més de 400 obertes a compartir els punts de vista. A http://dotsub.com en trobareu algunes de subtitulades.
La Identitat personal i Internet Març 13, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació.Tags: 2.0, antropologia, ciutadania, competència, identitat, internet, xarxa
1 comment so far
Avui fa 20 anys que es va dissenyar la WWW (acrònim anglès de World Wide Web, teranyina d’abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext i connectades entre sí mitjançant vincles, de manera que formen un sol cos de coneixement pel qual s’hi pot navegar fàcilment. Hem après molt durant aquest temps, moltes possibilitats, noves paraules i conceptes redefinits. Què faríem avui sense els cercadors? De manera semblant, com podíem viure sense mòbils fa uns anys? D’alguna manera ens creem (o ens creen) la necessitat d’ús i consum. En diferents ritmes fem nostra aquesta tecnologia fins que la naturalitzem i se’ns fa transparent en el dia a dia. Des d’un punt de vista antropològic, fins i tot una sabata és una tecnologia que ens aïlla del contacte amb el terra. Però, mentre aprenem, va bé tenir una ajuda d’escriptori, quantes cares podríem posar als dos personatges!
La nostra identitat personal es veu afectada (i fragmentada digitalment) per l’evolució d’internet. Per un costat, les eines 2.0 que possibiliten als usuaris ser editors d’informació, han permès visualitzar quines eines prefereix cada persona i com les usa, constuint una identitat individual. Al mateix temps, la interacció amb altres usuaris (en un primer moment fent el trasllat de l’espai físic al digital) i les xarxes socials (on defineixes sovint què fas, on ets i què penses) han suposat una construcció de la nostra identitat social. La podem definir en funció de la finalitat que donem a les nostre informacions i interaccions. Seguint amb el símil dels mòbils, recordo un anunci de telefonia, que deia “estás o no estás?” Crees la teva identitat o no existeixes, o el que és pitjor, poden crear-te una identitat i no tenir-ne control, tal com indica Juan Freire. Cal fer moltes consideracions respecte a la seguretat i la privacitat de les dades dels usuaris en un món on es barreja el nivell personal, el professional, el comerç, el negoci i l’oci.
Es fa difícil de dir on anem i com afectarà això a la nostra identitat. Potser no es tracta tant de predir el futur, com d’observar i descriure el que està passant al nostre voltant. Podem començar per saber on estem, veure cap a quins escenaris en movem i com podem influir en la seva construcció. Es fa necessari repensar la competència digital que necessitem, tal com explica en Xavi Suñé. El següent vídeo ens pot aportar algunes pistes d’alguns canvis de tendència prou significatius.
Som consumidors de comunicació Febrer 17, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: antropologia, ciutadania, comunicació, informació, internet, societat
2 comments
El diari Avui ens alerta dels 1235 malalts d’internet que estan en tractament a l’Hospital de Bellvitge. Amplia la notícia en les pàgines 22 i 23 a tot color. D’altres mitjans de comunicació se’n van fer ressò. Sovint internet es presenta com un element perillós, destacant-ne només els seus aspectes negatius. Certament, l’addicció pot ser un problema greu. Però es van equivocar en les dades, els addictes a les noves tecnologies eren 78. Per tal de rectificar, l’endemà van treure unes línies a la fe d’errades. És just esmenar un error amb aquesta desproporció?
En el context actual, molts mitjans de comunicació, sobretot televisius, prioritzen l’espectacle i l’alarmisme per tal d’aconseguir audiència i tenir més ingressos publicitaris. No és un fenomen nou i resulta curiós veure com es tractava el tema en el programa de Xavier Sardà el 1994 a Tot per l’audiència, on col·laboraven Andreu Buenafente, Oriol Grau i Toni Clapés.
Com a animals socials que som, els humans tenim la necessitat de comunicar-nos i cada vegada tenim més mitjans per a fer-ho. El ciutadà esdevé usuari i consumidor, conscient o no, tant en àmbits públics com privats. L’antropòleg Claude Lévi-Strauss, que té més de cent anys en l’actualitat, en la següent entrevista realitzada el 1972 i editada pel canal Arte ja ens parla de l’acceleració dels mitjans físics i intel·lectuals de la comunicació (a partir del minut 4). En l’inici del vídeo, fa unes reflexions també interessants sobre els punts de vista i el zoom per a veure la realitat, la destrucció de societats, l’etnocentrisme i la globalització.
De la xarxa social a l’eduxarxa Febrer 3, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, educació, entorn virtual, identitat, innovació, internet, xarxa
5 comments
Estem veient el ràpid creixement de xarxes socials digitals de tot tipus, per exemple, myheritage.com, elgg.org, bebo.com, orkut.com o linkedin.com. El creixement més espectacular és el del Facebook. Recordo encara quan era tot en anglès i era difícil de trobar-hi coneguts. Ara, en canvi, et sorprens de trobar-hi a tothom. Es fa necessari educar als joves en el seu ús i en la consciència de la construcció social de la identitat digital. Per altra banda, és destacable la presència de grups que inclouen milers de mestres. És per una necessitat específica de comunicació, d’intercanvi i col·laboració?
El connectivisme és una teoria de l’aprenentatge desenvolupada per George Siemens que pretén explicar l’efecte que la tecnologia té en la nostra manera de viure i comunicar-nos. Segons els seus principis, l’aprenentatge i el coneixement resideix en la diversitat d’opinions, on la capacitat d’augmentar el coneixement és més important que el que ja saps. Permet mantenir-te actualitzat dins d’una xarxa. Tal com diu James Surowiecki, en el grup hi ha més intel·ligència que en els membres més intel·ligents del grup.
Podem aprofitar els avantatges que ens ofereixen les xarxes socials i dotar-les de finalitat educativa, incorporant elements de pràctica no presencial i web 2.0 a les aules. Dins la formació de professorat he treballat en diferents entorns virtuals com el WordPress, l’Educampus, el Moodle, grups tancats al Facebook i Ning. En la meva experiència a mesura que l’entorn permet l’intercanvi social, augmenta la implicació i la col·laboració, al mateix temps, que queden registrats els processos comunicatius, la qual cosa permet la seva avaluació en el procés educatiu.
Dels murs a les pantalles Gener 28, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: audiovisual, cinema, ciutadania, comunicació, educació, entorn virtual, tecnologia
9 comments
La pel·lícula Entre Les Murs, traduïda de manera simplista per La Classe, és una bona successora d’una tradició social francesa preocupada per l’educació, com Hoy Empieza Todo de Tavernier o Ser y Tener de Philibert. Destaca per la força del mosaic d’imatges i d’identitats que construeix el director Laurent Cantet. El professor a la vida real i en l’obra François Bégaudeau estima la seva feina davant uns alumnes que s’estimen poc i uns murs simbòlics i socials molt alts.
Estem davant l’oportunitat que ens pot presentar la llei d’Educació de Catalunya per a debatre i acordar què volem ser com a societat, quins objectius ens plantegem als centres educatius, quins mitjans i metodologies ens fan falta. Malauradament, esmercem els esforços en debats estèrils, panoràmics, fragmentats, descontextualitzats, superficials… donant una imatge de caos i desordre. Quina opinió podem treure d’aquest exemples? Debat d’en Josep Cuní a TV3, declaracions sobre la Pedagogia de la plastilina de Quim Monzó o el vídeo de l’IES Tortell Poltrona, idea de l’Empar Moliné, comentant al bloc d’en Ramon Barlam. Tot això dóna encara més mèrit a la tasca que cada dia fan milers de professionals a les nostres aules, i que tenen intenció de millorar el sistema, com amb el manifest No és veritat.
Per tal de millorar la imatge social dels docents i la implicació en l’educació de les famílies no ens podem permetre el luxe d’aixecar més murs, hem d’augmentar la transparència. Els entorns virtuals a les aules no han d’esdevenir una nova eina de domini que garanteixi la jerarquia i el control. En la mesura dels possibles, han de ser oberts a la resta de docents i comunitat educativa per tal que es vegi què estem fent i que poguem col·laborar, aprendre de tots i fer que les noves eines ens ajudin a millorar el sistema i la societat actual.
De l’antropologia i els usos de la tecnologia Gener 28, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: antropologia, ciutadania, identitat, societat, tecnologia
5 comments
Sobre la gestió de les colònies industrials al segle XIX a la conca del Llobregat, Ignasi Terradas explica que l’aigua només produïa el 30% de l’energia necessària per al funcionament de les colònies. Malgrat els costos de desplaçament de carbó i matèries tèxtils a la zona, el negoci funcionava gràcies a la pau social, l’estabilitat, els salaris baixos i l’autoritat social de l’amo, que actuava de forma paternalista. Aquesta estructura ha perdurat per sobre de governs, monarquies i repúbliques.
A Pensar y vivir la ciudad industrial Adela García explica que els requisits dels plans de suport a la crisi del carbó suposen l’exclusió de qui no pot endeutar-se, així s’afavoreix l’apropiació dels recursos públics per part de grans empreses que sí ho poden fer. Aquestes polítiques generen xarxes clientelars, dependència i submissió, al mateix temps que la desarticulació de vincles, cohesió i xarxes socials.
En la situació política i econòmica actual veiem constantment com capitals públics passen a mans privades (subvencions directes o indirectes a bancs, empreses, clubs de futbol…) sense cap garantia que tinguin una repercussió positiva per a una majoria social. Aquests mecanismes de domini i control de la producció, de la distribució de béns, de la comunicació… ens ha de portar a plantejar si els nous usos tecnològics ens serveixen per a tornar el poder al ciutadà o per a reproduir el sistema establert. Aquí podem veure com l’etnografia digital de Michael Wesch els usos que en fan els joves.
Eclipsi
