Escoles d’Estiu Agost 1, 2009
Posted by eclipsi in La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, audiovisual, competència, digital, entorn virtual, internet
1 comment so far
Sempre és agradable trobar i retrobar persones interessants a les Escoles d’Estiu. Aquestes escoles acostumen a ser un espai propici a l’intercanvi d’experiències i d’activitats innovadores. Malgrat el desgast de tot el curs, encara queden forces per a compartir i millorar la nostra formació docent.
He pogut participar en dues escoles on he trobat moltes ganes d’aprendre i de buscar solucions a les dificultats actuals. La llàstima és que no tots els docents s’apunten a aquestes escoles ni emprenen formacions que ajudin a millorar les competències o a innovar en la seva tasca professional.
Els temes que hem tractat giren entorn de la comunicació humana i les seves aplicacions didàctiques: els audiovisuals, la imatge digital, els entorns col·laboratius, les eines 2.0, les xarxes socials… I la pràctica ens ha portat a corroborar bona part de les afirmacions que fa el filòsof tunisià Pierre Lévy.
La llum i la boira Maig 15, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, competència, innovació, metodologia, tecnologia, xarxa
8 comments
Recordo una escena de quan era petit, a l’escola. Era un dia d’hivern fred i gris, de boira espessa. El sol va sortir després de dos dies de foscor. A la classe, la nostra reacció va ser cridar i abaixar les persianes. Ens molestava molt la llum. La mestra ens deia que el sol era bo. Potser preferíem allò que ens era còmode i conegut. Vam deixar les persianes abaixades.
Internet i les aplicacions que anomenem web 2.0 ens permeten col·laborar i compartir el coneixement, tenen un gran potencial social, intel·lectual i competencial. Hi ha qui, com l’Angel Fidalgo, parla de l’escola 2.0. En definitiva, crec que aprofitar el concepte 2.0 és una qüestió d’actitud innovadora.
L’aposta per a la digitalització dels continguts educatius pot ser un bon moment per a millorar les coses. És molt interessant el seguiment que es fa de notícies sobre llibres digitals. Reproduir models anteriors no ens farà millorar. I tenim una bona base per a treballar amb entitats com ESPIRAL, projectes com ESPURNA, grups d’investigació com DEHISI@, xarxes com EDUTAC, jornades com EDUCLIP (aquest és el vídeo guanyador) i molts professionals que realitzen excel·lents experiències que ens aporten llum i que aprofito per a felicitar.
La paraula: comunicació viva Abril 15, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.Tags: 2.0, audiovisual, educació, internet, literatura, llengua, metodologia
3 comments
El tsunami que va afectar les costes d’Indonèsia va tenir greus conseqüències. A les illes Andaman, moltes comunitats indígenes es van salvar perquè van seguir les indicacions que els marcaven els mites i llegendes que coneixien per l’experiència de generacions anteriors. Van córrer cap a zones elevades quan van veure que el mar es retirava. La transmissió oral els va salvar d’una situació que no havien viscut mai.
Moltes llengües minoritàries i/o minoritzades han trobat a la xarxa un espai propi. Internet els ha permès mostrar-se, conviure i aglutinar comunitats lingüístiques. Contra molts pronòstics, internet no ha acabat amb la llengua escrita, al contrari, l’ha enriquida amb nous usos, formats i gèneres. I la seva digitalització ha permès la combinació amb altres elements comunicatius, la creació de narracions com les digital storytellings, els podcasts o les videoconferències.
La paraula neix per a comunicar el pacte, el compromís, segons Punset. I ens serveix per a millorar, per a mantenir la memòria viva amb la il·lusió dels ideals com ens mostren aquests sis nens i avis, nenes i àvies. Sense societat, no hauríem après la paraula i sense societat no tindria aquest sentit.
La realitat co-construïda Abril 13, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.Tags: aprenentatge, ciutadania, col·laboració, comunicació, digital, educació, informació, xarxa
2 comments
En poc temps hem passat de tenir dificultats d’accés a la informació a, potser, patir-ne un excés. Avui en dia, a internet tothom pot editar nova informació i ser-ne un prosumidor (productor i consumidor alhora). Contínuament, com a destinataris que som, hem de controlar la informació que ens interessa i la fiabilitat que ens ofereix. Es tracta més de saber mirar, que és selectiu, que de veure, que és indiscriminat. Potser aquesta és una de les diferències entre ser competent o no, ser alfabet digitalment parlant, o patir la fractura digital (no tant en l’accés a les eines com en l’ús d’elles).
Percebem la realitat a partir de les vivències personals i les experiències compartides. El diari o la televisió ens donen una selecció feta, una mirada concreta i parcial del que hi ha al món. Avui tenim moltes altres fonts per a poder contrastar les dades, les experiències i les opinions. Per exemple, la biblioteca digital mundial, gratuïta, multimèdia i multilíngue, amb seu a París.
A les aules, els llibres de text no poden ser els únics referents, el docent que coneix l’alumnat és qui ha de guiar els fluxos de fonts diverses i dels mateixos alumnes. D’aquí neix la iniciativa del dia sense llibres de text. La realitat no és només la que ens diuen, sinó el mosaic de les nostres construccions mentals i socials que co-construïm a les aules i a les nostres xarxes socials. Us deixo un mambo d’en Bernstein interpretat a Londres per l’orquestra de joves Simón Bolívar, on, a part de consideracions polítiques, donen un sentit col·lectiu a l’obra, on tothom és important.
Ciutadans competents i/o competitius Març 31, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional.Tags: audiovisual, col·laboració, competència, comunicació, creixement, innovació, societat
6 comments
Dedicar una part de temps a escriure en el bloc m’aporta més del que em pensava. El primer objectiu era el de compartir, però m’adono que també em serveix per a pensar, repensar-me i donar estructura a tots els estímuls que estic rebent, que puc assegurar que afortunadament en aquests moments són molts i diversos. El bloc es vesteix com un portafoli personal obert que rep la imatge que li retorna un mirall de persones que ajuda a tornar a reflexionar, ara ja de forma col·lectiva, construint coneixement compartit.
Nombroses reformes socials (laborals, econòmiques, acadèmiques…) es succeeixen en els temps actuals. Les paraules i els bons propòsits moltes vegades no van acompanyades de les actuacions corresponents. Calen canvis. Cal millorar, d’acord. Cap a on? Podem pactar-ho? Parlem-ne. Quan ens referim a les Competències dels ciutadans potser els donem significats diferents. Per un costat, hi ha qui creu que s’han de potenciar totes les competències (de manera semblant a les intel•ligències múltiples) per a viure en la societat de manera activa i crítica. D’altra banda, hi ha qui pensa que cal potenciar aquelles que en les que una persona destaca, de manera que esdevingui competitiu en el mercat laboral. Quins valors volem per a quina societat?
En el vídeo podem veure una petita selecció de les 10 xerrades més aplaudides de les conferències TED on persones donen a conèixer les seves idees. A la web en trobareu més de 400 obertes a compartir els punts de vista. A http://dotsub.com en trobareu algunes de subtitulades.
El Dictat Universitari 1.5 Març 25, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.Tags: 2.0, aprenentatge, col·laboració, música, metodologia, xarxa
2 comments
Estic molt content i molt agraït per les vostres interessants aportacions en aquest bloc que estem construint. Amics, coneguts i saludats, com deia en Josep Pla, docents de tots els nivells i àrees, professionals de la comunicació i els audiovisuals, del món de l’associacionisme i de l’administració conformen un mosaic de punts de vista molt ric. És una mostra que el bloc té vida i sentit entre totes les eines comunicatives 2.0 i les xarxes socials. M’agrada aprendre i compartir amb vosaltres. Gràcies!
Les aules de la universitat on assisteixo, en un edifici de recent creació, tenen dues parts: una zona elevada on hi ha el professor, equipada amb una taula ampla amb ordinador i pantalla que projecta presentacions a la pissarra; i una zona atapeïda per a l’alumnat amb bancs i cadires fixats al terra que no permeten ni estirar les cames. Aquesta estructura dificulta qualsevol dinàmica de grup i d’aprenentatge col·laboratiu. Des de fora les aules, sovint es pot veure a l’interior com l’alumnat pren apunts seguint el dictat dels docents en sessions d’hora i mitja on es signa l’assistència. És una estructura que podríem dir-ne 1.0, sense interacció significativa ni treball de les competències professionals necessàries a la societat actual.
La incorporació d’un campus virtual i de dossiers electrònics, signifiquen un pas endavant. Però, és un pas petit si només serveixen per a penjar arxius de presentacions que s’han fet a l’aula o materials de lectura, desaprofitant-los per a la construcció compartida del coneixement. Estem en el camí 1.5: entre l’ús antic dels recursos i metodologies 1.0, i el que algun dia serà un futur 2.0, on l’intercanvi d’informació significativa permetrà generar coneixement propi. Algun dia arribarà la integració de la societat i centres educatius com en aquest vídeo de Sigur Rós (veure el final) on s’integra la música i paisatge d’Islàndia, un país que s’està repensant arran de la crisi. Aprofitem tot el que està passant (Crisi, Bolonya, Mossos…) per a repensar-nos?
La nova mentalitat Març 4, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.Tags: competència, comunicació, digital, emoció, entorn virtual, informació, innovació, metodologia
4 comments
La societat canvia i molts centres educatius tendeixen a reproduir models socials i educatius que corresponen a un temps passat. És curiós observar com unes institucions que ensenyen a aprendre i a comunicar, els costa tant aprendre i comunicar. I els docents tendim a ensenyar tal com hem estat educats. Hem de valorar més paraules com desaprendre, reaprendre, repensar, acompanyament, estratègia, competència, creativitat, flexibilitat, reflexió, rols, valors, emocions, intel·ligències…
El curs Acompanyament telemàtic formadors/es TAC amb Pràctica reflexiva ens ha servit per a ser més conscients de la complexitat de la formació a distància. Alguns aspectes que han sortit:
- MENTALITAT: cal ampliar l’estructura de classe tradicional cap a noves formes de construcció compartida del coneixement, veure els avantatges que comporta aprendre de l’intercanvi, de la col·laboració i de totes les aportacions de la comunitat. El camí de la pràctica reflexiva i les seves implicacions ha de ser clar per a alumnes i docents.
- MATERIALS: han de passar de ser només instructius a contemplar l’aprenentatge col·laboratiu i a fomentar l’intercanvi significatiu, de manera més funcional.
- ENTORNS: no han de reproduir la classe física amb la jerarquia i control de continguts per part dels docents. La informació unidireccional pot deixar lloc a la comunicació multidireccional incorporant les eines pròpies de la web 2.0 com xats, fòrums, blocs, wikis, portafolis, gestors d’enllaços, d’imatges, so, vídeos… Moltes xarxes socials digitals ja ho permeten.
- TUTORS: la seva intercomunicació és necessària per tal de donar resposta coordinada als alumnes i avaluar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
- SOCIALITZACIÓ: seria important una sessió inicial presencial que servís de presentació del curs i dels participants amb diferents dinàmiques de grup per tal de conèixer’s. El sentiment de pertinença al grup és important per a no trobar-se aïllat i desmotivat per la distància. Aniria bé fer una altra trobada a la meitat i una al final de cloenda per a consolidar les relacions i posar en comú l’aprenentatge fet.
- IDENTITAT DIGITAL: és important poder personalitzar l’espai de treball, veure el dels companys i establir relacions personals informals amb aquests i els tutors. També cal fomentar les habilitats socials com l’escolta activa, l’empatia, l’assertivitat o la resiliència.
- METODOLOGIA: en el procés d’ensenyament-aprenentatge cal sistematitzar i planificar les accions. Cal incloure l’aprenentatge col·laboratiu, compartir experiències, reflexions, sentiments, emocions, intercanvi significatiu d’aplicació a la vida real i a les aules. Es fa necessari visualitzar les tres parts del procés reflexiu: autoanàlisi, contrast i redescripció de la pràctica. Seria molt útil fer visibles els treballs dels companys, compartir-los i valorar el seu progrés.
- ACCIÓ TUTORIAL: Acompanyament que pot incloure registre de participacions personals. Potenciar la gestió dels fòrums i les seves intervencions. Immediatesa de les respostes. Recapitular, resumir, reflexionar i ajudar a la presa de consciència del seu procés formatiu. Motivar. Tenir flexibilitat i capacitat d’adaptació a les necessitats de l’alumne, les dates, les entregues… i perquè no preveure diferents tipus de certificacions i capacitacions adaptades al treball fet i necessitats mostrades.
- AVALUACIÓ: inicial, formativa i final. Ha de preveure com millorar el procés realimentant el curs mentre es desenvolupa i dissenyant el del curs següent.
- TEMPS: tenir-ne el necessari i una mica més.
- SALUT, DINERS i AMOR: ja posats a demanar…
Noves tecnologies i noves metodologies com a conseqüència d’una nova mentalitat. Aquest tràiler del recull de 15 vídeos recull una entrevista als directors del CE Jacint Verdaguer, premi Educació 2008, i una visita a diferents aules exemples de les diferents metodologies que el centre fa servir. Gràcies per compartir-ho i per la col·laboració. Per a veure’ls tots els vídeos, cal clicar el play quan acaba el primer.
'>
De la xarxa social a l’eduxarxa Febrer 3, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: 2.0, educació, entorn virtual, identitat, innovació, internet, xarxa
5 comments
Estem veient el ràpid creixement de xarxes socials digitals de tot tipus, per exemple, myheritage.com, elgg.org, bebo.com, orkut.com o linkedin.com. El creixement més espectacular és el del Facebook. Recordo encara quan era tot en anglès i era difícil de trobar-hi coneguts. Ara, en canvi, et sorprens de trobar-hi a tothom. Es fa necessari educar als joves en el seu ús i en la consciència de la construcció social de la identitat digital. Per altra banda, és destacable la presència de grups que inclouen milers de mestres. És per una necessitat específica de comunicació, d’intercanvi i col·laboració?
El connectivisme és una teoria de l’aprenentatge desenvolupada per George Siemens que pretén explicar l’efecte que la tecnologia té en la nostra manera de viure i comunicar-nos. Segons els seus principis, l’aprenentatge i el coneixement resideix en la diversitat d’opinions, on la capacitat d’augmentar el coneixement és més important que el que ja saps. Permet mantenir-te actualitzat dins d’una xarxa. Tal com diu James Surowiecki, en el grup hi ha més intel·ligència que en els membres més intel·ligents del grup.
Podem aprofitar els avantatges que ens ofereixen les xarxes socials i dotar-les de finalitat educativa, incorporant elements de pràctica no presencial i web 2.0 a les aules. Dins la formació de professorat he treballat en diferents entorns virtuals com el WordPress, l’Educampus, el Moodle, grups tancats al Facebook i Ning. En la meva experiència a mesura que l’entorn permet l’intercanvi social, augmenta la implicació i la col·laboració, al mateix temps, que queden registrats els processos comunicatius, la qual cosa permet la seva avaluació en el procés educatiu.
Dels murs a les pantalles Gener 28, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: audiovisual, cinema, ciutadania, comunicació, educació, entorn virtual, tecnologia
9 comments
La pel·lícula Entre Les Murs, traduïda de manera simplista per La Classe, és una bona successora d’una tradició social francesa preocupada per l’educació, com Hoy Empieza Todo de Tavernier o Ser y Tener de Philibert. Destaca per la força del mosaic d’imatges i d’identitats que construeix el director Laurent Cantet. El professor a la vida real i en l’obra François Bégaudeau estima la seva feina davant uns alumnes que s’estimen poc i uns murs simbòlics i socials molt alts.
Estem davant l’oportunitat que ens pot presentar la llei d’Educació de Catalunya per a debatre i acordar què volem ser com a societat, quins objectius ens plantegem als centres educatius, quins mitjans i metodologies ens fan falta. Malauradament, esmercem els esforços en debats estèrils, panoràmics, fragmentats, descontextualitzats, superficials… donant una imatge de caos i desordre. Quina opinió podem treure d’aquest exemples? Debat d’en Josep Cuní a TV3, declaracions sobre la Pedagogia de la plastilina de Quim Monzó o el vídeo de l’IES Tortell Poltrona, idea de l’Empar Moliné, comentant al bloc d’en Ramon Barlam. Tot això dóna encara més mèrit a la tasca que cada dia fan milers de professionals a les nostres aules, i que tenen intenció de millorar el sistema, com amb el manifest No és veritat.
Per tal de millorar la imatge social dels docents i la implicació en l’educació de les famílies no ens podem permetre el luxe d’aixecar més murs, hem d’augmentar la transparència. Els entorns virtuals a les aules no han d’esdevenir una nova eina de domini que garanteixi la jerarquia i el control. En la mesura dels possibles, han de ser oberts a la resta de docents i comunitat educativa per tal que es vegi què estem fent i que poguem col·laborar, aprendre de tots i fer que les noves eines ens ajudin a millorar el sistema i la societat actual.
La informació, la tecnologia i la metodologia Gener 26, 2009
Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.Tags: aprenentatge, digital, informació, internet, metodologia, tecnologia
2 comments
A internet, continuament estem generant i cercant informació digitalitzada. Crec que no som prou conscients de la quantitat i qualitat de les dades que donem a empreses privades. Per a posar un exemple, Google publica una part de les cerques realitzades per països en el Zeitgeist. quins usos li donen a totes les dades que no publiquen? No ho sabem.
La tecnologia actual ens permet tenir-hi accés a un volum d’informació que ens hauria estat difícil d’imaginar fa un temps. Saps quines notícies es van publicar el dia que vas néixer? Ho pots mirar a l’Hemeroteca de La Vanguardia, si vas néixer després des del 1881, això sí. Saps què han publicat els diaris avui a tot el món? Fes una petita cerca al quiosc virtual i en tres clics accedeix a qualsevol diari.
Tot aquest volum informatiu ens serà útil si som alfabets informacionals i treballem l’educació en comunicació. Hem de ser capaços de fer estudis sincrònics i diacrònics per a veure com es tracten les notícies, conèixer els interessos comercials en la selecció de continguts, el paper de la publicitat i els valors que aporten… Avui, la selecció i qualitat l’ha de valorar el receptor, perquè gràcies a la tecnologia tothom és capaç d’editar continguts. La tecnologia sola no ens garanteix ni aprenentatge ni innovació si seguim fent coses de la mateixa manera que sempre hem fet. Ens cal un canvi metodològic real, no un canvi de discurs.
Eclipsi
