jump to navigation

Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender gener 13, 2013

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
4 comments

Editoral UOC (Universitat Oberta de Catalunya) publica en la colección Sociedad y Red el título Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender.

¿Redactas normalmente cartas o envías correos electrónicos? ¿Consultas los volúmenes de la enciclopedia o búscas tus dudas por Internet? ¿Utilizas la cámara del móvil? ¿Lees en pantallas? ¿Formas parte de alguna red social? La digitalización y el hecho de estar conectados a otras personas nos pueden ayudar a aprender lo que necesitamos, lo que nos interesa, y a desarrollar las competencias personales, comunicativas y metodológicas.

En el presente libro se exponen los marcos de referencia que sirven para desarrollar actividades interesantes e innovadoras con la ayuda de las TIC (Tecnologías de la Información y de la Comunicación). Se facilitan recursos, experiencias y propuestas para aprovechar todo este potencial al ritmo de cada uno. Las TIC permiten personalizar los aprendizajes, y al mismo tiempo, aprender socialmente. Se dirige a los docentes y a toda persona interesada en el aprendizaje, el conocimiento, la identidad, la colaboración y las nuevas tecnologías.

Aprendizaje social y personalizado from Jordi Jubany i Vila
Únete a la página de Facebook para compartir publicaciones, reflexiones e ideas sobre Educación y Comunicación 2.0

Connecta’t per aprendre: aprenentatge social i personalitzat novembre 16, 2012

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
add a comment

Tot i que ara ens trobem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules aprofito per presentar aquest llibre.

Normalment redactes cartes o envies correus electrònics? Consultes els volums de l’enciclopèdia o cerques els teus dubtes per Internet? Llegeixes en pantalles? Formes part d’alguna xarxa social? La digitalització i el fet d’estar connectats a altres persones ens poden ajudar a aprendre allò que necessitem o que ens interessa, i a desenvolupar les competències personals, comunicatives i metodològiques. El llibre Connecta’t per Aprendre facilita recursos, experiències i propostes per aprofitar tot aquest potencial al ritme de cadascú. D’una banda, les TIC permeten personalitzar els aprenentatges, i de l’altra, aprendre socialment. S’adreça als docents i a tota persona interessada en l’aprenentatge, el coneixement, la identitat, la col•laboració i les noves tecnologies.

Presentació: Connecta’t per Aprendre from Jordi Jubany i Vila
connectat

Ara, De la Societat Digital a les Aules desembre 16, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

Ara fa un parell d’anys vaig iniciar aquest bloc amb la intenció d’aprendre, d’explicar-me i de compartir diferents punts de vista sobre la realitat. D’aquí naixia el nom d’eclipsi, perquè aquest esdeveniment només s’observa quan els astres es miren des d’una determinada perspectiva.

Ara és el moment d’agrair-vos molt les vostres aportacions, reflexions i comentaris que han permès que aquest sigui un espai de construcció compartida de coneixement ric en mirades i sensibilitats. L’emoció personal és aquell motor que ens permet millorar i repensar la realitat col·lectiva.

Ara, tot està per fer i tot és possible. Per això, a partir d’Ara ens trobarem a http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules amb altres docents i ciutadans per tal de compartir els canvis que tenen lloc a la societat amb il·lusió i compromís amb el país i amb l’educació.

Portafoli Digital o Dossier Personal d’Aprenentatge novembre 26, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , ,
4 comments

Si partim de la definició de la Viquipèdia “un Portafoli Digital és un dossier evolutiu que recull documents digitals que descriuen i il·lustren l’itinerari, l’experiència i les competències de la persona que l’ha generat. Pot ser utilitzat amb finalitats d’aprenentatge, d’avaluació o de presentació  que pot adoptar diferents formats”. Aquí tenim una bona mostra de Portafolis Validats.

La LEC, Llei d’Educació de Catalunya, en el seu Article 89, apartat 3, diu que ”el Dossier Personal d’Aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d’acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del darrer cicle de l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.” Afegeixo que també fóra interessant la realització del Portafoli d’aprenentatge i avaluació docent.

A més de les escoles i instituts, també les Universitats estan introduint aplicacions com el Mahara que recullen la producció intel·lectual al mateix temps que permeten avaluar l’assoliment de les competències. És interessant que el dossier tingui una cara privada per a l’autoavaluació i metareflexió; i una part externa, que mostri l’aprenentatge assolit, es comparteixi amb els companys i companyes i permeti un feed-back que millori el procés d’ensenyament-aprenentatge. El següent vídeo és una mostra d’un treball d’un alumne de primer d’ESO recreant el seu Institut, el Joan Àustria.

 

EL PROJECTE COMUNICATIU DE CENTRE novembre 7, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , , , , , ,
7 comments

Molts centres educatius incorporen a les seves classes l’elaboració de blocs, webs, wikis, xarxes… Elements que es sumen a mitjans de comunicació com el diari, la ràdio, el vídeo o la televisió que part de l’alumnat ja estava treballant. Aquest fet ha de permetre desenvolupar la competència digital i de tractament de la informació, així com la comunicativa lingüística i audiovisual.

Per a esdevenir un ciutadà conscient i crític en un món intercomunicat i globalitzat és imprescindible conèixer com utilitzar els mitjans de comunicació personals i de masses; i com aquests són utilitzats com a eix de poder, influència i la seva finalitat. Tenim un nou espai  formatiu per repensar el paper dels prossumidors i remescladors d’informacions d’origen divers utilitzant la potencialitat de les diverses llengües i llenguatges.

Cal desenvolupar el Projecte Comunicatiu de Centre que endreci, “mapegi” i asseguri el treball de l’Educació en Comunicació, la lectura dels mitjans (des d’una perspectiva interpretativa i crítica) i l’escriptura (elaboració individual i col·laborativa) en els mitjans de comunicació que el centre considera indispensables.  També pot incloure la comunicació entre docents, famílies i la comunitat educativa en general, amb coordinació  de la zona educativa.  (Vídeo de la BSO de la pel·lícula The Social Network)

2010 + School 2.0 = 1 to 1? octubre 23, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, Tecnologia amb metodologia.
Tags: , , , , , ,
3 comments

Abans de l’any 2000, el segle passat, tenia la imatge del futur com un lloc fascinant i ple de reptes. I vull suposar que així és avui en dia. En l’àmbit formatiu, però, les pràctiques educatives no han variat gaire. Estem al 2010 i encara és comú que molts docents i centres educatius continuen ensenyant tal com ho feien i no aprofiten el potencial de les eines que tenen a l’abast ni la capacitat d’aprendre a aprendre en una societat dinàmica. Isaac Asimov apuntava algunes d’aquestes possibilitats el 1988.
.


L’expansió de la tecnologia domèstica, el seu abaratiment i la seva constant evolució ha fet que moltes institucions i entitats educatives es plantegin plans 1 a 1, on cada alumne té una eina personal, mòbil i connectada que pot facilitar la col·laboració amb el món i afavorir els seus aprenentatges. El fet de tenir l’eina, però, per sí sol no garanteix una millora. Es fa necessari innovar, utilitzar noves metodologies, estratègies i enfocaments per tal de millorar els resultats acadèmics. Així, les polítiques d’1 a 1 no són bones ni dolentes de per sí, sinó que depenen de la manera com s’apliquen. Són l’única i millor opció que tenim? Fem un cop d’ull al vídeo de Ken Robinson, traduït per Verónica Vera, una reflexió sobre el sistema educatiu i el canvi de paradigmes.

Principals projectes 1 a 1 actius a dia d’avui:

“La visualización de la actividad en Twitter en l@s docentes” #bazarlocos setembre 4, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional.
Tags: , , , , ,
add a comment

“La visualización de la actividad en Twitter en l@s docentes” és el títol de l’article inclòs dins l’obra col•lectiva El bazar de los locos . Mostro a continuació una cita referent a cada apartat de l’article.

“Si la única herramienta que tienes es un martillo, lo normal es ver todos los problemas en forma de clavo.” Abraham Maslow.

“Ninguno ignora todo, ninguno lo sabe todo. Por eso aprendemos siempre.” Paulo Freire.

“En el grupo hay más inteligencia que en los miembros más inteligentes del grupo.” James Surowiecki.

També té uns comentaris molt interessants. Cada pájaro con su canto puede participar en una narración única i especial, como en este ejemplo musical.

Espai públic digital i Extimitat març 15, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La construcció compartida del coneixement, La identitat digital emocional.
Tags: , , , , ,
add a comment

El pedagog Francesco Tonucci sosté que els espais públics són més segurs quan menys vigilància oficial tenen. Normalment, les persones ens tornem més co-responsables quan la seguretat i els usos dels espais amb menors d’edat depèn de nosaltres. Destaca que la major part de l’espai públic està ocupat per usos privats, fins a l’extrem que a moltes places de pobles i ciutats es prohibeix jugar-hi als infants i se’ls ubica en espais reduïts amb aquesta finalitat.

A la societat digital podem entendre internet com el carrer en el qual els ciutadans digitals passegem. Hi hem de deixar enregistrades les nostres interaccions socials? Són espais segurs pels menors d’edat? S’han de moure en zones públiques? El terme extimitat (extret del psicoanalista Jaques Lacan, encara que amb un sentit diferent) designa la forma d’exterioritzar la intimitat pròpia de les eines (web 2.0, blocs, fotoblocs, videoblocs i xarxes socials) que projecten enfora fets, sentiments i emocions.

En l’àmbit educatiu també ens podem plantejar si la comunicació ha de ser pública o privada. Hem de deixar en obert els treballs del professorat i de l’alumnat, com poden ser blocs, wikis o Moodles per tal de mostrar-los i compartir-los, o bé, hem de protegir la seva obra? En el cas de la facultat de comunicació UQAM del Québec han fet un lipdub, una mena de playback massiu, amb la col·laboració de més de 170 estudiants i han rebut més de 5 milions de visites.

Innovació o Reproducció: “les coses sempre s’han fet així” gener 8, 2010

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , ,
11 comments

Quantes vegades hem sentit a dir “les coses sempre s’han fet així”? La següent presentació exposa com vells paradigmes segueixen reproduint en organitzacions i institucions maneres de fer i pensar que no tenen sentit en el dia d’avui. Costa desaprendre velles pràctiques per a repensar-se i aprendre com optimitzar els recursos en les noves situacions. En quin paradigma ens trobem? Fem un cop d’ull al bloc de la Neus Lorenzo. El temps passa ràpid i aquest bloc ja arriba a l’any de vida ampliant els continguts a l’apartat Educació 2.0.

El Departament d’Educació considera la innovació com un dels motors de canvi del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l’evolució social planteja. Considera que una educació innovadora és aquella que incideix en el que s’ensenya i en com s’aprèn, que prioritza el gust per aprendre, l’estímul a pensar i l’esforç per entendre i que ajuda a despertar el sentit crític de l’alumnat i del professorat. Però les finalitats bàsiques de qualsevol innovació han de ser millorar l’èxit escolar de tot l’alumnat, incloent-hi els més desafavorits, i promoure l’esforç de tots per aconseguir l’excel·lència educativa. Enguany ha estat interessant participar en l’organització del I Congrés de Pràctiques Educatives Innovadores.

Innovació és un terme d’apropiació atractiva i alhora d’ús arriscat. Per un costat, implica millora i, per l’altre, novetat. Si aquests condicionants es presenten per separat perden la seva essència. Per exemple, comentàvem a Escriure la nostra felicitat que en Guardiola plantejava nous i més eficaços mètodes. Veiem la narració curta Validació i II. Podem millorar el que fem o fem les coses “com sempre s’han fet”?

Narració Digital: creació i emoció juliol 8, 2009

Posted by eclipsi in El món educatiu i la ciutadania actual, La identitat digital emocional, La societat 2.0: informació i comunicació.
Tags: , , , , ,
3 comments

esolM’agrada molt la música, sobretot la música en viu perquè em transmet una energia especial. Les cançons ens permeten explicar històries complexes d’una manera propera i còmplice. Actualment, bona part del públic registra aquests concerts i comparteix les fotografies, vídeos i muntatges a la xarxa, com és el cas d’aquest concert d’U2 a Barcelona, on s’utilitzen nombrosos elements espectaculars i emocionals: Beautiful Day i One de Barça-UNICEF.

ellunaLes noves comunicacions i les noves narracions digitals, com les creades i desenvolupades a través del Twitter o el Facebook, ens permeten explicar i influir en el que està passant al nostre entorn proper o llunyà en temps real. Un camí que porta cap a la democratització de la informació.

eclipEns cal desaprendre els nostres límits conceptuals, emocionals, físics… que anem incorporant i que ens han estat imposats. Els centres educatius són un bon espai per a donar eines i recursos per a fomentar la creativitat, l’expressió emocional, plantejar nous paradigmes i aprofitar la nova comunicació que permeten les xarxes. Aquests centres estan educant a alumnes que tindran feines que avui encara no s’han inventat.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.